El Dubte Metòdic en Descartes: Anàlisi i Veritats

El Dubte Metòdic

La certesa de la qual prové el coneixement ha de ser absoluta. Per això hem d'entendre per què Descartes comença amb el dubte. El seu dubte és radical, absolut. Això demostra que no és real, sinó que és un dubte metòdic, un instrument que permet arribar a la certesa absoluta.

Procés del Dubte

1r. Els sentits ens poden enganyar, per tant, hem de dubtar de la certesa que ens ofereixen. A això podem objectar que del que no podem dubtar és de la nostra percepció.

2n. Això ens du al segon nivell del dubte: podem dubtar de la certesa del nostre coneixement perquè hi ha moments que no podem distingir entre la vigília i el somni. A això podem objectar que tant si els objectes són reals com si són onírics tenen extensió, forma, quantitat...

3r. Això ens du al següent nivell de dubte. Podem admetre l'existència d'un Geni Maligne que enganyi l'home i faci que no li sigui possible arribar al coneixement. A l'existència d'aquest Geni Maligne no se li pot oposar cap objecció.

La Primera Veritat

Normalment parlem del "Cogito, ergo sum" (Pens, llavors sóc). És impossible pensar si no s'existeix. Però, què sóc? "Sóc una cosa que pensa". Una ment pensant, un esperit, un intel·lecte, una raó.

I què pensa el meu esperit? Idees.

Per a Descartes les idees són alguna cosa més que productes de la ment. Si les analitzem des del punt de vista dels seus continguts, podem distingir tres tipus d'idees:

• Adventícies: tenen el seu origen en l'experiència externa (exemple: cavall).
• Factícies: el seu origen està en la ment, que és la que les construeix, les crea, les inventa (exemple: centaure).
• Innates: el seu origen no es troba ni en l'experiència ni en la imaginació. Aquestes idees estan en la nostra ment, com si en fossin una part. Són eternes, essències universals, immutables... Déu és l'únic que les ha pogudes posar en la ment humana. L'home pot accedir a elles mitjançant la introspecció.

El "Cogito" és prendre consciència del dubte, aquesta evidència que sóc un subjecte que pensa, que existeix. Mitjançant el Dubte arribem a una certesa: la realitat del pensament. Aquest és el primer pas per destruir el Dubte.

Procés del "Cogito"

1. Si admetem el dubte, ens trobem que els coneixements dels quals dubto es troben en mi mateix. Podem plantejar-nos si han estat creats per mi o pel Geni Maligne.
2. Si admetem que han estat creats per mi, sorgeix el problema de saber què sóc jo? Puc separar:
   • Jo Pensant.
   • Un cos i els seus sentits (hem mostrat que no són creïbles).
3. Després d'aquesta separació, puc dubtar de la meva existència, ja que puc dubtar del meu coneixement del món material. Però, amb la primera veritat, veig que aquest dubte no és real.
4. També puc plantejar-me si el Geni Maligne em fa creure que existeixo, quan això no és cert. Però aquesta suposició no fa sinó confirmar la meva existència, ja que si el Geni Maligne m'enganya, això significa que existeixo.