Ecologia i Economia: Clau per la Sostenibilitat del Planeta

L'ecologia i l'economia són dues disciplines que han de treballar coordinadament per a 'salvar el planeta': posar fi a la fam, les malalties i la pobresa. La Comissió de les Nacions Unides argumentava que la degradació mediambiental produeix pobresa, i la pobresa es converteix en un agent de degradació ecològica. En definitiva, la 'salut' del planeta està relacionada amb la salut dels seus habitants.

Orígens i Iniciatives de la Consciència Ambiental

El 1872, el Congrés dels EUA va aprovar una llei que declarava objecte de protecció el territori volcànic de Yellowstone. El 1968, acadèmics, científics i polítics fundaren el Club de Roma, amb l'objectiu d'investigar i conscienciar sobre perspectives de crisi en un desenvolupament que estava afectant el medi ambient. A principis de 1970, va néixer Greenpeace, amb l'objectiu d'aturar els assajos nuclears dels EUA a prop d'Alaska. Posteriorment, es va crear una oficina de protecció mediambiental.

Els principals problemes mediambientals identificats inicialment incloïen:

• Reducció d'energies no renovables.
• Destrucció d'una part de la diversitat biològica.
• Acumulació de residus contaminants (terra, mar i espai).

Fites Clau en la Conscienciació Global

Els antecedents del procés de conscienciació global són diversos:

• La Conferència d'Estocolm (1972) va focalitzar la contaminació transfronterera.
• El document L'Estratègia Mundial per a la Conservació va analitzar les relacions d'espècies i els ecosistemes, introduint el concepte de desenvolupament sostenible.
• El 1987, l'Informe Brundtland va criticar el model de desenvolupament dels països industrialitzats.
• El 1992, va tenir lloc la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro (CNUMAD-Rio 92). Els països van aprovar l'elaboració de l'Agenda 21, amb l'objectiu d'acompanyar i cooperar amb els governs en l'elaboració de les seves agendes nacionals.
• El 1997, els països industrialitzats van signar el Protocol de Kyoto sobre el Canvi Climàtic, amb l'objectiu de reduir les emissions dels sis gasos que ocasionen l'escalfament global.
• El 2002, la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible de Johannesburg va tenir com a objectius aconseguir el desenvolupament del Tercer Món, l'eradicació de la pobresa i la cobertura de les necessitats bàsiques.

Principals Problemes Mediambientals Actuals

L'escalfament del planeta i el canvi climàtic

La temperatura de la Terra (aproximadament 15ºC) ha variat considerablement. Ha augmentat i, com a conseqüència, el nivell del mar ha pujat. L'efecte d'hivernacle és un augment de la temperatura que es produeix quan l'atmosfera absorbeix la radiació solar entrant, però en bloca la radiació tèrmica sortint. El diòxid de carboni és el causant principal d'aquest fenomen.

Altres problemes ambientals

A més de l'escalfament global, s'identifiquen altres problemes significatius:

• Contaminació de l'aigua, el sòl i l'aire.
• Ús i administració dels oceans i recursos d'aigua dolça.
• Desforestació excessiva unida a la desertització.
• Pluja àcida.
• Contaminació del Mediterrani.
• Forat en la capa d'ozó.

Impacte i Conseqüències dels Problemes Ambientals

Els problemes mediambientals tenen conseqüències directes en diversos sectors:

1. El canvi climàtic pot afectar l'agricultura de diverses maneres:
   • La planificació de les activitats agrícoles serà més complicada.
   • L'augment del nivell del mar serà una amenaça.
   • La diversitat biològica es reduirà i les àrees agrícoles es modificaran.
   • Es produirà un desequilibri entre les regions temperades i fredes.
   • Afectarà i modificarà la pesca.
   • Augment de les plagues.
2. L'extensió d'onades de calor fortes i freqüents, l'evaporació o l'erosió.
3. Augment de pluges tempestuoses i torrencials, reducció de les glaceres, i un augment de les sequeres.
4. L'increment de fenòmens meteorològics extrems representarà pèrdues humanes i econòmiques.

Cimeres i Acords Internacionals per la Sostenibilitat

La conciliació entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat del medi ambient ha estat objecte de nombroses reunions d'estats (fins a 179). En aquestes trobades, s'han abordat els següents punts:

1. Reconeixements clau:
   • Conceptes de desenvolupament sostenible.
   • Equilibri dels interessos econòmics, socials i mediambientals per al manteniment de la vida al planeta.
2. Temes tractats:
   • Producció de residus contaminants.
   • Fonts d'energies alternatives (per reemplaçar les no renovables).
   • Promoció i finançament del sector públic.
   • Problema de l'escassetat d'aigua.
   • Problema de la pol·lució i contaminació de les ciutats.
3. Acords o conclusions:
   • Resultats sostenibles si s'equilibren les necessitats socials, mediambientals i econòmiques.
   • Interdependència dels factors socials, mediambientals i econòmics.
   • La pobresa i una economia dèbil generen més problemes mediambientals.
   • La sobreexplotació de recursos provoca problemes a la població i a l'economia de la zona.
4. Conseqüències i instruments:
   • Aplicació de l'Agenda 21 (Programa 21): Un pla per a aplicar noves formes d'inversió i consecució del desenvolupament sostenible. Les accions s'han de dur a terme a nivell internacional, nacional i local per entitats de l'ONU, els estats membres i grups privats. A finals del 1989, va ser aprovat per l'Assemblea de l'ONU i, en l'actualitat, s'ha tornat a ratificar. Actualitzacions inclouen:
     • Rio+5.
     • Document Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
     • Cimera de Johannesburg.
     • Cimera de Bali.
   • Creació d'un full de ruta:
     • La Declaració de Rio.
     • La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic.
     • El Conveni sobre Diversitat Biològica.
     • La Declaració de Principis Forestals.

Protocol de Kyoto (1997)

El Protocol de Kyoto, signat el 1997, no va entrar en vigor fins al 2005. Promogut per l'ONU, el seu objectiu és frenar l'efecte d'hivernacle i lluitar contra el canvi climàtic, amb la cooperació dels països industrialitzats.

Conferència de Bali (2007)

La Conferència de Bali, celebrada el 2007, va ser l'última cimera sobre canvi climàtic en el moment de la redacció original. Els acords aconseguits inclouen:

1. Formació d'un grup per a conversar amb els EUA, buscant la implicació dels EUA, Xina i Índia.
2. Recolzar la tècnica neta, com panells solars i turbines de vent.

A la Unió Europea hi ha diversitat en el compliment dels objectius, amb països com Espanya i Finlàndia allunyats dels seus compromisos. S'ha pressionat a través de l'ONU perquè els EUA entrin en la pròxima ronda de negociació. Cal destacar que els països emergents i pobres (Xina, Índia, Brasil i Indonèsia) estan encara per davall de les emissions dels EUA.