Economia Agrària i Desenvolupament Comercial: Revolucions i Ideals

TEMA 1: Economia Agrària i Desenvolupament Comercial: Al segle XVIII, la major part d’Europa estava sota l’Antic Règim. S’anomena així perquè havien superat l’etapa medieval i feudal, però encara tenien un model de vida basat en l’economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.Pervivència de l’Economia Agrària: L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, amb un sistema de conreu que es basava en la rotació triennal amb guaret. Els rendiments eren baixos i llavors s’orientaven cap a l’autoconsum. Algunes vegades es produïa la crisi de subsistència, amb escassetat d’aliments i alçada de preus, i això generava fam i misèria, i moltes vegades era l’origen de revoltes populars. La terra estava en mans de la noblesa, i la majoria de la població eren pagesos que treballaven les terres dels seus senyors i estaven sotmesos al pagament d’impostos elevats. FILÒSOFS IL·LUSTRATS: Montesquieu va proposar la divisió de poders amb un èmfasi especial en l’independència del poder judicial. Rousseau va definir el contracte social com el resultat d’un pacte entre tots els ciutadans. Va plantejar el principi de la sobirania nacional que s’expressa amb el vot. Voltaire va defensar la necessitat d’un parlament que limités el poder del rei i d’un sistema fiscal que no recaigués exclusivament sobre el poder.

TEMA 2: Liberalismo i Nacionalisme: El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, sorgida de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos. El liberalisme concep la societat com un conjunt d’éssers lliures que gaudeixen d’uns drets i unes llibertats. El sistema polític liberal es fonamenta sobre una sèrie de principis bàsics:

• El conjunt de ciutadans representa la sobirania nacional i elegeix un representant (sistema representatiu).
• El dret de sufragi és el dret a vot que té el ciutadà i es canalitza a partir de partits polítics.
• Separació de poders: El poder executiu recau sobre el Govern, el poder legislatiu sobre el parlament i el poder judicial sobre els tribunals de justícia.
• Una constitució elaborada pel parlament i pel poble. Garanteix les lleis i les llibertats dels ciutadans, com l’igualtat jurídica i fiscal.
• Dret de propietat: Llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans disposin lliurement dels seus béns. L’economia es fonamenta en el lliure mercat i l’estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.

Les Revolucions Liberals: La burgesia descontenta amb l’absolutisme i amb el sistema social privilegiat va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme, i va impulsar les revolucions liberals burgeses que van posar fi a l’absolutisme. El triomf va aconseguir l’estat liberal, que va adoptar la forma de monarquia o de república parlamentària, segons si es mantenia un rei hereditari o si era una presidència electiva. En el primer liberalisme, es va imposar el sufragi censatari, és a dir, que el vot estava limitat als ciutadans més rics, que també eren els únics que podien ser elegits. La democràcia es va anar instaurat al llarg del segle XIX quan es va reconèixer el sufragi universal, que oferia el dret a vot a tots els homes.

Els Ideals Nacionalistes: El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat. Defensa la necessitat de fer coincidir estat i nació. La nació és un conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis i que volen viure en comú. L’estat és una organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.

Fases de la Revolució Francesa:

• Monarquia constitucional (1789 – 1792): Tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim i imposar un liberalisme censatari.
• Monarquia democràtica (1792 – 1794): Davant la negativa del monarca i dels privilegiats a acceptar els canvis revolucionaris, la burgesia radical i els sectors populars van reclamar la República. Van emprendre una transformació profunda de la societat en un sentit democràtic.
• República burgesa (1794 – 1799): Davant de la radicalització de la revolució, la burgesia moderada va implantar una altra vegada el liberalisme censatari.

Les Dones i la Revolució Francesa: Les dones van participar en els esdeveniments de la Revolució Francesa i van reivindicar els mateixos drets civils i polítics que els homes. Les dones es van convertir en ciutadanes passives perquè no les deixaven votar. Van aconseguir algunes reformes socials com el dret al divorci i el matrimoni civil, però no van aconseguir l’igualtat legal. Olympe de Gouges va participar en la Revolució Francesa i va redactar un projecte de la declaració de drets de la dona i de la ciutadana, i va ser acusada i guillotina el 1793 perquè es va oposar a la pena de mort de Lluís XVI. Madame Roland va ser arrestada i executada l’any 1793.