Drets naturals i contracte social en Hobbes i Locke

1. Si un legislador actua de forma contrària a la protecció de la llibertat i els bens del poble aquest legislador es posa en estat de guerra amb el poble. Dir al poble que es pot rebel·lar contra el legislador que no compleix la seva tasca no és fer quelcom que pugui causar de forma il·legítima que hagi aldarulls, sinó que el que causaria els aldarulls seria la conducta inadequada dels dirigents que no compleixen amb el seu deure. 2.

«rebels»: aquells que s’oposen per força a l’ordre que estableixen les lleis. «legisladors»: aquells que tenen l'autoritat de promulgar lleis. 3. Que si el poble no esta d’acord amb el que el gobernador (qui va ser la persona escollida pel poble per a que controlés els drets principals de les persones, la llibertat, la propietat i la vida) esta fent, la persona té totalment el seu dret a no obeïr al que el gobernador està dient o obligant. I per tant està dient que la persona la qual no està d’acord amb el que el gobernador diu té dret a revevelar-se contra el que hagi dit o obligat. 4. A la naturalesa humana per a Hobbes els humans no són animals socials, en l’estat de natura son brutals agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per deisgs brutals que no sap ni ell controlar. Per a Locke l’home per naturalesa es un animal social. Per hobbes la vida humana en l’estat de natura es pobre, brutal, desagradable i curta. L’estat de natura és un estat de guerra. Per a Locke la vida en l’estat de natura tot i ser insegura era pacífica bona i agradable en la mesuraque els humans complien les seves obligacions. Hobbes volia una llibertat absoluta mentre que Locke l’home és lliure en funció de les lleis establertes mitjançant el contracte social.

Per a Hobbes el contracte social es trova centralitzat en una sola persona dins de la societat civil i per a Locke es reserven els seus drets naturals per tant el subjecte posseix la capacitat de reivindicar-los. Hobbes proposa una monarquía absoluta i Locke una monarquía parlamentaria on el rei regna pero no governa.

5. Estic completament d’acord amb aquesta afirmació, ja que quan una persona està en contra d’un govern és fa immediatament responsable de tot el que pugui ocasionar la seva revolució tant en el bon sentit com el dolent. Per exemple quan decideixes fer una revolució per canviar la forma de govern d’un país i que acaba per enderrocar als seus líders polítics no pots simplement tornar a la teva vida com si res sinó que tens el deure de crear un nou sistema de govern que representi als ciutadans i comprovar que aquest govern si que compleixi les normes establertes perquè sinó tu ets responsable de que aquest poble s’hagi quedat sense govern, ja que tu has promès un de millor amb la revolta. El que no pots fer es que al veure que aquest govern que has proposat no triomfa, fugir o engañar a la gent per evitar les conseqüències que poden haver portat la teva revel·lió. Per tant, una persona es responsable dels seus actes incloent el de revelar-se de manera que si algú vol iniciar una revolta ha de ser conscient de tot el que pot ocasionar tant positivament com negativament.

1.  Les persones van decidir formar una societat per tal de poder tenir protecció i seguretat

Si el govern atempta contra la vida, la llibertat o la propietat dels ciutadans, viola el pacte que el justifica i deixa de complir la funció per la qual es va establir i els ciutadans, per tant, deixen de tenir cap obligació d’obeir-lo, i el poden destituir i establir-ne un de nou.  2. «poder legislatiu»: aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis «estat de guerra»: quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.a

4. A la naturalesa humana per a Hobbes els humans no són animals socials, en l’estat de natura son brutals agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per deisgs brutals que no sap ni ell controlar. Per a Locke l’home per naturalesa es un animal social. Per hobbes la vida humana en l’estat de natura es pobre, brutal, desagradable i curta. L’estat de natura és un estat de guerra. Per a Locke la vida en l’estat de natura tot i ser insegura era pacífica bona i agradable en la mesuraque els humans complien les seves obligacions. Hobbes volia una llibertat absoluta mentre que Locke l’home és lliure en funció de les lleis establertes mitjançant el contracte social. Per a Hobbes el contracte social es trova centralitzat en una sola persona dins de la societat civil i per a Locke es reserven els seus drets naturals per tant el subjecte posseix la capacitat de reivindicar-los. Hobbes proposa una monarquía absoluta i Locke una monarquía parlamentaria on el rei regna pero no governa.

A la naturalesa humana per a Hobbes els humans no són animals socials, en l’estat de natura son brutals agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per deisgs brutals que no sap ni ell controlar. Per a Locke l’home per naturalesa es un animal social. Per hobbes la vida humana en l’estat de natura es pobre, brutal, desagradable i curta. L’estat de natura és un estat de guerra. Per a Locke la vida en l’estat de natura tot i ser insegura era pacífica bona i agradable en la mesuraque els humans complien les seves obligacions. Hobbes volia una llibertat absoluta mentre que Locke l’home és lliure en funció de les lleis establertes mitjançant el contracte social. Per a Hobbes el contracte social es trova centralitzat en una sola persona dins de la societat civil i per a Locke es reserven els seus drets naturals per tant el subjecte posseix la capacitat de reivindicar-los. Hobbes proposa una monarquía absoluta i Locke una monarquía parlamentaria on el rei regna pero no governa.

Locke considera que la societat s’organitza sobre la base d’una sèrie de drets naturals, que són fonamentalment la vida, la llibertat i la propietat, que cap pacte polític no pot actuar en contra. Aquests drets els té tothom i han de ser garantits imparcialment en qualsevol contracte social. El contracte social és un instrument per tal de viure millor que implica a tots per igual. Com a tal, el contracte, a través del qual els individus constitueixen l’Estat, no elimina de cap manera els drets naturals sinó que els potencia. Entre els drets naturals, Locke atorga una especial importància a la propietat per una raó bàsicament empírica: sense propietat no hi ha llibertat, en la mesura que aquesta llibertat s’ha de poder portar a la pràctica cada dia i ha de fonamentar-se en una base material. El dret a la propietat evita que els individus caiguin en l’esclavatge i, per tant, ha de ser especialment defensat. Però que un dret sigui natural no vol dir que sigui també il·limitat. Els drets il·limitats, simplement, no existeixen perquè ni la vida, ni la llibertat ni la propietat d’un altre han de fer impossible l’accés als drets per part de tots els membres d’una col·lectivitat. Si algú tingués tota la llibertat o tota la propietat i fes impossible la llibertats dels altres estaríem davant una situació de tirania. Els governants han de garantir els drets i, per tant, no poden actuar com a enemics de la llibertat. La llei s’ha d’aplicar tant als governats com als qui governen. En una societat liberal com la que defensa Locke, la llei constitueix la garantia, i alhora el límit, dels drets naturals, de manera que un governant no pot actuar contra els principis naturals de la legitimitat de la llei. Segons ens diu el text, el governant transgredeix els límits del seu poder, el poble pot alçar-se per recuperar el que és seu. Els drets naturals són la font de la legitimitat del govern, però també la guia del seu exercici efectiu. Quan aquests drets no són respectats, la societat política es trenca, perquè, com diu el text s’ha ‘traït la confiança atorgada’ al govern. Llavors el poble pot ‘recuperar la llibertat inicial’. Senzillament: no hi ha llibertat sense legitimitat.