Ecologia del Paisatge: Conceptes Clau i Teories

Què és l'Ecologia del Paisatge?

Ecologia és la ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el seu entorn.

Ecologia del Paisatge es defineix com l'estudi que abasta la complexitat de relacions causa-efecte que existeixen entre les comunitats d’éssers vius i les seves condicions ambientals en una secció específica del paisatge.

Actualment, l'Ecologia del Paisatge (EP) es pot considerar un enfocament científic i interdisciplinari, amb aportacions de la Geografia i l’Ecologia. Això es concreta en un estudi del paisatge a partir d’una anàlisi eminentment geogràfica.

Característiques de l'Ecologia del Paisatge

• Ofereix una visió holística i integradora de la realitat.
• Interpreta la heterogeneïtat horitzontal a través d’una distribució dels paisatges arreu del territori.
• Suposa una anàlisi de la heterogeneïtat vertical degut a la interrelació entre els diferents elements biòtics i abiòtics en una porció determinada de paisatge.

Teories Clau en Ecologia del Paisatge

Teoria de la Jerarquia

Publicada per Allen i Starr al 1982. L'EP estudia i analitza patrons i processos a distintes escales temporals i espacials. Per tant, hi ha una estreta interrelació. Una reduïda escala espacial i temporal indica pocs canvis en el paisatge.

Teoria de la Biogeografia Insular

Serveix per a l’estudi dels efectes que provoca la fragmentació.

Teoria de la Percolació

Es formula a partir de l’anàlisi del percolament del fluid en funció del medi. S’utilitza per analitzar les possibilitats de desplaçament o moviment de la fauna.

Teoria de les Metapoblacions

L’autor fou Levins (1970). Una metapoblació és el conjunt d’individus d’una mateixa espècie que comparteixen les mateixes condicions ambientals. Es centra en l’estudi dels sistemes poblacionals que mantenen una població amb els fluxos d’individus. La densitat de població està condicionada per la dimensió de l’àrea i el grau d’aïllament. Les dinàmiques locals són asincròniques (cadascun duu un ritme vital distint i propi). La renovació de les poblacions és un procés difós en el temps. Hi pot haver clapes d’hàbitat que estan buides. El risc d’extinció de la metapoblació és molt reduït. La taxa de recolonització depèn de les dimensions i el grau d’aïllament. La seva estructura permet la supervivència d’espècies que es troben en competència.

Teoria de les Pertorbacions

(Wide i Pickett, 1985). Una pertorbació és un fenomen discret en el temps que altera les estructures dels ecosistemes, comunitats i poblacions, modificant el substrat i el medi físic. Poden ser de naturalesa abiòtica (p. ex., un huracà), biòtica (p. ex., una malaltia) o de naturalesa antròpica. Com a norma general, els incendis i les inundacions són les més comunes i els que provoquen més canvis paisatgístics.

Variables Clau de les Pertorbacions

• L’amplitud (intensitat)
• La periodicitat (freqüència)
• La dimensió (duració en el temps)
• La dispersió (abast territorial)

Elements Estructurals del Paisatge

Fragment o Clapa

És una àrea contínua discernible del que l’envolta. Es diferencia una zona limítrof que interacciona fortament amb la matriu o clapes veïnes i una zona interior o nucli on les interaccions són menors.

Característiques del Fragment/Clapa

• Estructurals: dimensió (quantitat d’hàbitat disponible per a una espècie), forma i zona limítrof.
• Corològics: distància a altres clapes de la mateixa categoria, extensió de l’àrea nucli, etc.
• Funcionals: hàbitat, espai alimentari, espai reproductiu, etc.

Corredor Ecològic

És un tipus de clapa lineal que connecta les diferents clapes. Els moviments entre clapes són un procés essencial en l’EP. Els corredors garanteixen la mobilitat de la matèria i l’energia. La connectivitat del paisatge és essencial per a la mobilitat de la fauna, ja que redueixen l’efecte distància.

Matriu del Paisatge

És la unitat formada per clapes i corredors. Per a la seva interpretació, s’ha de definir l’element dominant, essent aquest el que ocupa una major superfície i està més ben connectat, tot desenvolupant un paper fonamental en la dinàmica del paisatge.