Drets Fonamentals i Deures Constitucionals: Protecció i Estructura a la CE

Deures Constitucionals

Els deures constitucionals inclouen:

• Pagar impostos (tradició anglosaxona).
• Deure de formar part del jurat (Art. 30-31 CE i 125 CE). Els jurats són els encarregats de declarar la culpabilitat.
• Deure de formar part de la mesa electoral.

Requisits d'Adhesió a la Unió Europea (UE)

Quan un estat sol·licita l'entrada a la UE, se li exigeixen dos controls principals:

1. Control econòmic.
2. Obligació d'adherir-se al Consell d’Europa, l'òrgan que garanteix els drets fonamentals.

Per tant, els filtres essencials per entrar a la UE són el respecte als drets fonamentals i el nivell econòmic.

Posició del Tribunal Constitucional (TC)

Cal destacar que el TC espanyol ha admès les mesures d’austeritat, al contrari del que va fer el TC portuguès.

Estructura i Nivells de Protecció dels Drets Fonamentals (CE)

L’estructura de la Constitució Espanyola (CE) no es basa en una diferenciació entre drets liberals, de participació o socials, sinó que es basa en el nivell de protecció.

Secció Primera (Arts. 14 a 29 CE + Objecció de Consciència)

Aquests drets gaudeixen de la màxima protecció:

• Protecció jurisdiccional: Mitjançant el Recurs d’Emparament davant el Tribunal Constitucional.
• Regulació: S’han de regular mitjançant Llei Orgànica.
• Reforma constitucional: Es requereix el procediment més agreujat (Art. 168 CE).

El legislador no pot disposar d'aquests drets ni els ciutadans poden renunciar-hi.

Secció Segona (Capítol II, Títol I)

També són drets fonamentals, però es distingeixen pel tipus de protecció:

• Protecció jurisdiccional: No hi ha Recurs d’Emparament.
• Regulació: Es fa amb Llei Ordinària.
• Reforma constitucional: El procediment és l’ordinari.

Protecció Comuna a Tots els Drets Fonamentals

Tots els drets fonamentals (Secció Primera i Segona) estan protegits pel Recurs d’Inconstitucionalitat o la Qüestió d’Inconstitucionalitat. Els poders públics i els ciutadans estan obligats al seu compliment.

Drets Socials (Capítol III): La Necessitat d'Intervenció Legislativa

Els drets socials (Capítol III) es regulen de manera diferent a nivell europeu i constitueixen la gran diferència respecte a la Secció II del Capítol II.

Drets Socials vs. Drets Subjectius

Els drets socials no són drets subjectius per naturalesa. Requereixen la intervenció del legislador per ser concretats, ja que la seva implementació depèn d'una consideració pressupostària. Per aquesta raó, tradicionalment, cap estat liberal els ha reconegut directament com a subjectius.

El legislador té l'obligació d'intentar concretar-los. Si un ciutadà reclama un dret social, el jutge ha de verificar l'existència de la norma que el concreta, ja que sense llei no hi ha drets socials.

En canvi, els drets fonamentals (Seccions Primera i Segona del Capítol II) no necessiten l'actuació prèvia del legislador; els ciutadans hi tenen dret encara que no hi hagi una llei específica.

La llei que concreta els drets socials els transforma en drets subjectius, ja que els reconeix facultats i pretensions concretes.

La Doble Dimensió dels Drets Fonamentals (Jurisprudència del TC)

Sentències del Tribunal Constitucional, com la STC 25/81 o la STC 64/88, van establir la doble dimensió dels Drets Fonamentals (DF):

• Dimensió Subjectiva: Els DF atorguen facultats o pretensions que es poden fer valer en circumstàncies concretes, actuant com a dret subjectiu.