Drets Humans i Educació Moral: Fonaments i Característiques

Drets Humans i Educació Moral

L'única condició de vida plenament humana és la de la convivència. Viure o sobreviure vol dir viure juntament amb altres persones. Per poder viure d’una manera harmònica i benestant, necessitem regles o lleis que permetin unes bones relacions i simplifiquin o resolguin els conflictes derivats d’aquestes relacions. En el cas dels animals, segueixen la normativa instintiva que està impresa en el seu genoma; als humans, ens calen altres mesures com ara unes normes universals de conducta que ens permetin la convivència pacífica entre pobles, religions, ètnies i maneres d’entendre el món. Els drets humans són un conjunt de normes reguladores de caràcter universal.

Què són els Drets Humans?

És una declaració que es va aprovar l’any 1948 i defineix unes normes i una ètica universals, malgrat la diversitat de civilitzacions i de cultures a les quals va adreçada. Són una idea moral i una concepció política. Són concebuts com un mitjà per protegir la persona davant els estats. Tota persona posseeix uns drets que han de ser reconeguts i respectats pels poders públics. Quan diem que l’ésser humà és una persona, volem dir que, a més de ser un ens natural, és un ésser que sobrepassa i transcendeix tot el que té de natural.

Cada individu ha de construir necessàriament la seva pròpia vida, decidir en cada moment els seus actes i ajustar-los a uns valors morals que accepta més o menys lliurement. El valor suprem de la persona és, com a conseqüència, la llibertat. Aquesta capacitat de triar fa que cada ésser humà sigui únic, especial, irrepetible, digne i mereixedor de respecte.

La natura de l’ésser humà s’entén com a sinònim d’allò que li és propi: la seva capacitat de raonar. Es fonamenta en la consciència que té l’individu de la pròpia natura com a ésser raonable. Els drets humans són uns drets bàsics que tenen sentit per si mateixos, perquè es basen en la dignitat humana.

La necessitat dels drets humans es justifica perquè són drets naturals, per això són imprescriptibles i inalienables. Caldrà que fem una interpretació correcta de la noció de dret natural. En aquest context, "natura" no s’entén com l’entorn físic.

Els drets humans tenen un lloc important en l’educació dels ciutadans, perquè la proveeixen de referència i de criteri per jutjar els qui, en un programa polític o en una llei, no s’adeqüen als seus principis fonamentals.

Les declaracions són manifestacions d’intencions, mentre que les convencions són instruments jurídicament vinculants que obliguen els països signants a adaptar les seves legislacions als principis que s’hi enuncien. Han servit com a justificació de múltiples mesures de les Nacions Unides i han inspirat molts convenis internacionals o han estat utilitzades en aquest marc.

El 1968, la Conferència Internacional de les Nacions Unides sobre els Drets Humans va acordar que la Declaració constituïa una obligació per als membres de la comunitat internacional. La Declaració Universal dels Drets Humans és la proclamació internacional bàsica dels drets inalienables i inviolables de tots els membres de la família humana.

Aquesta Declaració recull diversos tipus de drets que posseeixen totes les persones:

• Drets civils
• Drets polítics
• Drets econòmics
• Drets socials
• Drets culturals

La Declaració parteix del pressupòsit que les persones tenim una sèrie de drets només pel fet de néixer, independentment de la nostra posició econòmica, la religió, el sexe, l’orientació sexual, el color de la pell o la nacionalitat.

Característiques dels Drets Humans

• Són universals. Tenen en compte que tots els éssers humans han de tenir els mateixos drets i les mateixes obligacions. No hi ha privilegis ni excepcions; són per a tothom i s’han d’aplicar sense discriminació a totes les persones. La universalitat dels drets humans ha estat, i ho continua sent, una qüestió polèmica. Hi ha hagut gent que ha assenyalat que es tracta d’un document elaborat durant la creació de les Nacions Unides i que reflecteix una forma occidentalitzada d’entendre la defensa dels drets humans. Queda prohibit excloure d’aquests drets totes les persones pel fet de tenir un determinat origen, religió, concepció ideològica, gènere, classe social, nacionalitat o professió. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 va néixer després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual es va privar moltes persones dels seus drets per motius racials i religiosos (jueus, negres i gitanos).