L'ecologia i els ecosistemes: Biòtop i Biocenosi

L'ecologia i el concepte d'ecosistema

L’ecologia és la ciència que s’ocupa de l’estudi del medi natural, concretament de les relacions dels organismes entre si i amb el medi en què habiten.

Un ecosistema és un sistema format per tots els éssers vius, l’entorn físic en què viuen i les relacions que s’estableixen entre ells. Es compon de dues parts: el biòtop i la biocenosi.

El biòtop: El medi físic i els factors abiòtics

El biòtop és el medi físic on viuen els éssers vius (aquàtic i terrestre) i els factors abiòtics que el rodegen (llum, aigua, temperatura, pressió, salinitat, etc.).

El medi

És l’espai físic en què viuen els éssers vius. Pot ser:

• Medi aquàtic: marí o d’aigua dolça.
• Medi terrestre: zona freda, zona temperada o zona càlida.

Factors ambientals (factors abiòtics)

Són les variables fisicoquímiques del medi que determinen les condicions ambientals del biòtop:

• Llum: Factor que permet el procés de la fotosíntesi. Condiciona la distribució dels organismes.
• Aigua: És vital per a la vida perquè les cèl·lules necessiten aigua per al seu funcionament.
• Temperatura: Als ecosistemes terrestres pot presentar grans variacions. En canvi, als ecosistemes marins les diferències són reduïdes.
• Salinitat: És un factor molt important, sobretot en els medis aquàtics. La salinitat és la quantitat de sals dissoltes en l’aigua.

La biocenosi: Els éssers vius de l'ecosistema

La biocenosi és el conjunt de tots els éssers vius que habiten en un ecosistema. Cada ecosistema té una biocenosi determinada per les característiques del medi. La biocenosi està formada per un conjunt de poblacions de diferents espècies.

• Població: Conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en un mateix lloc.
• Comunitat: Conjunt de poblacions que viuen en un mateix lloc.
• Hàbitat: Lloc on viu un organisme.
• Nínxol ecològic: Forma en què l’espècie ocupa l’hàbitat, la seva manera de vida i la seva funció en l’ecosistema.

Relacions intraespecífiques

Les relacions intraespecífiques són les que s'estableixen entre els individus d'una mateixa espècie en un ecosistema. Poden ser de competència (perjudicials) o de cooperació (beneficioses).

Competència intraespecífica

Té lloc dins d'una població (per exemple, individus d'un alzinar competeixen per la llum i els nutrients del sòl). El resultat és l’exclusió competitiva.

Cooperació intraespecífica

L’objectiu és la protecció de les cries, la reproducció, l'obtenció d’aliments o la defensa. Es divideixen en:

• Agrupació familiar: Grup d’individus d’una mateixa família que viuen junts per a protegir-se, reproduir-se o buscar aliments (ex: llop, lleó).
• Gregària: Grup d’individus que viuen i es desplacen junts durant un temps amb la finalitat d’ajudar-se en la cerca d’aliment, la defensa o la reproducció (ex: bandada d’aus, moles de peixos).
• Colonials: La població d'individus es manté unida i provenen d’un progenitor comú (ex: coral).
• Socials: Grup d’individus jerarquitzats que treballen de forma associada. És el cas dels insectes socials (ex: abelles, formigues).

Relacions interespecífiques

Les relacions interespecífiques són les que s’estableixen entre individus que pertanyen a espècies diferents.

Competència interespecífica

Apareix quan dues o més espècies utilitzen els mateixos recursos i ocupen el mateix hàbitat.

Tipus de relacions interespecífiques

• Depredació: Relació en la qual un dels dos individus surt clarament perjudicat (presa), tant que serveix d’aliment per a l’altre (depredador).
• Parasitisme: Una de les espècies (paràsit) viu beneficiant-se de l'altra (hoste), provocant-li a aquesta un perjudici.
• Comensalisme: Relació en la qual un individu (comensal) es beneficia d'un altre alimentant-se de les restes de menjar del primer, però sense perjudicar-lo.
• Inquilinisme: Una espècie (inquilí) habita a l'interior d'un altre individu sense perjudicar-lo.
• Mutualisme: Les dues espècies es beneficien, encara que poden viure una sense l’altra. Es dona entre les flors i els insectes.
• Simbiosi: Relació beneficiosa entre dos organismes (simbionts) en la qual cap de les dues espècies pot sobreviure sense l’altra.