Drets Humans: Fonaments, Generacions i Accions

1. Exigències de justícia per a tota persona

Els drets humans són exigències elementals que pot plantejar qualsevol ésser humà perquè se'l reconegui com a persona. Per exemple: un ésser humà pot exigir que no se'l maltracti. En definitiva, tota persona és digna del màxim respecte i consideració.

Característiques dels drets humans

Els drets humans expressen les condicions considerades més bàsiques que s'han de complir perquè qualsevol ésser humà pugui desenvolupar-se i portar una vida digna de persones. Com que són tan necessaris, els drets humans es diu que són:

• Universals: S'han de reconèixer a tots els éssers humans, sense excloure'n cap. Tot ésser humà ha de ser tractat com un igual.
• Preferents: En el sentit que, quan entren en conflicte amb altres drets, els drets humans sempre tenen preferència, han de ser protegits d'una manera prioritària. Exemple: el dret a la vida i a la salut.
• Imprescriptibles: No es poden perdre, no caduquen, no prescriuen, sinó que tenen vigència per a totes les persones i per sempre. Exemple: la llibertat d'expressió ha de compaginar-se amb el dret a la intimitat i a la bona reputació.
• Inalienables: No es poden alienar, no es poden cedir o traspassar a altres persones; per exemple, el meu dret de vot i el teu dret de vot, i si jo no faig ús del meu dret, això no significa que tu puguis votar dues vegades.
• Indivisibles, interdependents, innegociables: Tots i cada un dels drets humans són igualment importants, atès que es complementen entre si.

En resum, els drets humans són les exigències morals més bàsiques que han de ser satisfetes per a mostrar el respecte degut a la dignitat de les persones, i si no es compleixen, no es pot construir una societat justa.

2. Fonament ètic dels drets humans

Si ens preguntem quines raons hi ha per a reconèixer a totes les persones una mateixa dignitat, hi ha diverses possibilitats de resposta. Algunes formes de fonamentar els drets humans són:

• Les creences religioses com a base dels drets humans: La majoria de les religions sostenen que els éssers humans tenim una dignitat molt elevada, superior a la resta dels animals i molt superior a totes les altres criatures. Des d'aquest punt de vista, els drets humans poden entendre's com una nova manera d'expressar la idea que tota persona és el nostre proïsme i que hem de tractar-nos els uns als altres com bons germans.
• La naturalesa humana comuna: Des d'aquest punt de vista, els drets humans són un descobriment més en el procés d'adaptació i supervivència de l'espècie: o ens comportem mútuament d'una manera respectuosa i fraternal, respectant els drets humans, o, en cas contrari, correm el risc de desaparèixer.
• La racionalitat comunicativa i el reconeixement mutu: Els drets humans expressen aquestes normes universals de conducta que descobrim quan considerem que tots som interlocutors vàlids, capaços de dialogar i d'expressar la nostra manera d'entendre el bé i la justícia.

3. Les tres generacions dels drets humans

Primera generació: els drets de la llibertat

La "primera generació" és la dels drets civils i polítics. En línies generals, podem considerar aquests drets com a inspirats en un valor moral bàsic que els serveix de guia, és a dir: la llibertat.

L'estat de dret

Es pot considerar l'estat constitucional modern com a estat de dret; això és, com el tipus d'estat en el qual tots, especialment els poders públics, estan obligats per les lleis a respectar els drets bàsics de les persones.

Segona generació: els drets econòmics, socials i culturals

La "segona generació" es refereix als drets econòmics, socials i culturals. Per aquesta raó, s'afirma que la segona generació constitueix un conjunt d'exigències que busquen la igualtat.

L'estat social de dret

L'estat social de dret, que és el tipus d'estat que garanteix les mateixes llibertats bàsiques que el model liberal anterior, però a més intenta redistribuir la riquesa per assegurar que tota la població tingui cobertes les necessitats bàsiques.

Tercera generació: els drets de la solidaritat

Els anomenats "drets de la tercera generació" inclouen que tota persona ha de néixer i viure en un medi ambient sa, no contaminat de pol·lució i de soroll, el dret a néixer i viure en una societat en pau i el dret al desenvolupament. Es fa necessària la solidaritat internacional perquè es puguin complir aquests drets de la tercera generació.

Aparició de nous drets humans en el futur

Aquestes tres generacions de drets constitueixen, ara per ara, els requisits que es consideren bàsics per a dur una vida digna. Cada vegada que la consciència col·lectiva de la humanitat reconeix un greuge que es comet impunement i cada vegada que els avenços cientificotècnics mostren un nou aspecte de vulnerabilitat de la vida humana, sorgeixen nous drets.

4. Respectar els drets

El que succeeix amb cada una de les tres generacions de drets:

Drets civils i polítics: queda molt per fer

L'abolició de l'esclavitud ha sigut un dels èxits més importants en aquest camp, almenys en la mesura en què es respecta la prohibició universal d'aquesta pràctica, que es va decretar el 7 de setembre de 1956.

Els esforços de l'ONU

En principi, hauria de ser la comunitat internacional, a través de l'ONU, l'encarregada de denunciar aquestes violacions i de prendre mesures eficaces perquè els governs que no respecten les llibertats bàsiques rectifiquin la seva conducta.

Iniciatives ciutadanes

Molts dels ciutadans que voluntàriament volen aportar el seu granet de sorra a la consolidació de les llibertats bàsiques, ho fan a través de les organitzacions cíviques, generalment anomenades organitzacions no governamentals (ONG).

La fam, l'analfabetisme i les altres plagues socioeconòmiques

Pel que fa als drets de la segona generació, no cal dir que hi ha milers de milions de persones al nostre món que no disposen dels mitjans de subsistència més indispensables, com ara el menjar, l'aigua potable... Tècnicament, és possible eradicar la fam i l'analfabetisme. Però es tracta d'un problema moral, no tècnic. La violació dels drets humans de segona generació és deguda, en última instància, a una falta de solidaritat entre països i persones.

Agències especialitzades de l'ONU

L'ONU disposa d'una agència especialitzada per a afrontar el problema de la fam: la FAO (Food and Agriculture Organization, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació). Porta a cap tasques de conselleria tècnica per a l'aprofitament dels recursos naturals en la lluita contra la fam i la malnutrició.

L'ONU té també una agència especialitzada: la UNESCO (United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura). Porta a terme una àmplia labor encaminada a promoure l'educació primària per a tots sense discriminació de cap tipus, la col·laboració científica i tècnica entre els estats.

Organitzacions solidàries

Financen projectes concrets de desenvolupament que proposen les organitzacions que funcionen als països pobres. Aquest model de funcionament es diu *partnership* i té l'avantatge que són les persones més properes als problemes reals les que proposen solucions viables i demanen l'ajuda econòmica per a portar-les a cap.

Condicions de treball infrahumanes

Els països rics no posen massa objeccions a aquesta situació, per tal com són les seves pròpies empreses les que troben en aquests països una mà d'obra barata i dòcil. Els sindicats dels països rics sí que solen protestar, entre altres coses perquè aquest tipus de pràctiques està provocant la desaparició de molts llocs de treball al Primer Món.

Pau, equilibri ecològic i desenvolupament sostenible

Pel que fa als drets de la tercera generació, cal denunciar el fet que els governs dels països rics no acaben de comprometre's seriosament en la lluita contra les causes de la guerra, contra la contaminació... Això permet que les grans empreses continuïn contaminant, mentre el tràfic internacional d'armes alimenta els conflictes bèl·lics als països pobres. Algunes agències de l'ONU i un gran nombre d'organitzacions, fan un gran esforç en favor del medi natural (ADENA, Greenpeace...), altres es preocupen dels refugiats que fugen dels escenaris bèl·lics (L'ACNUR, Metges del Món...) i un tercer grup, a què ens hem referit anteriorment com a organitzacions solidàries.

5. L'acció pels drets humans

De vegades som nosaltres mateixos els qui violem els drets de les persones que ens envolten, o bé callem quan altres ho fan en la nostra presència. Hi ha mestresses de casa que pateixen una situació de menyspreu i semiesclavitud per la resta de la família... En definitiva, per a defensar els drets humans hem de començar per respectar-los, analitzant quines injustícies cometem o tolerem, i com hem d'actuar per a canviar aquestes situacions. Hem de recordar que es poden violar els drets humans tant per comissió, és a dir, cometent actes injustos, com per omissió, per no fer el que seria just que féssim. Sigui com sigui, no hem d'oblidar que tenim sempre el deure d'exigir respecte als drets humans.

Els deures humans

La defensa dels drets humans no és únicament una tasca de l'estat i de les organitzacions cíviques, sinó més aviat una tasca de tota persona: som al mateix temps els beneficiaris d'aquests drets i els qui tenen els corresponents deures humans.

Línies generals d'acció en favor dels drets humans

A més de complir els deures cívics i d'estar atents que es compleixin els drets humans, aquestes són algunes de les tasques que es poden portar a terme:

• Difondre'ls: Donar-los a conèixer a totes les persones perquè puguin reclamar-los i ajudar a protegir-los.
• Exigir-ne el compliment: A les autoritats i als particulars, esgotant tots els mitjans legals.
• Associar-nos: I participar en les organitzacions de voluntaris que treballen per ells.