Drets Humans: Inalienables, Indivisibles i Interdependents

Principis Fonamentals dels Drets Humans

Perquè això no tornés a succeir, es va proclamar en l’article primer la igualtat i llibertat de tots els humans des que neixen. Els éssers humans tenim els nostres trets distintius, però això no ens fa ni superiors, ni inferiors, ni se'ns ha de privar dels drets humans.

1. Són inalienables. Es tracta de drets que no es poden retirar a cap persona; poden limitar-se en determinades situacions (per exemple, el dret a la llibertat es pot restringir quan una persona és declarada culpable per un tribunal). Inalienables vol dir que són irrenunciables, la qual cosa els fa també intransmissibles, i no són susceptibles d’apropiació per l’Estat. Per exemple, no podem vendre la nostra llibertat (esclaus).
2. Són indivisibles. Els drets humans estan mútuament relacionats i són interdependents, perquè no n’hi ha prou amb respectar-ne alguns i no d’altres. S’ha de considerar que tots els drets humans tenen la mateixa importància i que són igualment essencials per al respecte de la dignitat i vàlua de tota persona.
3. Són interdependents. La implantació, promoció i protecció tant dels drets civils i polítics com dels drets econòmics, socials i culturals, han de tenir la mateixa atenció i urgència. Negar el dret a la salut, òbviament, tanca la porta a tots els altres drets.
4. Són obligatoris. Encara que cap llei no preveu condemna per la seva violació, tota persona, i fins i tot l’Estat, ha de respectar-los. Són drets que són patrimoni de tota la humanitat.
5. Són històrics. Els drets humans estan configurats dins un marc històric i, per tant, estan en relació amb els canvis que es poden produir en el món, tant pels aspectes polítics i culturals com a novetats científiques. Els drets humans són una convenció, i per això estan sotmesos a revisions i millores. La seva força, però, no es troba en les diferents formulacions, sinó en el seu compliment, que encara no està prou generalitzat. Els drets humans són el fruit d’una llarga lluita de milers d’homes i dones per aconseguir una vida digna.

Els drets humans es consideren tres dimensions: l’ètica, la jurídica i la política.

• Dimensió ètica: els drets humans expressen els valors ètics (llibertat, igualtat, justícia i solidaritat) de la dignitat humana.
• Dimensió jurídica: necessiten el dret positiu perquè el seu acompliment sigui garantit dins d’un Estat.
• Dimensió política: legitimen l’organització sociopolítica basada en la llibertat i participació de la ciutadania (ex: la democràcia).

El problema més greu que planteja aquesta Declaració és que no hi ha força legal per fer efectius els seus drets. L’objectiu de l’educació en drets humans és aconseguir que les persones entenguin què són aquests drets, en percebin la importància i assumeixin que s’han de respectar i defensar.

L’Educació en Drets Humans:

• Reconeix la universalitat i indivisibilitat dels drets humans.
• Incrementa el coneixement i la comprensió dels drets humans.
• Capacita les persones perquè reclamin els seus drets.
• Ajuda les persones a utilitzar els instruments legals concebuts per protegir els drets humans.
• Proposa una metodologia interactiva i participativa per generar actituds de respecte envers els drets humans.
• Desenvolupa les aptituds necessàries per defensar els drets humans.
• Integra els principis dels drets humans en la vida quotidiana.
• Crea un espai per al diàleg i el canvi.
• Fomenta el respecte i la tolerància.

Les Tres Generacions dels Drets Humans

Existeixen diverses formes de classificar els Drets Humans. Una de les més conegudes és la de les tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.

a) La Primera Generació: Drets Civils i Polítics

Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.

Alguns d'aquests són:

- Dret a la vida i a la seguretat, a la llibertat, a unes garanties jurídiques, Dret a participar en el govern i Sobirania popular.

Aquesta generació va fer aparèixer el que s’anomenarà Estat de Dret, el qual té per funció garantir als ciutadans l’exercici d’aquests drets i, per tant, ser el primer que en cap cas, per cap motiu, els vulneri.