Drets i Protecció de l'Infant: Història, Legislació i Models d'Acolliment

1. Evolució històrica de la infància

• Antiguitat i Edat Mitjana: Infants considerats propietat del pare; treball precoç; infància no diferenciada de l’adult.
• Il·lustració (s. XVIII): Rousseau defensa que l’infant té necessitats educatives pròpies.
• Revolució Industrial: Explotació laboral infantil (jornades de 12-14 h); primeres lleis per limitar el treball (Factory Act 1833, Espanya 1900).
• Guerres Mundials: Augmenta la sensibilitat humanitària; 1919 neix Save the Children; 1924 Declaració de Ginebra; 1946 UNICEF.
• Consolidació (1948-1989):
  • 1948 - Declaració Universal dels Drets Humans (protecció especial a la infància)
  • 1959 - Declaració de l’ONU sobre els drets del nen
  • 1978 - Constitució Espanyola (art. 39)
  • 1989 - Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI)
• Segle XXI: Nous reptes: pobresa infantil, riscos digitals, salut mental, participació infantil. La LOPIVI 2021 reforça la protecció contra la violència.

2. Definició de l’infant

• És qualsevol persona menor de 18 anys.
• Considerat subjecte de dret, amb necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials.
• Principi central: interès superior del menor.

3. La ONU i els principis de la Convenció

La ONU és una organització internacional que treballa per la pau i per protegir els drets humans. Estableix normes internacionals de protecció infantil, coordina accions d’ajuda i garanteix l’aplicació de la Convenció a escala mundial.

Principis fonamentals de la Convenció (1989):

1. No discriminació
2. Interès superior del nen
3. Dret a la vida, supervivència i desenvolupament
4. Participació (ser escoltat)

4. Convenció i Drets de l’infant

• Convenció (1989): Primer tractat universal i vinculant sobre drets infantils (54 articles).
• Els drets es classifiquen en civils, polítics, econòmics, socials i culturals.
• Obliga l’Estat a protegir l’infant davant violència, negligència, explotació i a garantir educació, salut i participació.

5. Programes (UE i Internacionals)

• Daphne III (2007–2013): Prevenció de la violència contra infants i dones.
• Safer Internet Plus: Protecció davant riscos d’internet.
• Pla d’Acció sobre Menors no Acompanyats (2010–2014).
• Programa Invertir en les Persones: Suport educatiu i formatiu.

6. Maneres de protecció del menor

Mesures legals:

• Guarda protectora (sol·licitada pels progenitors si no poden exercir temporalment la guarda).
• Tutela i curatela (si no hi ha pàtria potestat o hi ha incapacitat).

Acolliments:

• Familiar:
  • Urgència i diagnòstic
  • Simple (retorn abans de 2 anys)
  • Permanent
  • Unitat convivencial d’acció educativa
  • Caps de setmana i vacances
• Institucional: En centres, quan no és possible l’acolliment familiar.
• Adopció: Integració plena i definitiva; mateixos drets que un fill biològic.

7. Legislació nacional dels menors d’Espanya

• Constitució (1978), art. 39: Protecció de la família i infància.
• Codi Civil: Marc bàsic de tutela, guarda i acolliment.
• Llei Orgànica 1/1996: Protecció Jurídica del Menor.
• Reformes 2015: Millora del sistema de protecció (Lleis 8/2015 i 26/2015).
• LOPIVI (2021): Protecció integral davant la violència.

8. Plans d’acció

• Pla Estratègic Nacional de la Infància i Adolescència: No discriminació, interès superior, educació i participació.
• Pla d’Acció contra l’Explotació Sexual Infantil: Prevenció, atenció i recuperació de les víctimes.

9. EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència)

• Són equips tècnics especialitzats (psicòlegs, treballadors socials, educadors).
• Intervenen en situacions de risc o desemparament.
• Fan valoració, diagnòstic, proposta de mesures i seguiment.

Municipis amb EAIA (Exemple: Maresme):

1. Serveis Socials Bàsics
   • Detecció, valoració i intervenció en risc social; derivació a EAIA/SIS
2. EAIA del Maresme (Comarcal)
   • Intervenció tècnica en risc greu o desemparament.
3. SIS (Servei d’Intervenció Socioeducativa)
   • Intervenció socioeducativa per infants/famílies en risc o vulnerabilitat.

Avantatges de l’acolliment familiar infantil

• Entorn familiar estable: L’infant creix en una família en lloc d’un centre residencial.
• Millor desenvolupament emocional: Afavoreix vincles afectius segurs.
• Atenció personalitzada: La família pot adaptar-se millor a les necessitats de l’infant.
• Continuïtat educativa i social: Possibilita mantenir escola, amistats i rutines.
• Reparació emocional: Pot ajudar a superar situacions de negligència o maltractament.
• Impacte positiu en la família acollidora: Experiència enriquidora i solidària.
• Alternativa temporal o permanent: Segons la situació de l’infant i la família biològica.
• Suport institucional: Normalment hi ha seguiment i orientació professional.

Riscos o reptes de l’acolliment familiar infantil

• Dificultats emocionals de l’infant: Poden aparèixer conductes complexes a causa del passat.
• Vincles fràgils o ruptures: El retorn amb la família biològica pot ser emocionalment dur.
• Estrès familiar: Requereix paciència, temps i capacitat d’adaptació.
• Incertesa temporal: No sempre se sap quant durarà l’acolliment.
• Relació amb la família d’origen: Pot generar conflictes o tensions.
• Impacte emocional en la família acollidora: Especialment en el moment de la separació.
• Necessitat de formació i suport continu: No totes les famílies s’hi adapten fàcilment.
• Reptes legals i administratius: Processos llargs o complexos.