Dualisme Ontològic i Graus del Saber en Plató

La Filosofia de Plató: Idees i Coneixement

La Idea Platònica i la Dialèctica

La Idea, variant morfològica d'eidos, és allò que és, el que té ésser pròpiament. És allò que té ésser (Toòn ésser). Eidos: principi de determinació, nació, Arkhé o universal, aspecte, contorn, presència.

La Dialèctica és el procediment per arribar al coneixement científic, és la maièutica que es fa a partir del diàleg, és el que ens facilita el camí per arribar al món de les idees.

Teoria de les Idees: Dualisme Ontològic

Plató postula l'existència de dos tipus d’éssers o realitats:

El Món de les Idees

És l’autèntica realitat, el model perfecte, els patrons universals i únics on resideix l’ésser. Dona intel·ligibilitat i fa comprensible el món dels sentits (el món del canvi).

Les idees no són conceptes mentals, són entitats subsistents que tenen una existència objectiva. És la realitat autèntica, universal, eterna, immutable. No canvien. Les idees són les causes de les coses, en són els models. Les idees són l’ésser (en sentit parmenidià). És la Realitat metafísica.

El Món Sensible

És una còpia del món intel·ligible o de les idees. Té propietats oposades al món de les idees. És la realitat percebuda pels sentits, és imperfecte.

Les coses del món sensible són una barreja de l’ésser (participen de les idees) i el no-ésser (només són una participació). No és el vertader, és una semi-realitat. És la Realitat física.

La Creació del Món Sensible (Timeu i Demiürg)

Per donar raó del món sensible, Plató explica al diàleg Timeu que ha estat fet pel Demiürg (Déu Artesà). Aquest agafa la matèria sense ordre, caòtica, i intenta crear el món dels sentits a imatge del món de les idees, però la matèria és limitada i canviant.

Teoria del Coneixement: Graus i l'Ànima

Plató distingeix diferents graus de coneixement, relacionats amb els dos mons:

L'Opinió (Doxa)

Té com a objectiu el coneixement de les coses del Món Sensible, que estan en continu esdevenir. S'utilitzen els sentits.

• Imaginació (Eikasia)

  És el nivell més baix. L'art imitatiu n'és un exemple, ja que està molt allunyat de la veritat. El pintor copia els objectes del Món Sensible, és un imitador d'aparences i no d'allò real.

• Creença (Pistis)

  És el coneixement dels objectes materials, sensibles i visibles. La física i la biologia, en la mesura que estudien aquest món canviant, no són considerades ciència en sentit estricte per Plató.

La Ciència (Episteme)

Té com a objectiu allò intel·ligible, el Món de les Idees. S'utilitza la raó, la intel·ligència.

• Pensament (Diànoia)

  L'ànima parteix d'imitacions sensibles o d'hipòtesis (com en les matemàtiques) i dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. El matemàtic, a partir de representacions visibles (el dibuix d'un triangle), raona a la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència".

• Coneixement (Noesi)

  És el grau més alt. Té per objectiu el coneixement directe de les Idees. El procediment per assolir-lo s'anomena dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges del Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte que culmina en la visió de la Idea de Bé.