Drets i Privilegis: Expectatives i Pretensions

Drets

Expectatives/pretencions d’un subjecte de manera fundada que els altres facin o deixin de fer quelcom relacionat amb uns interessos/necessitats propis.

Poden ser:

• Arbitràris: Accions que emanen fora de la raó i poder judicial a la recerca d’un benefici individual amb fonaments mancats de raó

• Generalitzats: Drets induïts de la raó universal que integren els enunciats de principis de la realitat jurídica.

Funció: Protegir o tutelar les necessitats, interessos rellevants per tothom.

Drets vs Privilegis

Un dret: comporta una expectativa generalitzada, igualitària, inclusiva

Un privilegi: Pretensió restrictiva, desigualitària i excloent

Drets Positius i Drets Negatius

Els drets poden consistir en el fet que l’altre s’obligui a fer quelcom o que s’abstingui de fer-ho, amb la finalitat de preservar el que està en joc p. ex: El dret a un habitatge digne: pot correspondre l'obligació de no desallotjar arbitràriament.

Obligació positiva de Promoure l'existència d’habitatges assequibles per a persones amb menys recursos

Subjectes Vulnerables

Aquells les necessitats dels quals estan amenaçades o insatisfetes per la posició política, social etc que ocupen

Vulneració de Drets

Com major el poder que es té, major la responsabilitat o deure de respondre/donar compte davant la vulneració d'aquests. La subjecció i dependència d’altres consisteixen un factor central per determinar la posició de vulnerabilitat i poder en l’exercici dels drets i deures individuals, col·lectius, institucionals.

Així el dret a la integritat física té com a correlat el deure a no torturar.

Titularitat de Drets

Si partim que l’objecte de dret és protegir interessos o necessitats rellevants un ordenament jurídic hauria de reconèixer els drets tbé a subjectes no humans (embrions, animals…)

La falta de voluntat autònoma d’aquests subjectes limita les seves posibilitats d’exercir un dret però no hauria d’impedir-ne la titularitat d’aquests ni que la societat tingués determinades obligacions envers ells, començant per la de minimitzar el dany que se’ls pogués ocasionar.

Drets Humans i Drets Ciutadans

La ciutadania no és sempre reconeguda per l’estat.

• No és evident que sempre s’hagin reconegut els drets a tots els éssers humans

• Es presenten privilegis com a drets

De fet no és gens obvi que els drets humans només puguin ser arbitraris a persones o subjectes individuals.

Drets Individuals i Drets Col·lectius

Els grups o subjectes col·lectius a raó de drets compartits també tenen pretensions devant certs interessos o necessitats comunes.

Drets individuals i drets col·lectius:

Si bé el dret de sindicació o el d'associació són drets de titularitat individual, el dret dels sindicats o de les associacions de consumidors i usuaris a negociar i defensar els seus interessos són drets col·lectius.

• Idea de ponderació: Qui és el subjecte de major vulnerabilitat. Entre drets fonamentals són construccions històriques precís fades que experimenten creences i retrocessos i poden coincidir/divergir entre si.

La principal conseqüència de considerar un tret coma fonamental és que són el mateix ordenament jurídic i els seus poders públics que assumeixen la seva protecció i fonamentació. Com més gran es la fona mentalitat que un ordenament reconeix a un dret, major es la protecció que hi atorga.

Quan un ordenament jurídic considera un dret com a fonamental, aquest serà salvaguardat i protegit de manera més enèrgica i efectiva. Això implica més recursos i mecanismes legals disponibles per defensar i garantir aquest dret.

Punt Fort

- Dret fonamental= Dret positiu reconegut en textos de caràcter jurídic, per tant ofereixen un referent més o menys concret.

En aquest sentit són més fàcils d'identificar que aquells que se situen en pla de la raó política o moral.

Reconeguts que poden en ult. instància ser sustentats per força pública les seves pretensions resulten més efectives

Punt feble

Consagrat en normes rígides, de reforma difícil, els drets fonamentals són menys permeables als canvis, transformacions de fons d'allò que pot exigir una filosofia crítica dels drets humans Protecció encomanada al mateix poder els exposa a més manipulacions i usos interessats.

Manca de mecanismes de pressió soc. les vies de protecció es desvirtuin o resultin estèrils.

Les Garanties dels Drets Fonamentals

Mecanismes de protecció d’interessos o necessitats individuals constituents de l’objecte de dret.

Garanties Institucionals

Per garanties institucionals es pot entendre, des d'aquest punt de vista, tots aquells mecanismes de protecció i tutela dels drets encomanats a òrgans institucionals com el govern, el legislador, l'administració o els jutges.

g.drets: mecanismes que protegeixen interessos/necessitats individuals que constitueixen un objecte de dret.

g.institucionals: garanties enteses com a mecanismes de proteccio i defensa els drets encomanats a organs institucionals, com, govern, legislador, admin, jutges.

admeten 2 variants:

garanties primaries o politiques: vies de tutela posada en pràctica de les que el poder legislatiu, ordinari o constitucional, es encarregat.

(mecanismes legals que busquen protegir i garantir els drets fonamentals de les persones.

g.secundaries o legislatives: vies inputs de les quals ? organs juridics, tribunals o ? especials. (possibilitat que la vulneracio de les g.primaries(d.fonamentals) sigui impugnada per organs jurídics)