Drets Fonamentals i la seva Eficàcia en l'Ordenament Jurídic Espanyol
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,84 KB
Drets Fonamentals a Espanya
L’art. 13.1 CE indica que “els estrangers gozaran en Espanya de les llibertats públiques que garanteix el present títol en els termes que estableixin els tractats i la llei”. La jurisprudència citada entén que la referència a les llibertats públiques ha d’entendre’s comprensiva de tots els drets fonamentals.
Grups de Drets Fonamentals
La doctrina del TC i la LO 8/2000 efectuen diversos grups de drets:
- Drets comuns a espanyols i estrangers independentment de la seva situació legal: dret a la vida i integritat física (art. 15 CE), a la llibertat ideològica i religiosa (art. 16 CE), a la llibertat i seguretat personal (art. 17 CE), dret a l’honor... els vinculats directament amb la dignitat de la persona.
- Drets comuns a espanyols i estrangers amb residència legal.
- Drets comuns a espanyols i estrangers en les condicions que determinen els tractats i la llei interna.
- Drets exclusius dels espanyols: drets de participació política de l’art. 23 CE d’acord amb l’art. 13 CE.
Els Menors d'Edat i els Drets Fonamentals
Els menors d’edat: l’ordenament jurídic condiciona alguns drets a una edat. La norma clau és el Codi Civil; l’art. 162 CC parla de dos supòsits:
- Que els menors necessiten la representació legal dels pares per realitzar actes, però poden realitzar alguns actes sols segons la seva capacitat de valer-se per si mateix. La STC 71/2004 és un cas on no es deixa participar al menor en un judici de separació dels seus pares. El TC considera que això vulnera la tutela judicial del menor, que té una edat on pot defensar ja els seus interessos.
- Conflictes d’interessos: STC 154/2002, un menor necessita una transfusió de sang i els pares, Testimonis de Jehovà, no ho autoritzen. El tribunal considera que l’hospital pot prosseguir sense l’autorització dels pares, doncs l’interès del menor representat pels metges preval sobre l’interès dels pares. STC 141/2000 sobre l’educació a casa. En el cas espanyol no està clar que es pugui fer, no està previst en la CE, i es generen dubtes de si l’Estat podria obligar a l’escolarització o si es podria permetre que els pares ho facin amb uns controls i garanties.
Destinataris dels Drets Fonamentals
Els destinataris dels drets fonamentals són els poders públics. Això és el que s’anomena l’eficàcia vertical dels drets fonamentals. L’art. 9.1 CE diu que els ciutadans i els poders públics estan sotmesos a la CE i el 53.1 CE es parla de l’eficàcia vertical dels drets, es diu que els destinataris dels drets són l’administració pública, el govern, els parlaments, les empreses públiques i organismes autònoms, i els concessionaris de serveis públics també han de respectar els drets fonamentals.
Relació de Subjecció Especial
Limitació que les administracions fan en relació a les persones que tenen una relació especial amb alguna institució. Això fa que els drets fonamentals s’apliquin en la relació entre els ciutadans i l’Estat, però no entre l’Estat i una persona amb un vincle especial. Per exemple, un funcionari de l’Estat, l’administració podria limitar els seus drets. Aquest fet sembla no respectar la idea que els drets fonamentals els tenen els ciutadans enfront de l’Estat, ja que sembla diferenciar els ciutadans dels ciutadans que es troben dins de la institució. Aquesta idea, el TC inicialment la va acceptar, però més tard la va anar matisant.
Jurisprudència Rellevant
La STC que va canviar les coses va ser la STC 61/90, concretament FJ. 6. Per tant, en aquesta STC es comença a equiparar la situació del ciutadà que es troba dins de la institució estatal. Aquesta jurisprudència exclou la idea que hi ha un col·lectiu que queda al marge de l’aplicació dels drets.
Art. 41.2 LOTC: no preveu la possibilitat de vulneració de drets per part d’un particular, sinó que té la mentalitat liberal de protegir el ciutadà enfront de l’Estat. El TC ho ha salvat de la següent manera: quan una persona vulnera el dret fonamental d’un altre, el que es pot fer és anar contra la ST del tribunal ordinari que no empara aquest particular. Com que el tribunal és Estat, es pot fer un recurs d’emparament contra la ST del tribunal ordinari. Es diu llavors que s’ha vulnerat el dret a la tutela judicial. És un mecanisme indirecte per recórrer actes de particulars que vulneren els teus drets fonamentals.
Hi ha alguns supòsits on s’ha acceptat que un particular pot vulnerar els drets fonamentals: la relació entre treballador i empresari, i la de l’associació i els seus socis.