Ecolingüística i la Diversitat Lingüística: Anàlisi i Reptes

Ecolingüística i Diversitat Lingüística

L'ecolingüística és una disciplina que estudia les relacions entre el llenguatge i l’entorn, des de la necessitat de la preservació de la diversitat lingüística del planeta fins a l’homogeneïtzació lingüística.

La pèrdua d’una llengua suposa la destrucció d’un element d’identitat d’una comunitat humana, la seva creativitat cultural i una lesió irreparable dels drets humans individuals i col·lectius.

Famílies Lingüístiques

Llengües indoeuropees - romàniques - català. Aquestes llengües deriven d’una protollengua (llatí).

La Diversitat Lingüística a l’Estat Espanyol

Castellà: llengua oficial de l’Estat, 31 milions de parlants. 300 milions al món.

Català: 6 milions de parlants. Oficial a Catalunya, País Valencià i Illes Balears.

Gallec: 2 milions de parlants.

Basc/èuscar: 700 mil parlants.

Lleonès: 450 mil parlants, està en descomposició castellanitzant-se.

Astúries - Asturià. Districte portuguès.

Aragonès: 23 mil parlants, només 9 mil l’usen activament.

Aranès: 4 mil parlants.

Bilingüisme i Diglòssia

Bilingüisme individual: l’individu domina equilibradament dues llengües i en tria l’una o l’altra en funció de factors com la pròpia comoditat.

Bilingüisme territorial: quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic.

Bilingüisme social: dues llengües coexisteixen en el si d’una societat determinada en què una d’aquestes llengües és la pròpia del territori i l’altra, llengua instal·lada.

Diglòssia: situació de dues llengües en contacte en què els parlants en fan servir una per a usos formals i una altra per a usos informals.

Minorització: és el procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla en el territori que li és propi. Pot acabar conduint a la substitució lingüística.

Normativització: l’establiment i la difusió de la normativa oficial de la llengua.

Planificació lingüística: l’actuació organitzada de l’administració pública a favor de la normalització de la llengua.

El Coneixement i Ús de la Llengua Catalana

El coneixement i l’ús de la llengua catalana són condicionats per:

L’oficialitat: de la llengua catalana, estatus jurídic aconseguit per a la major part del domini lingüístic.

L’extensió del coneixement a les zones més poblades.

Les dificultats polítiques derivades del fet de no disposar d’un Estat propi.

Per analitzar l’ús de la llengua catalana en l’actualitat cal distingir els diversos àmbits:

Àmbit privat: ús de la llengua en la vida familiar i en les relacions interpersonals.

• Pràcticament tots els pares catalanoparlants continuen transmetent la llengua als seus fills.
• La majoria de parelles mixtes transmeten també el català als fills.
• Actitud majoritàriament favorable de la població castellanoparlant a l’aprenentatge del català.

Dos factors que no permeten la transmissió i el coneixement de la llengua:

• Utilitzen la llengua castellana quan l’interlocutor parla aquesta llengua, independentment que també conegui el català.
• No es fa servir com a llengua habitual en la majoria de casos.

L’àmbit públic oficial: Els ciutadans tenen el dret d’adreçar-se en català a aquestes institucions, si bé no poden exigir que se’ls contesti en aquesta llengua. En canvi, la Generalitat de Catalunya utilitza el català de manera pràcticament exclusiva.

L’àmbit públic no oficial:

Als mitjans públics ha estat un èxit des del punt de vista de la difusió social de l’idioma. La percepció d’aquests mitjans a la resta dels Països Catalans ha estat promoguda per entitats privades. Mitjans privats han contribuït bastant a equilibrar la situació minoritària dels mitjans en català; en la premsa diària, en la premsa periòdica, en la ràdio, en la televisió...

L’Oferta Cultural i d’Oci

El teatre ha viscut un gran desenvolupament durant els darrers 30 anys i amb gran èxit. El cinema és minoritari en català.

En la música destaquen els grups de rock en català.

Les Activitats Socioeconòmiques

En el món professional, laboral i de l’activitat comercial i econòmica en general, la presència del català s’ha incrementat només lleugerament.

El català és present, no de manera majoritària, en algunes empreses en certs aspectes: publicitat, atenció al públic, l’etiquetatge, factures...

Encara queda molt camí a recórrer per arribar a la normalització del català en aquests àmbits: presència en les pàgines web de les empreses, en les instruccions d’utilització dels aparells o productes...

Les Noves Tecnologies

El català és present en els diferents productes de les tecnologies de la informació:

• Exemple Wikipedia: El programari informàtic bàsic està disponible en versió catalana, sovint apareix més tard que la versió castellana i l’anglesa.
• El programari informàtic directament lligat a la llengua: correctors, diccionaris...
• Internet: el català se situa entre les vint llengües del món amb més pàgines en proporció al nombre de parlants.