Dsfasdfadsfsda

La Literatura doctrinal:Durant l'edat mitjana l'església es dedica a educar i a cristianitzar, tots els sectors socials, mitjançant la predicació i també l'espectacle teatral. Ramon Llull ajuda a defensar la cristianització de la societat.Ramon Llull: (1232-1316) es l'autor de la literatura doctrinal. Utilitza i enriqueix la literatura en llengua catalana. Llull pertany a una família de la noblesa catalana de Mallorca, ell experimenta una conversió que deixa la seva família per posar-se en servei de Déu. Activista: es converteix en activista, que s'atreveix a adoctrinar les altres terres.Art lul·liana: es la forma i manera que li faciliti organitzar li comunicar les seves ideas a través de l'art.Llibre d'orde de cavalleria: aquest llibre s'adreça als cavallers perquè fortifiquin els seus comportaments cristians. També reivindica el món feudal i el paper bàsic de la cavalleria com a defensora de l¡ordre i dels interessos de l'Església.Novel·les didàctiques: Llibre d'Evast e Blaquerna i Fèlix o Llibre de meravelles. Blaquera :venç la temptació de l'amor humà i es converteix en un reformador de l'Església cristiana, encara que la seva vocació és dedicar-se a fer d'ermità.El Fèlix: es una mena d'enciclopèdia novel·lada, en què Llull mostra la siència al poble i consta de deu parts. L'exemplum: és una narració breu, que vol entretenir el lector en l'exposició doctrinal més feixuga i obliga a fer servir l'enginy per descobrir la intenció de l'autor. Llibre de les bèsties: es tracta d'un conjunt de faules protagonitzades per animals. Al·legoria: una manera molt útil d'expressar una idea que té un sentit directe i un de figurat, que pot ser tant estètica com didàctica o moral.Llibre del gentil e dels tres savis:Aquesta obra planteja la discussió entre tres savis que expliquen les seves religions( la jueva, la musulmana i la cristiana) davant d'un personatge, que representa un home sense fe i que es guia per la raó.Poesia: rerefons autobiogràfic, justificació dels seus projectes.La literatura segons Llull: com escriptor domina la tradició i les tècniques de la literatura. En definitiva, es tracta d'orientar els temes literaris del seu temps, que tenien un públic important, cap als seus interessos doctrinals. Pel que fa a les tècniques, esdevé un mestre en l'ús de l'exemplum i de l'al·legoria. Llill aporta una capacitat imaginativa i persuasiva.Context històric de la corona catalanoaragonesa: l'edat mitjana on tenien el poder de la familia dels comptes de Barcelona*conquesta als sarraïns*conquesta regne sicília.La narració lieraria:* El llibre dels fets de jaume I(1208-1276)*la crònica de Bernat Desclot la crònica de Ramon Muntaner (1265-1336)*crònica Pere el Cerimoniós (1320-1387).La novel·la cavalleresca:les dues frans novel·les del S.XV són Curial e Güelfa autor desconegut, on l'heroi de ficció es Curial i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell on l'heroi es Tirant. Es basen en el gènere narratiu en prosa, els personatges es mouen en un lloc conegut, també hi apareixen personatges històrics de l'epoca.Peral·lelismes entre curial e güelfa i tirant lo blanc: dos joves militars, van pujan a l'escala social fins a casar-se amb dames, que els situaran en el món de l'aristocràcia més exclusiva. Els cavallers seran temptats per altres dames, també passen un temps al nord d'Àfrica i poc abans d'aconseguir l'excit militar definitiu contra els turcs. Al final cadascuna de les novel·les canvia.Joanot Martorell: (Valencia, 1405/1465), autor de tirant lo blanc. No es  dedica professionalment a la literatura, les seves activitats cavalleresques giren al voltant de la defensa del patrimoni i l’honorabilitat familiar. La seva família sabia fet rica servint el rei Marti 1. Amb el regnat de Alfons 5, pateix una considerable decadència, la pèrdua de les seves terres, i empenyorar el tirant lo blanc per poder sobreviure. Dels esforços que va fer per defensar la dignitat de l’estament cavalleresc, no en sabem gran cosa però si que ens a quedat molt bona literatura escrita excel·lentment. Ex: tirant lo blanc o lletres de batalla. Tirant lo blanc: es publicada l’any 1490, gracies a l’interès del propietari Marti Joan de Galba, (es el que li va deixar diners a Joanot a canvi del llibre). L’èxit que coneix l’edició de tirant ens diu molt sobre la funció que te la literatura els primers temps de la impremta. Els lectors del S. XV. Valoren lo que ara nosaltres ens fa feixuga la lectura. La literatura de l’edat mitjana barreja elements d’entreteniment i també d’instrucció. Això fa que el lector es diverteixi mentes aprèn. El valor de tirnat es haver aconseguit a traves de les peripècies dels personatges, ensenyar i fer assequible una doctrina que era molt valorada durant el S. XV, l’habilitat de parlar i escriure retòricament. Això demostra que un cavaller a de ser destre davant un enemic però també davant un llibre, la fama aconseguida en batalla sa de complementar en els coneixements de les lectures d’obres bàsiques de la cultura cavalleresca. Tirant diu: “es saber be llegir e escriure e encara saber gramàtica e altra ciència perques ien mes savis”. La novel·la com un mon total: darrera aquesta novel·la hi ha tot un mon narratiu, una realitat, sense defugir la versemblança. Ens planteja una alternativa a la experiència insatisfactoria que va viure Joanot Martorell en el seu llibre escriu tot el que li hagués agradat  que succeís, l’alliberament de Constantinoble, va presentar un cavaller modèlic, passa de ser un heroi obsessionat a un heroi enamorat, de Carmesina, que el fa vulnerable i sembla matisar la imatge que ens em fet de ell, com a cavaller modèlic. L’acció sentimental travessa l’obra i proporciona moments de gran expressió lírica i sensual. En el desenllas l’amor i la mort son presents que contribueixen a assolir un efectisme liricodramàtic que te eficàcia narrativa. Estil: tirant lo banc ofereix dues opcions lingüístiques i d’estil literari que enriqueixen considerablement la novel·la. Forma col·loquial: realista directa, frases curtes, incorpora refranys i frases fetes (plaerdemavida, es la que l’exemplifica millor). Llenguatge elevat: culte, recargolat sintàcticament i la anomenada “valenciana prosa” (l’aportació fonamental de l’escriptor Joan Roís de Corella). La fama de Tirant lo Blanc: si parlem de la fama de tirant em de parlar de l’anomenada que li va fer Miguel de Cervantes, a traves del seu personatge Don Quijote, en el “libros de caballerias”.