Dubte hiperbòlic Descartes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,25 KB
El METODE DE Descartes : El problema que ben aviat preocupa a
Descartes era el de la fomentació del coneixement: com puc avançar amb
Seguretat en el camí del coneixement? Reconeixia els nombrosos errors que al
Llarg dels segles havien estat presentats i defensats com a veritats inqüestionables.
Ara be, com que la raó humana es una eina valuosa i eficaç, aleshores, quin
Havia estat el motiu dels errors filósòfics anteriors? Si la raó humana es la
Mateixa, per que pot fer progressar la ciència i no la filosofia?
Descartes està convençut que, tal com Els geòmetres realitzen les mes senzilles operacions o les mes complexes demostracions Sense cap error, igualment es pot comportar l’home en qualsevol àrea del Coneixement, sempre que empri el mateix mètode. Aquesta confiança de Descartes En el bon resultat del mètode es basa, no tan sols en la seva perfecció, sinó també En la seva concepció de la raó humana com una facultat que pot formular les qüestions Mes complexes i donar-hi respostes.
b) Esdevé un principi modèlic. Tot el que sigui evident, Clar i distint com aquest primer principi, serà acceptat com a veritat.
La resposta de Descartes es la següent
La ciència te un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la Filosofia li manca un mètode adequat. Descartes proposa un mètode eficaç i que Ell ja ha comprovat, el mètode emprat pels geòmetres. Descartes introdueix un mètode Matemàtic en la filosofia, per tal de dotar la raó humana d’un criteri de veritat Definitiu i inapel·lable.Descartes d’acord amb Galileu:
veu la matemàtica Com la ciència racional que posa ordre en el caos de dades que ens proporciona l’experiència.Descartes està convençut que, tal com Els geòmetres realitzen les mes senzilles operacions o les mes complexes demostracions Sense cap error, igualment es pot comportar l’home en qualsevol àrea del Coneixement, sempre que empri el mateix mètode. Aquesta confiança de Descartes En el bon resultat del mètode es basa, no tan sols en la seva perfecció, sinó també En la seva concepció de la raó humana com una facultat que pot formular les qüestions Mes complexes i donar-hi respostes.
En el Discurs del mètode de
1637, Descartes estableix les 4 regles fonamentals del seu mètode: la de l’evidencia(intuïció), La de l’anàlisi, la de la síntesi(deducció) i la de l’enumeració.El Dubte i la primera veritat:
Segons Descartes, el mes assenyat es qüestionar-se Absolutament tots els coneixement rebuts i anar a la recerca de veritats Indubtables: fa una critica radical de tot el saber i considera no fiables tots Els coneixements. Es el seu famós dubte universal i metòdic, que es fomenta en Les raons següents:La incertesa de les dades sensorials:
els sentits ens han enganyat moltes vegades; aleshores, Descartes dubta de totes les dades que s’originen en els sentits, dubta de la Seva ma, del seu cos i de tota la realitat material del món.Els errors de raonament:
l’esser humà els comet sovint, el saber escolàstic es fomenta en la raó i En el seu poder discursiu, però en l’època de Descartes aquest saber s’ha Tornat confús i incert; aleshores, es vàlid dubtar de tots els raonaments que s’han Tingut com a demostratius.La dificultat per a destriar el son de la vetlla
: els meus pensaments podrien tenir la mateixa categoria que Els meus somnis, es a dir els meus pensaments Podrien ser únicament il·lusions. Llavors es quan em desperto i Diferencio els pensament dels somnis. Segons Descartes, hi ha la possibilitat Que tots els pensaments de l’estat de vetlla siguin en realitat somnis que no Reconeixem com a tals.La hipòtesi del geni Maligne
: Per tal que el seu dubte sigui universal, fins al punt d’estendre també a les Proposicions matemàtiques, suposa l’existència d’un geni maligne, astut i enganador, Que el duu a considerar evidents coses que no ho son Però el seu dubte no es pas un dubte escèptic, sinó Que es un dubte provisional, un pas que es fa amb l’esperança de trobar després Una veritat indubtable. El dubte cartesià duu mes enllà del dubte: s’autosupera. Descartes diu: quan dubto, penso i l’acció de Pensar implica l’existència d’un esser que pensa. Si jo estic pensant, Aleshores estic existint: penso aleshores existeixo( cogito, ergo sum )El cogito, ergo sum te dues funcions ben Determinades: a)
Justifica l’existència d’un jo pensant diferenciat del cos. El cos, percebut per mitja dels Sentits, es troba sota el dubte metòdic.b) Esdevé un principi modèlic. Tot el que sigui evident, Clar i distint com aquest primer principi, serà acceptat com a veritat.