L'economia autàrquica a l'Espanya franquista
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,37 KB
Agricultura sota l'autarquia
L’Estat regulava la producció, la comercialització, els preus i el consum de la majoria dels productes agrícoles. Els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció i de la productivitat.
Així, Espanya va viure una gran escassetat de blat i va caldre importar-lo des de l’Argentina. Es va produir una notable restricció dels nivells de producció perquè els baixos preus oficials van fer que els petits propietaris tendissin a l’abandonament dels conreus. Els grans i mitjans propietaris, en canvi, van practicar l’ocultació de la producció.
L’ocultació servia per distribuir els productes després en el mercat negre, mentre que els petits propietaris difícilment podien eludir les quotes de lliurament obligatori. Més de la meitat de la collita espanyola de blat va anar a parar al mercat clandestí. Una ocultació tan gran de la producció només es podia donar amb la tolerància i la corrupció de les autoritats.
La fixació dels cupos pel Servicio Nacional del Trigo, a més, era força arbitrària. Les autoritats es van trobar en més d’una ocasió amb l’escassa col·laboració dels pagesos a l’hora de lliurar els cupos de producció i amb molts petits propietaris i arrendataris que van preferir no sembrar cereals, com havien fet tota la vida, sinó farratge o deixar les terres per al pasturatge.
Conseqüències de la política autàrquica
El resultat de la política econòmica autàrquica va ser un profund estancament econòmic, caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens dels nivells de producció i consum, un brutal retrocés en la capacitat adquisitiva i la disminució del nivell de vida de la població.
A més, l’autarquia va suposar la distorsió del mercat capitalista i una frenada de les tendències modernitzadores que l’economia espanyola havia mostrat des del segle XX, comportant alhora un distanciament amb els nivells de benestar dels països de l’Europa occidental. Si bé els països afectats per la Segona Guerra Mundial van trigar 5-9 anys per recuperar els nivells econòmics de 1939, Espanya va trigar 15 anys a assolir els nivells de 1935.
Mercat negre i racionament
La reglamentació de l’economia espanyola va donar lloc al control del mercat per part de l’Estat. Els productors agrícoles estaven obligats a lliurar la producció a un preu de taxa i l’administració era l’encarregada de vendre els productes a un preu també regulat. El resultat va ser la manca d’abastaments i el racionament dels productes de primera necessitat, els quals es subministraven mitjançant les cartilles de racionament.
La gana va ser un fet habitual a l’Espanya franquista, ja que la producció agrícola no va retornar a les xifres de 1935 fins a la collita de 1957-58. Així, es pot entendre que fins al 1952 l’Estat no suprimís el racionament dels queviures de primera necessitat.
El racionament estava a l’ordre del dia i va produir-se un gran canvi en la dieta alimentària. El menjar de la gent era a base de pa i alguna altra cosa, ja que els aliments bàsics eren escassos. El racionament d’una sèrie de productes, l’escassetat d’altres i la fixació d’uns preus oficials no basats en els costos de mercat van provocar l’ocultació generalitzada de tota mena de productes i mercaderies i la seva venda fraudulenta.