Drets Fonamentals: Iusnaturalisme, Positivisme i Protecció a la CE

Els Drets Fonamentals: Origen i Evolució

Orígens i Limitacions Històriques

Autors destacats en la conceptualització inicial dels drets:

• Montesquieu
• Hume
• Burke

Aquests primers drets sorgeixen de la recerca d'acords entre reis i representants. No són drets universals, sinó pactes limitats que depenien de la classe social (furs diferents). Aquests drets limitaven el poder reial.

Garanties Històriques a Anglaterra

• El principi de l'Habeas Corpus.
• Prohibició de la tortura i protecció dels súbdits.

A Anglaterra, la monarquia no era absoluta. Es practicava el sufragi censatari, reflectint una mentalitat elitista. El principi clau era: “No taxation without representation”.

Mecanismes de Garantia Inicials

• Dret de resistència: Mecanismes de garantia que depenien del rei.
• Iudex medius: Institució establerta perquè el rei no oblidés els pactes fets.

Iusnaturalisme i Positivisme Jurídic

La Perspectiva Iusracionalista/Iusnaturalista

Aquesta corrent sosté que les llibertats són inherents a la persona. Abans de l'aparició de l'Estat, els humans ja tenien drets, però els havien d'assegurar mitjançant el pacte social, acceptant una limitació per garantir els drets naturals.

• Els drets no es creen, sinó que es declaren.
• La Constitució és la declaració dels drets, i el pacte transforma els drets naturals en drets civils.

Exemple històric: A França, la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) va precedir la Constitució (1791).

La Perspectiva Positivista

El positivisme defensa que els drets no són previs a l'Estat, sinó que són creats per ell. Els drets només apareixen quan hi ha un Estat que pot protegir-los.

• Els propis fonaments de l'Estat creen els drets.
• No hi ha cap límit inherent; l'Estat pot eliminar-los i reformar-los.

Garanties i Protecció Jurisdiccional (S. XX)

Al segle XX, s'incorpora la garantia jurisdiccional, assegurant que els drets siguin protegits per tribunals.

• A Europa: Es crea el Tribunal Constitucional (TC) per jutjar la constitucionalitat dels drets continguts en les Constitucions.
• Als EUA: El control de constitucionalitat és difús.

Distinció entre Drets Humans (DH) i Drets Fonamentals (DF)

Tot i que ambdós termes provenen del Iusnaturalisme, actualment serveixen per a diferents àmbits:

• Drets Humans (DH): Drets continguts en tractats internacionals.
• Drets Fonamentals (DF): Drets que apareixen directament en les constitucions nacionals.

En alguns casos, els dos àmbits es barregen (p. ex., en el procés d'integració europea, com el Conveni Europeu de Drets Humans).

Els Drets Fonamentals a la Constitució Espanyola (CE)

L'Art. 10.2 CE inclou els tractats internacionals en la interpretació dels drets fonamentals.

L'Art. 10.1 CE estableix el dret a la dignitat dels espanyols, tot i que aquesta no pot ser utilitzada com a únic fonament jurídic.

Estructura del Títol I de la CE

El Títol I de la Constitució Espanyola s'estructura en diversos capítols:

Capítol I: Espanyols i Estrangers

Conté qüestions relatives a la nacionalitat (drets civils), la majoria d'edat (18 anys), els drets dels estrangers, l'asil i l'extradició. Aquests drets estan protegits pel recurs de qüestió d'inconstitucionalitat.

Capítol II: Drets i Llibertats

Aquest capítol conté els Drets Fonamentals, dividits en dues seccions:

• Secció 1a (Arts. 14 al 29 CE): Són els únics considerats Drets Fonamentals pel Tribunal Constitucional (TC).
• Secció 2a (Arts. 30 al 38 CE): Drets i deures dels ciutadans. Es regulen per Llei ordinària.

Un ciutadà no pot renunciar als Drets Fonamentals, ni els legisladors no tenir-los en compte.

Capítol III: Principis Rectors de la Política Social i Econòmica

Són els drets socials. Necessiten una llei que els concreti. La seva inclusió a la CE els atorga un valor normatiu, sent un objectiu de l'Estat social.

Capítol IV: Garanties de les Llibertats i Drets Fonamentals

Aquest capítol estableix les garanties processals i el procediment de reforma agreujat per als drets fonamentals.