Ecologia i Biodiversitat: Conservació, Aerobiologia i Ecosistemes Marins

Biologia de la Conservació: Crisi i Causes

Hi ha una crisi de la biodiversitat. Les causes principals inclouen:

• Sobreexplotació (pesca, caça...)
• Degradació d'hàbitats naturals
• Invasions biològiques
• Cadenes d'extinció unides entre elles

L'Impacte del Canvi Climàtic

El canvi climàtic ha causat:

• Invasions de meduses al Mediterrani
• Expansió de males herbes per Europa
• Mort de molts ossos polars, ja que necessiten gel per caçar.

Per què hem de protegir la diversitat?

1. Raons ecològiques
2. Raons econòmiques
3. Raons socioculturals
4. Raons ètiques

Cas d'Estudi: El Lloro Verd (Ara ambiguus)

Aquesta espècie es troba en perill d'extinció degut a la reducció de la seva àrea de vida en més d'un 90%. La crisi de la biodiversitat afecta directament el Gran Lloro Verd (Ara ambiguus).

Necessitat de Reintroducció de l'Ara ambiguus

• És un lloro en perill d'extinció que viu als boscos humits de Costa Rica.
• Depèn directament de l'arbre "almond" per a la seva nutrició i per fer-hi nius.
• Altres espècies el necessiten per a una dieta completa.
• La causa principal del seu perill és la degradació del seu hàbitat.

L'objectiu general d'aquest cas és analitzar la viabilitat de la reintroducció del Gran Lloro Verd (Ara ambiguus) al sud del Carib.

Mesures de Conservació Proposades

• Prendre mesures contra la tala il·legal de boscos.
• Prendre mesures ecològiques.
• Mesures contra els intercanvis d'animals o l'explotació animal.
• Mesures protectores cap al Gran Lloro Verd i el seu hàbitat.

Aerobiologia: Seguiment de Pol·len i Espores

L'aerobiologia es dedica al seguiment de la diversitat i els nivells de pol·len i espores a l'atmosfera.

Interaccions Positives del Pol·len

• Manteniment de la biodiversitat.
• Manteniment / augment del nombre d'individus.
• Possible ampliació de l'àrea de distribució de les espècies.
• Aliment: llavors i fruits, mel i pol·len, bolets, formatges i medicaments i additius alimentaris.
• Contribució a la descomposició de la matèria orgànica.

Interaccions Negatives del Pol·len

• Al·lèrgies respiratòries (25% de la població i augmentant).
• Contaminació atmosfèrica de tipus biològic.
• Deteriorament de cultius, collites i materials d'interès.

El Gra de Pol·len

És la cèl·lula que conté la informació genètica masculina o gàmeta masculí de les plantes amb flor (Fanerògames). Té com a funció la reproducció.

Tipus de Pol·linització

• Pol·linització entomòfila: La realitzada per abelles, mosques, borinots, papallones, etc.
• Pol·linització a través del vent (Anemòfila): Pot ser a través del vent i/o per insectes.

Mostrejador de Pol·lens i Espores Tipus Hirst

Aquest dispositiu consta d'un orifici d'entrada d'aire, una connexió a la xarxa i un tambor mostra.

Factors Ambientals en Aerobiologia

La pluja i el vent són factors importantíssims per a l'aerobiologia:

• El vent amplia la dispersió i fa que el pol·len arribi més lluny.
• La pluja, en canvi, el fa malbé.

Pol·lens Al·lergènics Dominants a Espanya

• Regió Mediterrània: Parietària, Gramínies, Olivera, Xipresos, Blets i Plantatge.
• Regió Centre: Gramínies, Olivera, Parietària, Xipresos i Blets.
• Regió Nord: Gramínies, Bedoll, Parietària, Blets, Plantatge i Castanyer.
• Canàries: Artemísia, Gramínies, Parietària, Blets i Plantatge.
• Andalusia: Olivera, Gramínies, Xipresos, Parietària i Blets.
• Sòls salats i guixos: Blets, Artemísia i Gramínies.

Conceptes Clau: Veritat o Falsedat

Veritable

• La pol·linització és el procés pel qual es dispersa el pol·len de les fanerògames.
• Les partícules (biològiques i no biològiques) i els organismes que són molt abundants a l'aire poden causar problemes de salut pública.
• També poden resultar tòxiques les proliferacions exagerades de determinades algues en el medi aquàtic.
• A sota terra, les micorrizes generen un ambient favorable a la germinació de moltes llavors i al creixement de moltes espècies.
• La presència de determinades espècies micorritzades en el paisatge contribueix positivament a la cadena tròfica.

Fals

• Les micorrizes penetren en els feixos vasculars de les arrels de les plantes.

Fanerògames Marines: Els Boscos Submarins

Les fanerògames marines són considerades els boscos del mar. El paisatge submarí depèn de la llum i de l'hidrodinamisme. Depenent de la transparència de l'aigua, la llum arribarà a més o a menys profunditat.

• Per sota dels 50 m, la llum no sol arribar al 5-0,5% de la superfície.
• Per sota d'aquest punt, hi ha més animals que vegetals i la biomassa vegetal disminueix.

Les Fanerògames i les algues macròfites no poden, per tant, superar profunditats determinades. Cal destacar que les Fanerògames NO són algues.

Adaptacions al Medi Marí

Aquestes adaptacions només s'entenen tenint en compte el seu patró evolutiu a partir d'herbes (angiospermes) intermareals. El punt clau va ser passar de l'anemofília a la hidrofília en la seva dispersió sexual.

• Llacunes aèries en el parènquima.
• La cutícula té la capacitat d'absorbir ions.
• Habilitat d'absorbir nutrients a través de les fulles.
• Absència d'estomes, ja que sempre estan hidratades.

Distribució i Espècies Clau al Mediterrani

La seva distribució és molt àmplia, encara que són poques les espècies que han pogut tornar al mar. La deriva dels continents ajuda a explicar algunes singularitats biogeogràfiques, com la presència de Posidonia a Austràlia i al Mediterrani. Al Mediterrani trobem 5 espècies amb característiques molt definides:

1. Halophila stipulacea: Pròpia del Mediterrani oriental. Té fulles lanceolades amb nervi central, propi de plantes terrestres. No forma estructures complexes ni denses.
2. Posidonia oceanica: És endèmica del Mediterrani; té un rizoma complex i fulla pròpia d'una herba; forma mates espesses en les quals hi ha diversos feixos que surten dels rizomes i diverses fulles per feix. Creix molt lentament.
3. Cymodocea nodosa: Crea praderies monoespecífiques; els anells concèntrics i el color vermellós del rizoma són una de les seves particularitats, així com una fulla més fina que la Posidonia; crea praderies més baixes i laxes respecte a l'anterior fanerògama.
4. Zostera noltii i Zostera marina: Es troben molt disperses al llarg de la conca mediterrània, creant poblacions denses només en algunes llacunes marines; són les que posseeixen la fulla més prima i fràgil, no aguanten bé un hidrodinamisme intens; Zostera marina es considera una espècie relicte.

Funcions i Degradació de les Praderies

Les fulles de Posidonia oceanica produeixen un 80% de la biomassa, deixant un 20% restant al rizoma que creix de forma horitzontal i vertical. Molts organismes viuen dins la Posidonia, que els protegeix. Les praderies són com boscos submarins amb una complexa estructura que alberga vida molt variada. Són indicadors de l'estat de salut dels ecosistemes costaners; la seva presència i l'estat de la mata són excel·lents indicadors de pertorbacions antropogèniques. Tenen un efecte biofísic palpable, oferint refugi i font d'aliment per a molts animals.

Factors de Degradació de la Praderia

• Contaminació fluvial
• Ancoratge de vaixells
• Pesca d'arrossegament
• Creació de dics artificials
• Contaminació urbana
• Extracció de sorra per a platges
• Proliferació de ports
• Agricultura intensiva

Micorrizes: Simbiosi Fongs-Plantes

La micorriza és una relació de convivència (simbiosi) entre plantes i fongs. Els organismes implicats en la simbiosi micorrízica són les Micorrizes arbusculars i les Ectomicorrizes (que fan colonització radical).

Beneficis de les Micorrizes

• Increment de la superfície radical.
• Millora de l'estructura del sòl.
• Protecció de la planta enfront d'estrès biòtic i abiòtic.
• Increment de la biodiversitat.
• Regulació dels cicles biogeoquímics.
• Producció d'esporocarps comestibles.

Aplicacions de la Inoculació Controlada

La inoculació controlada amb fongs micorrízics té diverses aplicacions:

• Increment de la producció vegetal.
• Millora de l'arrelament en micropropagació.
• Jardineria sostenible.
• Restauració i revegetació.
• Producció d'esporocarps comestibles.

Producció de Fongs ECM Comestibles

• Lactarius deliciosus (Rovelló)
• Boletus grup edulis
• Tuber melanosporum (Tòfona negra)