Ecologia del Paisatge, Sòl i Restauració Fluvial: Conceptes Clau

Paisatge

El paisatge és un mosaic heterogeni de tipus de vegetació i usos del sòl, que interactuen i intercanvien organismes i material.

• Matriu: Àrea ampla amb tipus de coberta similar (per exemple, agrícola, urbana, bosc).
• Taca o node: Àrea relativament homogènia que és diferent de la matriu que l'envolta (p. ex., taques d'hàbitat).
• Corredor o enllaç: Elements lineals que poden aparèixer en el paisatge aïllats o bé connectant taques entre si.

Indicadors de Paisatge

• Estructura: Mida mitjana de les taques, distància, densitat.
• Composició: Riquesa de taques.
• Processos: Facilitar el moviment de les espècies (corredors), processos físics (incendis) i poblacionals (flux genètic, dispersió i colonització de llavors i animals).

Fragmentació

És un procés on una taca gran es transforma en taques més petites, aïllades les unes de les altres per una matriu d'hàbitats diferent de l'original. Provoca aïllament de taques i augmenta l'efecte vora.

Causes: Deforestació, incendis, construcció, urbanisme, agricultura intensiva.

Pèrdua d'Hàbitat VS Fragmentació

Si una taca gran disminueix i es fragmenta, desapareixeran més espècies a causa de la pèrdua d'hàbitat i la fragmentació. Si només la taca es fa més petita, llavors només desapareixen les espècies per la pèrdua d'hàbitat.

Efecte Vora

Porció d'una taca o matriu que està a prop del seu perímetre, on les influències de les taques adjacents poden causar una diferència ambiental entre l'interior de la taca i la seva vora. Més fragmentació $\rightarrow$ Més efecte vora.

Connectivitat Ecològica

És el grau en què el territori facilita els moviments de les espècies (individus i gens) entre diferents taques i recursos d'hàbitat.

Dos Tipus de Connectivitat

• Connectivitat funcional: Determinada per la composició i estructura dels hàbitats.
• Connectivitat estructural: Té en compte, a més de l'estructura, la capacitat de moviment d'una determinada espècie.

Component: Grups de taques entre les quals és possible el moviment (una taca aïllada també es considera un component). Més connectivitat.

Fragmentació i Connectivitat

Són independents? Depèn de l'espècie; si és capaç de desplaçar-se entre taques, la connectivitat seguirà si és permeable, possiblement aconseguint creuar en el cas que pugui.

Pèrdua de la connectivitat sense fragmentació? Sí, si canvia la permeabilitat entre taques (sense fragmentar res).

Restaurar la connectivitat: fent la taca més gran, creant passos de fauna, corredors, o stepping-stone (petites taques d'hàbitat).

Xarxa

Una xarxa és un conjunt de nodes (punts) connectats per enllaços (línies). En el cas de les xarxes de paisatge, els nodes representen taques d'hàbitat, i els enllaços (connectors) indiquen interacció entre taques.

Índex de la Mida del Component Més Gran

Proporció d'hàbitat connectat dins del component més gran. Components grans suggereixen una població ben barrejada.

Sòl i H2O

Degradació del Sòl

Canvi en la salut del sòl resultant en una disminució de la seva capacitat per aconseguir els seus beneficis. Exemples: Erosió, salinització, compactació, canvi de nutrients, pèrdua de microorganismes.

El Cicle Hidrològic en Condicions Naturals

Plou $\rightarrow$ part s'infiltra $\rightarrow$ arriba al freàtic $\rightarrow$ passa al riu $\rightarrow$ plantes es beneficien $\rightarrow$ la resta es perd per escorrentia.

Alteració del Cicle Hidrològic

Pendent més pronunciat, falta de vegetació, sòl més compactat $\rightarrow$ Plou $\rightarrow$ no s'infiltra, no absorbeix $\rightarrow$ escorrentia més forta $\rightarrow$ arrossega el sòl $\rightarrow$ erosió $\rightarrow$ nutrients al riu $\rightarrow$ canvi en el riu.

Indicadors d'Erosió

• Solcs: Canaleta petita formada per l'aigua de pluja que arrossega el sòl.
• Carcavess: Erosió concentrada més gran i profunda que un solc (+ de 30 cm de profunditat).
• Estacas.
• Pedestals: Columnes de pedres quan la sorra marxa.
• Exposició d'arrels, acumulació de sediments.

Tècniques de Remodelació del Terreny

Remodelació: donar forma al terreny $\rightarrow$ geoforma.

• BERMA - TALÚS: Són com terrasses, es posa vegetació a les bermes.
• Model Berma-Talús amb farciment: S'assembla més a un pendent, una baixada.
• Estabilització i integració de fronts.
• Mètode Talús Royal: Té roques resistents que sobresurten i roques que formen petites depressions.

Restauració Geomorfològica

Dissenyar i replicar les formes del terreny i la dinàmica natural. S'identifiquen les formes del terreny que són estables per als materials i context objecte de la restauració, que serveixen com a referent per ser replicats.

Control de l'Erosió

• Estabilització de marges i talussos.
• Compactació del sòl $\rightarrow$ Augmentar la infiltració.
• Quantitat d'aigua d'escorrentia $\rightarrow$ Redireccionar el flux de l'aigua i reduir la força.
• Pendent i longitud del vessant $\rightarrow$ Desdoblant i estabilitzant talussos.
• Cobertura vegetal $\rightarrow$ Revegetar.

Característiques del Sòl

• Composició del sòl: Aigua, Aire, Minerals, Matèria orgànica.
• Textura del sòl: Fa referència al percentatge de sorra, llim i argiles al terra.
• Estructura: Fa referència a la quantitat i estabilitat d'agregats de partícules en components més grans.
• Horitzons: Sistemes terrestres no alterats desenvolupen horitzons a causa de la meteorització física, química i biològica de la roca i la deposició de sediments i matèria orgànica.

Cicle de nutrients: Les plantes ho recullen i ho transformen (Fòsfor i nitrogen).

Indicadors de Qualitat del Sòl

• Característiques físiques del sòl: Compactació, capacitat de retenció d'aigua, infiltració, textura.
• Característiques químiques del sòl: pH, matèria orgànica, concentració de nutrients i tòxics.
• Cicle de nutrients: Nitrogen, fòsfor.

Alteracions

Eutrofització i canalització (augmenta la quantitat i la mida dels sediments transportats). Els sediments en suspensió disminueixen la claredat de l'aigua, la qual cosa redueix la fotosíntesi de les plantes aquàtiques.

Tècniques de Restauració

• Textura del sòl.
• Dèficit de N, P i Matèria orgànica: Esmenes orgàniques i compost.
• N i P elevats: Plantar plantes amb més demandes d'aquests.
• Comunitats microbianes del sòl: Utilitzar el sòl emmagatzemat abans de la pertorbació.
• Disposició dels horitzons del sòl: Emmagatzemar el sòl en capes, i després els sòls se substitueixen en l'ordre original després de la mineria.
• Reconstrucció del sòl: Construir un nou sòl (tecnosol) a partir de la barreja de materials minerals (residus miners) + esmena orgànica.

Esmenes Orgàniques i Compost

Són materials orgànics d'origen vegetal o animal per mantenir o augmentar el seu contingut en matèria orgànica, amb la finalitat de millorar les seves propietats físiques, químiques o biològiques.

DIFERÈNCIES: El compost està més descomposat i no té patògens (higienitzat), els nutrients ja estan disponibles.

Qualitat de l'Aigua

Els sistemes aquàtics són oberts, la qual cosa significa que la majoria dels sediments, nutrients i substàncies tòxiques entren al sistema des d'una font externa.

• Font puntual: Una única font identificable de contaminants.
• Fonts no puntuals: Moltes fonts difuses, com l'escorrentia, les toxines dissoltes en la precipitació o la deposició atmosfèrica.

Eutrofització

Un augment de l'aportació de matèria orgànica a un ecosistema, sovint provocat per l'enriquiment de nutrients de les aigües, més habitualment fòsfor, més enllà dels seus nivells naturals.

Indicadors de Qualitat de l'Aigua

• Terbolesa.
• Concentracions de nutrients i tòxics dissolts.
• pH i oxigen.

Tècniques de Qualitat de l'Aigua

• Restauració de la qualitat de l'aigua = Reduir l'escorrentia de N i P.
• Frenar el flux d'aigua: provoca la deposició de sediments i nutrients; les plantes tenen més temps per absorbir nutrients i que es produeixi el cicle de nutrients microbians.

Barreres Verdes

Filtres de vegetació que retenen elements nocius.

Disseny de la Barrera

Amplada, tipus de vegetació i tipus de contaminant.

Tipus de Contaminant

• Sediment: Partícules sòlides que es mouen amb l'aigua (sorra, fang o argila).
• Contaminants lligats als sediments: Contaminants que s'adhereixen o estan associats a aquestes partícules (p. ex., metalls pesants, pesticides).
• Contaminants dissolts: Contaminants dissolts directament a l'aigua (nutrients o productes químics solubles).

Amplada

Sense talús (A) $\rightarrow$ potser el mateix tamany. Amb talús (B) $\rightarrow$ el buffer necessita més amplada.

Com establir l'ample de la barrera: Pendent, textura, longitud, tipus de conreu i el contaminant. Quan se sap la línia que es necessita (objectiu), es determina l'amplada del buffer.

Barrera Verda per a Nitrogen

Desnitrificació: Els sòls han de ser llocs humits o hídrics, rics en matèria orgànica, amb una permeabilitat de moderada a alta per fomentar la infiltració i, tanmateix, han d'estar mal drenats per tenir condicions anaeròbiques. Les sorres gruixudes o la grava poden permetre la dispersió a aigües subterrànies més profundes abans que s'esdevingui la desnitrificació.

Barrera Verda per a Fòsfor

Evitar situar la barrera verda per al P en zones que puguin ser remobilitzades per les aigües d'inundació, és a dir, secs, per no alliberar-lo a l'aigua. Les barreres que consisteixen en conreus sense fertilitzar poden atrapar i utilitzar P. L'eliminació d'aquesta vegetació a través de la collita pot ajudar a exportar P, així com N, fora de la conca hidrogràfica. Seleccionar plantes amb alta demanda de nutrients.

Successió Ecològica

Successió Ecològica

Procés pel qual les comunitats naturals se substitueixen mútuament al llarg del temps, de simple a complex. Aquestes comunitats romanen en equilibri relatiu fins que una pertorbació reinicia el procés de successió.

Successió Primària

Primer alguns organismes colonitzen el nou espai per mecanismes de dispersió i, amb el temps, es forma sòl i es desenvolupa una comunitat més complexa. Molt temps.

Successió Secundària

Menys severa; tenim sòl i material vegetal. La regeneració de la vegetació es basa en la presència de vegetació prèvia a la pertorbació o en zones adjacents. Menys temps que la primària.

Pertorbacions

Un esdeveniment recurrent que modifica l'estructura, la composició i els processos ecològics d'un ecosistema. Reinicia el procés de successió.

• Pertorbacions d'origen natural: Curta o llarga durada. Mantenen el conjunt complet d'espècies. Contribueixen a mantenir l'equilibri i la biodiversitat dels ecosistemes.
• Pertorbacions d'origen antròpic: Causades per l'activitat humana. Solen ser contínues i acumulatives, i poden provocar canvis a llarg termini i, de vegades, irreversibles en els ecosistemes. Degradació i pèrdua de biodiversitat.

Règim d'Incendis

Caracterització espacial i temporal dels incendis en una regió i període determinat:

• Tipus d'incendis.
• Intensitat.
• Severitat.
• Extensió.
• Estacionalitat.
• Freqüència.

Abandonament rural: Augmenta combustible, foc més intens i sever.

Tret Funcional

Són les característiques morfològiques, fisiològiques o fenològiques d'una espècie que influeixen en el seu funcionament (creixement, reproducció o supervivència). Són característiques quantificables que revelen alguna cosa de la personalitat d'una espècie.

Espècies

• Espècie autòctona: Una espècie que es troba dins de la seva àrea de distribució natural sense intervenció humana.
• Espècie endèmica: Quan tots els membres d'aquesta espècie d'animal, planta o fong viuen en un lloc únic de tota una regió.
• Espècie exòtica: La seva presència en una regió és atribuïble a les activitats humanes que li han permès superar les barreres que defineixen la seva àrea de distribució natural.
• Espècie exòtica establerta: Un subconjunt d'espècies exòtiques que han produït una població viable i autosuficient i que es poden haver propagat.
• Espècie exòtica invasora: Un subconjunt d'espècies exòtiques establertes que es propaguen i tenen un impacte negatiu: alteren l'estructura i funcionament dels ecosistemes i causen danys ecològics, socioeconòmics i/o sanitaris.

Procés d'Invasió

1. Transport $\rightarrow$ Intencionada (paisatge) o accidentalment (transport marítim).
2. Introducció $\rightarrow$ 5%.
3. Establiment $\rightarrow$ Famílies / grupets.
4. Colonització.

Trets de les Espècies Invasores

• Alta capacitat de dispersió i/o multiplicació vegetativa.
• Tolen una àmplia gamma de condicions.
• Competixen molt bé els recursos.
• Origen en ecosistemes similars.

Trets dels Ecosistemes que Envaeixen

• Alterats i fragmentats: Paisatges agrícoles amb alts aportaments de nutrients i aigua, terrenys incendiats, amb bona llum, més rics a boreres de boscos i senders.

Impacte

• Interrompen la successió.
• Canvien les condicions abiotiques.
• Canvien els règims de pertorbació (ex. Acacia dealbata).

Impacte Arundo donax (Canya)

• Alteració o augment de la susceptibilitat al foc.
• Impacte en les comunitats biològiques envaïdes.
• Impactes en les condicions ambientals aquàtiques properes.
• Hidrologia i geomorfologia fluvial.
• Ús excessiu de l'aigua.

Mètodes per Eliminar la Canya

• Control químic: Fumigació canyars o rebrot, impregnació o injecció (vigilar la distància a l'aigua i vegetació autòctona).
• Eliminació física i mecànica: Cobriment, inundació del canyar, retroexcavadora.

Mètodes per Eradicar i Controlar les Espècies Invasores

Els mètodes varien segons la biologia de l'espècie, la mida de la invasió i el pressupost.

• Control químic: Fumigació canyars, fumigació rebrots, impregnació post-tall, injecció herbicida tija.
• Eliminació física o mecànica: Cobriment, inundació canyar.
• Control biològic.
• Gestió de l'ecosistema per afavorir les espècies autòctones.

Gestió de l'Ecosistema per Afavorir les Espècies Autòctones

• Reduir recursos per afavorir les autòctones que competeixen millor amb baixa disponibilitat.
• La gestió del règim de pertorbació: canvia equilibri i redueix l'abundància. Combinar eliminació d'invasores i autòctones.
• Treballar des de la capçalera cap a la desembocadura del riu.
• Moment ideal per eradicar la canya: després d'una riuada.

Espècies i Restauració

Regeneració d'Espècies Pioneres

Les espècies pioneres es poden regenerar soles? Si $\rightarrow$ no cal fer res, només esperar. Si no $\rightarrow$ colonitzen l'espai de forma natural? Si. No $\rightarrow$ plantar espècies.

Si no es regeneren naturalment $\rightarrow$ Regeneració assistida? Si. No $\rightarrow$ plantar espècies pioneres.

Opcions d'Intervenció

• Restauració activa: Última opció. Intervenció humana intensa per influir en la taxa de recuperació; l'arribada de la biota depèn en gran mesura o totalment de l'acció humana.
• Restauració passiva: Eliminar els factors degradants i permetre que l'ecosistema es recuperi mitjançant la colonització natural de plantes i animals en lloc de reintroduir les espècies de manera activa.

Boscos del Món

Taiga, Manglar, Desert, Sabana, Boscos (caducifoli i perennifoli), Selva tropical, Tundra, Pradera.

Comunitats Climatòfiles o Zonals

Aquelles formacions vegetals la presència de les quals en un territori està principalment determinada pel clima regional i local.

Ecosistema de Referència

1. Autoreferent: Una porció segueix intacta.
2. Teòric en base a fonts bibliogràfiques: Ecosistema totalment degradat, informació prèvia al deteriorament.
3. Teòric en base a altres similars: Sistema totalment degradat, sense informació prèvia al deteriorament.

Com Saber Quines Espècies Eren Presents Abans?

1. Inventari o Cartografia.
2. Documents històrics, documents/cartografia científica, informants locals, fotografies aèries antigues.
3. Ecosistema anàleg proper amb condicions similars.

Filtres per a la Selecció d'Espècies

1. Adaptabilitat a les condicions del lloc.
2. Ús del sòl a restaurar:
   • Conservació: Recuperar tots els atributs de l'ecosistema.
   • Protecció: Recuperar serveis ecosistèmics puntuals com estabilitat del sòl.
   • Producció: Recuperar serveis ecosistèmics puntuals com productivitat.
   • Social/Cultural: Valor paisatgístic.
3. Grups de successió: plantar les pioneres.

Grups de Successió

Pioneres, Secundàries, Secundàries tardanes, Secundàries madures.

Models de Successió

Model de Facilitació

1. Després d'una pertorbació apareixen espècies pioneres, bones colonitzadores i poc exigents amb les característiques del medi.
2. Aquestes espècies pioneres modifiquen el medi de manera que permeten l'entrada de noves espècies més exigents.
3. Aquestes noves espècies solen ser millors competidores que les pioneres, per la qual cosa les acaben excloent.
4. Al cap d'un període més o menys llarg de temps la comunitat arriba, o almenys tendeix, al que s'ha denominat clímax o comunitat climàcica.
5. En el clímax la comunitat s'autoperpetua i és resistent a la colonització de noves espècies.

Model d'Inhibició

1. Les espècies pioneres inhibeixen l'arribada de noves espècies (a diferència del model de facilitació).
2. L'establiment de les espècies secundàries només es produeix quan les espècies pioneres són atacades i moren per algun factor extern.
3. Les espècies secundàries no necessàriament han d'estar adaptades a les condicions creades per les espècies pioneres.

Model de Tolerància

1. La presència dels primers colonitzadors ni afavoreix ni perjudica l'arribada de noves espècies.
2. Les espècies pioneres no són necessàriament les que faciliten ni impedeixen l'establiment de les espècies posteriors.
3. Les espècies poden coexistir o succeir-se segons la seva tolerància a les condicions ambientals.
4. El procés de successió finalitza quan les espècies més tolerants a les condicions de competència acaben dominant la comunitat.
5. Aquestes espècies són les úniques capaces de prosperar en condicions restrictives que es desenvolupen amb el temps.

Funcions en la Restauració

Les espècies compleixen diferents funcions ecològiques durant el procés de restauració. Varia amb les necessitats de la recuperació de l'ecosistema.

Funcions més importants:

• Facilitació.
• Estabilització del sòl.
• Fixació de nitrogen.
• Aport de matèria orgànica al sòl.
• Atracció de dispersors.
• Descompactació del sòl.

Espècies Facilitadores

La facilitació es produeix quan una espècie té un efecte positiu en el funcionament (creixement, la supervivència o reproducció) de les espècies amb què conviu. Una espècie crea condicions favorables per a l'èxit d'una altra.

3 maneres d'aplicació a la restauració:

1. La plantació sota facilitadores silvestres ja establertes.
2. Crear clapes de vegetació mitjançant la plantació de facilitadores.
3. Crear clapes artificials simulant l'efecte de facilitadores.

Espècies Fixadores de Nitrogen

Algunes espècies tenen una associació simbiòtica (benefici mutu) amb microorganismes que tenen la capacitat de fixar el nitrogen de l'aire al sòl per a disponibilitat de la planta.

Aport de Matèria Orgànica

Aquells sòls que, pel seu ús previ o característiques geològiques, són pobres en nutrients, han de comptar amb presència d'espècies que tinguin alta producció de fullaraca per incrementar la matèria orgànica sobre ells.

Descompactació del Sòl

S'ha observat que les lleguminoses compleixen algunes d'aquestes característiques, per la qual cosa tenen una gran capacitat per recuperar l'estructura del sòl, millorar la infiltració d'aigua i incrementar la fauna edàfica.

Estabilització del Sòl

En sòls amb alta vulnerabilitat a l'erosió (per pendent, riberes descobertes de vegetació o pèrdua total de la cobertura vegetal), hi ha espècies que, per les característiques de les seves arrels, són capaces d'estabilitzar-lo, prevenint l'erosió.

Atracció de Dispersors

Incrementar els recursos alimentaris atractius per a ocells o mamífers (p. ex., plantes amb fruits).

Procedència i Disponibilitat del Material de Reproducció

• El material de reproducció ha de provenir de llocs propers (per l'adaptació als factors).
• Disponibilitat als vivers.

Filtres per a la Selecció d'Espècies (Resum)

1. Adaptabilitat a les condicions del lloc actuals i futures.
2. Ús del sòl a restaurar.
3. Grups de successió.
4. Funcions en la restauració.
5. Procedència i disponibilitat del material de reproducció.

Rius

• Llit: On circula l'aigua habitualment. Correspon al Domini Públic Hidràulic. Inclou la zona de màximes crescudes ordinàries (les avingudes "normals").
• Riba: Transició entre l'aigua i la terra ferma. Espai on passen processos de retenció de sediments, erosió i deposició. Zona clau pels hàbitats de transició (amfibis, helòfits, etc.).
• Ribera: Zona amb vegetació adaptada a inundacions periòdiques.

Ecosistema Degradat

1. La quantitat (règim hidrològic).
2. La forma (geomorfologia).
3. La vegetació.

Recuperar l'Estructura

La quantitat (règim hidrològic), la forma geològica, la vegetació.

Funcions dels Rius

Procés Químic

• Moviment de nutrients: Alimenta la vegetació de ribera i organismes aquàtics.
• Dissolució i precipitació de minerals: Contribueix a la química de l'aigua i la formació de sediments.

Procés Ecològic

• Dispersió de llavors: Colonització de vegetació de ribera i manteniment de biodiversitat.
• Moviment de fauna (peixos, invertebrats): Migració, reproducció i distribució de biodiversitat.

Procés Físic

• Erosió (del llit i dels bancs): Remodela el riu, crea profunditat i genera sediments per transportar.
• Transport de sediments: Mou sorra, grava i fang riu avall; distribueix materials al llarg del riu.
• Deposició de sediments: Forma barres, illes i marges; crea hàbitats i regula el perfil del riu.
• Meandrització: Crea corbes i sinuositat; dispersa energia de l'aigua.
• Flux d'aigua (cabdals base i punta): Manté l'aigua disponible, transporta sediments i nutrients.

Restaurar Processos

Restaurar el seu flux. Un riu estabilitzat és un riu degradat; descanalitzar-lo, torna a moure's en el temps (variabilitat natural) i en l'espai. El cabal o flux del riu és el principal generador de variabilitat.

Règim de Cabals

Es refereix a la variació dels cabals en un riu al llarg de l'any, que és habitual i es repeteix de forma similar tots els anys durant un període.

Tipus de Regims

• Cabal base: Prové de l'aqüífer, cabal mínim.
• Cabal mitjà: m³/s (valor mitjà) en un període.
• Cabal alt: Pluges moderades, cabal alt.
• Avinguda: Provoquen inundacions, cabal extrem.

Paràmetres del Règim

• Magnitud.
• Freqüència.
• Durada.
• Estacionalitat.
• Taxa de canvi.

Magnitud

Quantitat d'aigua que es desplaça en un punt concret del riu per unitat de temps (Volum). Absolut o relatiu.

Freqüència

En X temps (anys), quants cops té lloc un cabal per sobre la magnitud. Període de retorn: La probabilitat de tenir la inundació és del 10% (en cas de T10) cada any; si T500 $\rightarrow$ 1/500.

Durada

El temps mesurat en dies on es mantenen unes condicions de cabal determinades, com una sequera o una crescuda.

Estacionalitat (Timing)

En un cabal d'una magnitud donada es refereix a la regularitat amb la qual s'esdevé aquest cabal.

Taxa de Canvi

Mesura la rapidesa amb què es produeixen variacions en el cabal, com el pas d'un període d'aigües baixes a una crescuda (ex. pendent).

Geomorfologia

Hidrologia (règim cabal) = Geomorfologia; ens determinarà la forma del riu, el transport dels sediments.

Cabal Circulant

A nivell de conca interacciona amb la geologia, la topografia i la vegetació i afecta:

• Els processos de sedimentació i erosió (principi i final del riu).
• Els patrons dels canals $\rightarrow$ Cabal formador.

Règim

Motor i fauna dels rius + vegetació i fauna que hi podem trobar.

Vegetació en Inundacions

• Petites: Germinen ràpid, flexibles, arbustives, creen hàbitats i transporten sediments fins.
• Moderades: Més temps perquè les arrels arribin al freàtic, no aguanten les inundacions freqüents, s'estableixen les plantes pioneres, es dipositen sediments.
• Grans: S'estableixen plantes successores, són plantes amb molt de temps, les arrels són molt més profundes. El clima no defineix les espècies sinó la humitat i l'erosió.

Alteracions

• Alteració per preses d'aigua: Magnitud i freqüència dels cabals elevats es modifiquen i disminueixen. Es queden els sediments, l'aigua de la presa surt amb energia i talla el riu, perd el curs de la vegetació, aparició d'espècies impròpies de les riberes.
• Alteració per urbanització: No s'infiltra l'aigua, quantitat d'aigua augmenta el cabal i hi ha taxa de canvi. Provoca incisió a la terra $\rightarrow$ Pèrdua d'hàbitat.
• Alteració per dics i canalització: Magnitud del cabal de desbordament disminueix $\rightarrow$ hi ha una incisió: pèrdua d'hàbitat.
• Alteració per consum d'aigua, agricultura: Canvia l'estacionalitat de les avingudes. Les espècies estan adaptades, sincronitzades, i tenen una alteració $\rightarrow$ les llavors no es reparteixen.
• Alteració per canvi climàtic: Durada de les sequeres, els aqüífers es sequen.

Objectius de la Restauració Fluvial

• Llibertat geomorfològica, naturalitat en els processos d'erosió, transport i sedimentació.
• Cabals líquids i sediments, i amb crescudes que segueixin o reprodueixin un règim natural. Els processos fluvials són irregulars, de manera que les lleres i ribes són inestables per naturalesa.

Restauració o Rehabilitació

• Restauració: És hidrogeomorfològica, i pretén que el conjunt del riu es recuperi a través de processos naturals (cabals, aportacions de sediments i crescudes). $\rightarrow$ Es impossible.
• Rehabilitació: Reactivació de només alguns processos i funcions, o la millora concreta d'hàbitats o de l'estat d'algunes espècies.

Indicadors

Hidromorfològics, biològics, fisicoquímics de l'aigua. Abans i després de la restauració o rehabilitació. Poden ser parcials i globals (quin està més degradat i quin s'ha de prioritzar). Es poden fer servir com a ecosistema de referència.

Objectius Específics Hidrologia

• Recuperar el funcionament hidrològic.
• Recuperar la continuïtat del curs fluvial.
• Si no hi ha sequera $\rightarrow$ es fan cabals generadors: RESTAURACIÓ.
• Cabal de manteniment (volum d'aigua que es deixa de manera constant al riu) $\rightarrow$ REHABILITACIÓ.
• Demolició de preses i assuts: RESTAURACIÓ.
• Eliminació de guals: RESTAURACIÓ.

Objectius Específics Morfologia

• Recuperar territori fluvial i Devolució d'espai al riu.
• Devolució d'espai al riu: RESTAURACIÓ.
• Reculada de motes o dics: REHABILITACIÓ.
• Descanalitzar: RESTAURACIÓ.
• Reconnexió de lleres: RESTAURACIÓ.

Objectius Específics a la Vegetació

Problema de barreres abiòtiques, plantes invasores,...

• Recuperar i Rehabilitar la vegetació de ribera i hàbitats aquàtics.
• Revegetació.
• Eliminació d'espècies invasores.
• Creació d'hàbitats.

Objectius Específics de Trams Urbans

• Millorar trams urbans.
• Augmentar la sinuositat del riu.

(Continuació): Incendis i Plantes Mediterrànies

Trets de les Plantes Mediterrànies contra el Foc

• Capacitat de rebrot: Tenen amagades les gemmes on el foc no arriba i tornen a sortir (limitació nivell de reserves).
  • Rebrot d'arrel $\rightarrow$ sota terra.
  • Rebrot apicial $\rightarrow$ sota les fulles.
  • Rebrot epicòrmic $\rightarrow$ dins l'escorça (ex. sureda, aïllant del calor).
• Banc de llavors al sòl: El foc obre les llavors, s'activen i germinen de forma massiva.
• Banc de llavors aèri: A la capçada, quan el foc arriba i la temperatura augmenta, la pinya s'obre i deixa caure les llavors (pinyes serotínies).

Pinus halepensis i Pinus nigra

• Pinus halepensis: Foc de capçada i alta severitat, amb pinyes serotínies. L'edat de maduresa condiciona.
• Pinus nigra: Foc de superfície i baixa severitat, produeix més escorça, perd les branquetes (autopoda) així més difícil d'arribar a la capçada, sense pinyes serotínies.

Resistència i Resiliència

• Resistència: Capacitat de suportar la pertorbació (gruix d'escorça, autopoda).
• Resiliència: Recuperar-se després de la pertorbació (Germinació, rebrot, inflamabilitat).

Restauració del Règim d'Incendis d'Acord amb els Trets de les Plantes

Funció: Reinici de successió, regeneració d'espècies pioneres.

Cremes de biomassa $\rightarrow$ Cremes controlades que eliminen el combustible. Tenir en compte els trets de l'espècie $\rightarrow$ si s'adapten per aquell règim i no siguin eliminades.

Els pins vells no són fèrtils.

Tècniques d'Estabilització del Sòl

• Albarrades: Carcavess $\rightarrow$ erosió no tan gran.
• Feixines: Carcavess $\rightarrow$ s'adapta a la topografia.

Regeneració Natural

La recuperació és ràpida i la trajectòria de successió s'alinea amb la regeneració natural.