Drets Fonamentals: Definició, Evolució i Titularitat a Espanya

Definició i Evolució dels Drets Fonamentals

De les Declaracions a la Constitució

Les primeres declaracions dels drets tenen lloc l'any 1776 i l'any 1789. El reconeixement d'aquests drets converteixen l'individu o súbdit en ciutadà. Abans de la Revolució Francesa feien servir determinats deures i llibertats, que en realitat eren només privilegis d'uns estaments sense caràcter general, i que canvien a partir de la Revolució Francesa de 1789.

Aquests drets es basen en la teoria del contracte social: «els drets de l'individu són naturals i l'Estat és artificial», «els individus són iguals per naturalesa i, per tant, lliures per exercir els seus drets». La llibertat i la igualtat exclouen l'Estat. La llibertat i la igualtat no requereixen res més que l'anarquia. Segons Hobbes, la naturalesa humana porta a un comportament agressiu i de manca de convivència. Per poder gaudir del dret natural de lliure convivència, es paga el preu de l'Estat que garanteix aquesta convivència, si bé aquest preu ha de ser acceptable (Hobbes).

Aquests drets naturals es constitucionalitzen en el text que avui s'ha acabat configurant. El text en què es reconeixen aquests drets és simplement un text, i les Constitucions seran les garanties a partir de les quals quedaran plasmats aquests drets. A partir d'aquí, tots els països feien reconeixements de drets que quedaven reflectits, però no es desenvolupaven. Aquest reconeixement de drets no era suficient si no anava acompanyat de les garanties; per tant, aquest reconeixement de drets fonamentals necessitarà les garanties. La Constitució de 1978 conté el reconeixement de drets fonamentals (Títol I, arts. 14-29) amb les seves garanties. En la CE hi ha unes garanties genèriques que impedeixen al legislador desenvolupar els drets sense més. Les garanties genèriques van destinades al públic en general, mentre que les garanties específiques van destinades al control dels desviaments d'aquests drets.

Titularitat dels Drets Fonamentals

Són titulars les persones físiques, però també poden ser les persones jurídiques. Tot i aquesta afirmació, no en tots els casos són titulars dels drets. Hi ha tres situacions:

• Un grup de drets que s'atribueixen a totes les persones, tant nacionals com estrangers (Art. 13.1 CE): «Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques que garanteix el títol present en els termes que estableixin els tractats i la llei.»
• Reservats als que tinguin la nacionalitat espanyola (Art. 13.2 CE): «Només els espanyols seran titulars dels drets reconeguts en l'article 23, llevat d'allò que, amb criteris de reciprocitat, fos establert per tractat o per llei per al dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals.»
• Alguns drets fonamentals que només són propis dels estrangers (Art. 13.3 CE): «L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, d'acord amb el principi de reciprocitat.» Resten exclosos de l'extradició els delictes polítics i no seran considerats com a tals els actes de terrorisme. (Art. 13.4 CE): «La llei establirà la forma en què els ciutadans d'altres països i els apàtrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.»

Dret de Sufragi dels Estrangers Residents

L'article 13.2 CE, en relació amb l'article 23.2 CE i la LOREG, reserva als espanyols, en principi, el dret de sufragi actiu i passiu. L'article 13.2 CE té una excepció relativa a les eleccions municipals: estableix que tenen dret de sufragi actiu en les eleccions municipals els residents estrangers a Espanya els països dels quals permetin el vot als espanyols en aquestes eleccions, en els termes d'un tractat. Així mateix, tenen dret de sufragi actiu els ciutadans de la UE, sempre que hagin manifestat la seva voluntat d'exercir el seu dret de sufragi a Espanya.

Perquè els residents estrangers a Espanya puguin votar a les eleccions municipals, es requereix que els seus països permetin el vot als espanyols en aquestes eleccions i que aquest acord es formalitzi en el marc d'un tractat.

Pel que fa al sufragi passiu, l'article 177.1 de la LOREG estableix que són elegibles els ciutadans de la UE o bé nacionals de països que atorguin als ciutadans espanyols el dret de sufragi passiu en les eleccions municipals en els termes d'un tractat, sempre que reuneixin les condicions per ser elegibles d'acord amb la llei i no hagin estat desposseïts del dret de sufragi passiu en el seu estat d'origen.