Drets Humans de Solidaritat: Valors, Ètica i Estètica de la Natura

Les Tres Generacions de Drets Humans

La Tercera Generació: Drets de Solidaritat

Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les diferents nacions de la comunitat internacional. Destaquen els drets relacionats amb:

• Dret a l'autodeterminació dels pobles i a la independència econòmica i política
• Dret a la identitat nacional i cultural
• Dret a la pau
• Dret a un desenvolupament humà

La concepció de l'Estat que pren forma en aquest període històric és la d'un Estat social i de dret, solidari amb els altres Estats i països existents.

Els Valors dels Drets Humans

Valors Relacionals

a) La Tolerància

És el respecte i la comprensió que mereix la llibertat dels altres. És renunciar a imposar els criteris personals i acceptar els altres com a cooperadors en la cerca del bé i de la veritat.

b) La Justícia

És el procediment que ordena la convivència, l'equilibri que consisteix a donar a cadascú el que és seu i que fa possible que cada persona pugui dur a terme el seu projecte personal. La justícia té com a propietat fonamental exigir «igualtat» o «proporcionalitat».

c) La Solidaritat

Suposa la vinculació de diverses persones per uns mateixos valors i que es comprometen i sacrifiquen activament per a un bé comú.

d) La Pau

El concepte de pau s'aborda des d'una visió holística i té en compte les diferents dimensions de la pau: a nivell personal, social i amb la naturalesa. La construcció de la pau implica:

• La cerca individual de l'harmonia interior (pau interior)
• L'harmonia amb els altres (pau social)
• L'harmonia amb la naturalesa (pau ecològica)

Tot això ha de treballar-se en diferents àmbits: personal, familiar, escolar, social, nacional i internacional.

La Dimensió Ètica

Una ètica de la naturalesa podria ser una orientació útil «només si s'entén com un diàleg moral on es minimitza la centralitat de l'ésser humà i s'amplia l'espectre d'interlocutors vàlids o potencials per a l'ésser humà».

Una primera qüestió és plantejar-se si els supòsits ètics que fonamenten la societat humana són extrapolables a la naturalesa. L'equiparació de l'ésser humà i la naturalesa no suposa una controvèrsia des del punt de vista científic. No obstant això, l'equiparació ètica és més costosa. Tota la filosofia del segle XX ha tingut com a eix vertebrador l'existencialisme. Aquest paradigma proclamava la prevalença de l'existència com un acte de voluntat, és a dir, concebuda com el «deure» que l'ésser humà havia d'afrontar: l'ésser humà és aquell que es comprèn i inicia per a si mateix un procés de perfectibilitat. Però aquest antropocentrisme actualment està superat, i entenem per existència el «simple fet» d'existir, és a dir, l'ésser viu està exculpat de qualsevol comprensió de si mateix perquè sigui considerat un ésser valuós: la persona que no té consciència de si mateixa no perd dignitat. Significa que tot organisme duu dins un programa genètic que requereix unes determinades condicions perquè pugui desplegar-se en tota la seva plenitud, procés de perfectibilitat, no autodissenyat des de la racionalitat però sí per imperatiu biològic. Així doncs, interrompre el procés de perfectibilitat de qualsevol organisme viu seria, en un principi, moralment qüestionable.

La Dimensió Estètica

Tenim una experiència estètica quan experimentem determinades propietats de la naturalesa que emergeixen de la percepció, el pensament o la imaginació. L'experiència estètica no suposa només les propietats immediatament perceptibles, sinó també les relacionals, representacionals, simbòliques i emocionals. L'experiència estètica implica una reacció emocional positiva o negativa cap a l'estímul natural, no emet judicis de valor. El que és primordial és si l'estímul és intrínsecament gratificant.

Experimentar alguna cosa des d'una concepció científica no implica necessàriament una apreciació més profunda de la naturalesa estètica, encara que sí que pugui facilitar una consciència més rica o elevada de certs trets naturals. Hi ha casos on el coneixement tècnic d'un fenomen natural pot transformar la nostra experiència estètica, però no és condició necessària ni rellevant per a l'experiència estètica. D'altra banda, el model cognitivista de Carlson postula que el coneixement científic de la naturalesa és essencial per obrir l'espai de l'apreciació estètica.

Segons Budd, la nostra experiència del món natural és una mescla d'apreciació estètica de la naturalesa i altres elements addicionals que són producte de l'activitat humana. Aquesta idea es contraposa a la tesi de Carlson, qui postula que el valor estètic de la naturalesa està en funció de la conservació del seu estat virginal. Estem assistint a una excessiva humanització dels espais que altera la lògica dels paisatges tradicionals i els duu a una pèrdua de sentit per a la comunitat. El paisatge té un gran potencial per incorporar-se a la tasca educativa, no sols com a naturalesa, sinó com a naturalesa impregnada d'humanitat, amb una forta imbricació d'elements naturals, estètics i sociomorals.