Dualisme Cos-Ment: Una Exploració Filosòfica

El Dualisme Cos-Ànima

Components de l'Ésser Humà

Ens preguntem pels components que constitueixen l'estructura de l'ésser humà. Som només un cos material o tenim una ànima espiritual? Estem fets només de matèria o bé d'un compost de matèria i esperit? O, per dir-ho en termes actuals: la ment és el cervell o bé és alguna cosa diferent d'ell?

Orfisme, Pitagòrics i Plató

A Occident, la primera concepció dualista arriba de la religió òrfica i, a través d'ella, de Pitàgores i Plató. Segons l'orfisme, els humans estem constituïts per una ànima immaterial i immortal que s'uneix per accident a un cos material i mortal.

El contacte amb el cos suposa una contaminació per a l'ànima i quan aquell mor, aquesta es reencarna per tal de purificar-se. En la doctrina platònica, cos i ànima constitueixen dos pols oposats irreconciliables: el primer representa la sensualitat que ens esclavitza; la segona, la racionalitat que ens allibera de les passions.

Cristianisme i Sant Agustí

El dualisme platònic va ser molt ben rebut pel cristianisme, especialment en l'obra de Sant Agustí, que va trobar en la separació cos-ànima un suport teòric per a la seva doctrina moral. El cos es va associar al pecat i a la imperfecció, mentre que l'ànima va assimilar allò que de més noble i virtuós hi ha en nosaltres.

Descartes i la Raó

Com Plató, Descartes pensa que, a diferència del cos, que és material i corruptible, l'ànima és una substància espiritual i immortal. De fet, identifica l'ànima amb la raó o el pensament i el cos amb la matèria inerta.

Ànima i cos són dues realitats autònomes. Però què vol dir això? Doncs que el món queda dividit en dos àmbits separats: el dels éssers espirituals (els humans) i el dels éssers materials (la resta). És a dir, hi ha un tall radical entre el pensament o esperit, per un costat, i la matèria, per l'altre.

De fet, el nostre propi cos és una complexa màquina regida per les mateixes lleis físiques que governen la resta de la natura. Només l'ànima, que és immaterial, escapa a aquest determinisme i pot actuar amb plena llibertat.

Cossos que Pensen o Ments que Parlen?

Monisme Materialista

Segons el monisme materialista, això que anomenem esperit o ànima no és altra cosa que el producte de l'activitat del nostre cervell. Ja en el segle IV a.C., Demòcrit afirmava que no som sinó un conjunt d'àtoms que es mouen a l'atzar i, un temps més tard, el seu seguidor, Epicur, va negar l'existència d'una ànima immaterial i immortal.

Il·lustració i La Mettrie

Amb tot, va ser el segle XVIII quan el materialisme va adquirir un protagonisme més gran, sobretot entre els il·lustrats francesos. Així, l'any 1748, el metge i filòsof francès La Mettrie va publicar un petit llibre anomenat L'home màquina.

Idealime i Mentalisme

Per a Berkeley, això que anomenem cos o matèria no té una existència independent de la ment, no existeix si no és en o per a una ment. D'aquesta concepció, en diem idealisme o mentalisme.

Tot el que existeix, doncs, són les ments i les seves idees. El cos és una de les idees més arrelades i persistents de la ment, però només això. No tenim cap garantia que a les nostres percepcions visuals, auditives o tàctils els correspongui cap objecte extern.

La conclusió és clara: existim només en tant que percebem o que som percebuts per algú. Tanmateix, les investigacions en el camp de la intel·ligència artificial, juntament amb el descobriment de la "realitat virtual", han reactivat la polèmica entre materialistes i mentalistes.

El Problema Ment-Cervell

Progrés Científic i Noves Perspectives

El progrés científic ha desplaçat la polèmica clàssica entre materialistes i espiritualistes a un terreny nou: el del problema ment-cervell. El descobriment dels complexos circuits neuronals implicats en moltes conductes humanes com la percepció, el llenguatge o les emocions ha dut molts filòsofs a pensar que els fenòmens mentals són el resultat d'un conjunt de processos físics que tenen lloc a l'interior del nostre cervell.

Emergentisme i els Tres Móns

Des de posicions properes al materialisme, com és el cas de l'emergentisme, o dels tres móns, es defensa que ment i cervell són coses relacionades però diferents. Entre els trets propis dels estats mentals n'hi ha dos que val la pena remarcar especialment. El primer és la subjectivitat i ens recorda que tot acte mental és una vivència íntima, personal i intransferible. El segon tret distintiu del món mental és la intencionalitat. A diferència dels processos físics, els fenòmens mentals es refereixen sempre a alguna cosa diferent d'ells mateixos, és a dir, representen alguna cosa, tenen un significat.

Popper i la Interacció dels Nivells de Realitat

Segons Popper, els fenòmens físics pertanyen a un nivell de realitat que anomena món 1, mentre que els fenòmens mentals, que sorgeixen a partir del món 1, constitueixen un àmbit diferenciat anomenat món 2. Encara hi hauria un món 3, format per les construccions culturals humanes i, per tant, sorgit del món 2. Els tres nivells interaccionen entre ells i s'influeixen mútuament.

El Test de Turing i la Intel·ligència Artificial

Quan ens preguntàvem si la ment i el cervell són o no la mateixa cosa, donàvem per descomptat que ens referim sempre a éssers humans, és a dir, a éssers dotats d'un cos material i, potser també, d'una ment espiritual. Aquest va ser, almenys, el projecte del matemàtic Alan M. Turing, el qual, cap al 1950, va idear un test per comprovar si el funcionament de la ment humana és distingible del d'una màquina. Fins ara, cap màquina no ha superat el test de Turing satisfactòriament.