Drets i necessitats dels infants: protecció, serveis i instruments jurídics

Drets i necessitats dels infants

Quines necessitats tenen els infants?

A) Necessitats fisiològiques: alimentació, temperatura, higiene, son, activitat física (exercici i joc), protecció davant dels riscos reals i salut.

B) Necessitats de socialització i interacció: els infants necessiten relacionar-se i comunicar-se amb els altres per poder elaborar una imatge adequada d'ells mateixos.

Documents i instruments internacionals

• DECLARACIÓ: És un document que descriu una sèrie de drets però que no implica un compromís jurídic obligatori per part de l'estat.
• CONVENCIÓ: És un acord internacional amb força jurídica; els estats que la signen tenen l'obligació de complir el que s'hi estableix.
• TRACTAT: Quan s'estableixen acords formals entre estats; és com un pacte entre ells.
• PROTOCOL: Conjunt d'actuacions per portar a terme en moments o situacions determinades. Aquests protocols poden ser a nivell d'estat o a nivell professional (per exemple, protocols en cas de guerra o protocols per a una cura en infermeria).
• RECOMANACIÓ: Són textos internacionals que no tenen caràcter obligatori. Són recomanables: serveixen de guia, però no imposen una obligació legal.
• DEURE: És la contraposició al dret; implica obligacions que poden correspondre a persones o institucions.

Conceptes de responsabilitat i protecció

• PÀTRIA POTESTAT: Obliga els pares a proporcionar protecció i assistència als seus fills mentre siguin menors d'edat, excepte en els casos en què se'ls hagi declarat incapaces per fer-ho.
• Emancipació: Dret a marxar de casa i gestionar la pròpia vida amb independència a la majoria d'edat, o en els casos previstos legalment.
• TUTELA: Poder que atorga la llei a certes persones amb l'objectiu de protegir l'infant. Substitueix la pàtria potestat en cas de mort dels progenitors o d'incompliment dels seus deures.
• Guarda: Situació temporal d'acolliment d'un menor desamparat a través d'una família en règim d'acolliment o d'una institució.

Factors de marginalitat i recursos d'atenció

FACTORS DE MARGINALITAT: precarietat econòmica, problemes de salut, motius socials, problemes personals i laborals, precarietat en l'habitatge, drogadicció i les causes escolars.

Recursos i acrònims rellevants:

• EAIA: Equip d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
• SSAP: Servei Social d'Atenció Primària
• ACIM: Associació Catalana d'Infància Maltractada
• DGAIA: Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
• CRAE: Centre Residencial d'Acció Educativa
• ICAA: Institut Català d'Acolliment i Adopció
• UDEPMI: Unitat de Detecció i Prevenció de Maltractament Infantil
• EVAMI: Equip de Valoració de Maltractament Infantil
• EFI: Equip Funcional d'Infància
• ASJTET: Àrea de Suport al Jove en Tutela i Extutela
• ICASS: Institut Català d'Assistència i Serveis Socials

Constitució i competències autonòmiques

Constitució: descentralització de l'estat. Les Comunitats Autònomes legislen de manera independent; cada C.A. té competències exclusives diferents, incloses, en molts casos, les competències en matèria d'infància. Per una altra banda, aquesta estructura ens ha donat un marc normatiu fora del qual no es pot legislar per si sol.

Cronologia i evolució històrica

• 1913: Intent de la primera associació internacional; precursors Korzab i Jeeb.
• 1914/18: Primera Guerra Mundial.
• 1920: U.I. ajut infantil.
• 1921: Es redacta una declaració sobre els infants.
• 1924: Declaració de Ginebra: cinc principis.
• 1940/45: Segona Guerra Mundial.
• 1946: Es crea UNICEF.
• 1959: Declaració dels Drets de l'Infant.
• 1989: Convenció sobre els Drets de l'Infant.

Menys els EUA i Somàlia, que no van signar immediatament la Convenció dels Drets, però en general es considera que el procés va ser llarg. Pel context històric, quan va aparèixer la idea sobre els drets de la infància, la Primera Guerra Mundial va dificultar la continuïtat de la Declaració de Ginebra. Durant la tempesta dels conflictes i la transició històrica, moltes propostes van quedar ajornades. Finalment, es va veure la necessitat d'acabar amb errors i omissions i es va crear la Convenció que responsabilitza i compromet els estats participants.