Drets Fonamentals a la Constitució Espanyola: Anàlisi Detallada

Dret a la Vida (Art. 15 CE)

El dret a la vida es regula a l'article 15 de la Constitució Espanyola (CE) i garanteix l'existència de tota persona. Aquest dret implica no només el fet de viure, sinó una existència digna. És un pressupòsit bàsic per exercir altres drets i la seva vulneració afecta directament la dignitat humana.

Configuració Constitucional

• Respecte: Abstenir-se d'accions que el violin.
• Protecció: Prevenir agressions de particulars o autolesions.
• Promoció: Fomentar una vida digna.

Titularitat del Dret a la Vida

El dret a la vida és titularitat de tot ésser humà. El Tribunal Constitucional (TC) determina que només s'aplica als éssers humans nascuts, excloent el nasciturus (fetus), que és considerat un bé jurídic protegit, però no titular del dret. Això permet la regulació de l'avortament compatible amb el dret de la gestant.

Contingut i Límits

Suïcidi i Ajuda al Suïcidi

Eutanàsia

Es distingeixen dues formes: passiva i activa.

Pena de Mort

Aquest dret s'entén no només com un dret subjectiu, sinó també com un bé constitucional que l'Estat ha de protegir, fins i tot contra la voluntat del titular, com passa amb les alimentacions forçoses en casos de vagues de fam.

Avortament: Regulació Constitucional i Jurisprudència

L'article 15 de la CE protegeix el dret a la vida, però el Tribunal Constitucional (TC) estableix que aquest dret només s'aplica als éssers humans nascuts. Per tant, el nasciturus no és titular del dret a la vida, sinó un bé jurídic protegit. Aquesta distinció permet regular l'avortament dins de certs límits constitucionals.

Primera Regulació a Espanya

La LO 9/1985 va ser la primera que va regular l'avortament a Espanya. El considerava delicte, però amb supòsits de despenalització:

• Terapèutic: Sense límit temporal.
• Eugenèsic: Fins a les 22 setmanes.
• Ètic: Fins a les 12 setmanes.

Reforma de 2010

Es va adoptar el model de terminis amb la LO 2/2010, que permet l'avortament lliure durant les primeres 14 setmanes de gestació, i fins a les 22 setmanes en casos de risc per a la salut de la mare o anomalies greus en el fetus. Aquesta llei va eliminar la necessitat de justificar supòsits concrets en les primeres etapes de l'embaràs.

Drets en Conflicte

Dona Embarassada

El TC reconeix el dret de la gestant al lliure desenvolupament de la seva personalitat i a la salut sexual i reproductiva.

Nasciturus

Considerat un bé constitucionalment protegit, però la seva protecció no és absoluta. Aquesta protecció es pondera amb el dret de la dona.

Dret a la Integritat Física i Moral (Art. 15 CE)

El dret a la integritat física i moral, recollit a l'article 15 de la CE, protegeix la persona contra danys físics, psicològics, humiliacions o tractes vexatoris, assegurant la seva dignitat i inviolabilitat.

Configuració Constitucional

Garanteix la protecció integral de la dimensió física i psíquica de la persona.

Titularitat

És universal, aplicable a totes les persones, amb especial protecció per a col·lectius vulnerables (presos, menors, víctimes de violència).

Prohibició de Tortura i Tractes Degradants

No s'admeten excepcions, incloent situacions d'emergència.

Límits

Qualsevol acció sobre la persona ha de complir un test de proporcionalitat i necessitar el consentiment del titular, excepte en casos justificats (tractaments obligatoris o mesures judicials).

Aplicacions

En l'àmbit penitenciari, es poden imposar mesures de contenció o alimentació forçosa sempre que respectin la dignitat i siguin proporcionades. És un dret fonamental essencial per garantir la dignitat humana i protegir les persones de qualsevol tipus d'abús físic o psicològic.

Dret a la Llibertat i la Seguretat (Art. 17 CE)

El dret a la llibertat i la seguretat, recollit a l'article 17 de la CE, garanteix la protecció contra privacions arbitràries de llibertat. Estableix garanties perquè qualsevol privació es faci d'acord amb la llei i sota els principis de proporcionalitat.

Configuració Constitucional

La llibertat personal protegeix la capacitat d'autodeterminació física i de moviment de les persones. La seguretat assegura que ningú pot ser privat de llibertat arbitràriament. L'article 17 preveu dues formes específiques de privació de llibertat: la detenció i la presó preventiva, sense excloure altres supòsits regulats per llei.

Titularitat

S'aplica a totes les persones, independentment de la seva nacionalitat, amb excepcions com l'internament d'estrangers en procediments d'expulsió. Els poders públics, especialment les forces de seguretat, tenen l'obligació reforçada de respectar aquest dret.

La Detenció Preventiva

• Durada màxima: 72 hores abans que el detingut sigui posat en llibertat o a disposició judicial.
• Garanties: Dret a la informació, dret a no declarar, dret a l'assistència lletrada.

Presó Provisional

Mesura cautelar adoptada per un jutge en situacions excepcionals.

• Requisits: Existència de proves sòlides contra l'imputat.
• Evitar risc de fuga, obstrucció de la investigació o reiteració delictiva.

• Durada màxima: 1 any (delictes amb penes inferiors a 3 anys).
• 2 anys (delictes amb penes superiors), prorrogables fins a 4 anys.

La Privació de Llibertat d'Estrangers

• L'internament es pot aplicar en procediments d'expulsió administrativa.
• Durada màxima: 60 dies.
• La mesura s'ha de justificar com a necessària i proporcional, respectant els drets de la persona afectada.

Garanties Processals

• Habeas Corpus: Permet al detingut sol·licitar una revisió judicial per verificar la legalitat de la detenció.
• Ha de ser àgil (resolució en 24 hores).
• Essencial per prevenir abusos i garantir la protecció de la llibertat personal.

Dret a l'Honor (Art. 18.1 CE)

Es defineix com el dret a la protecció de la pròpia estima, el bon nom i la reputació, amb una concepció col·lectiva i externa.

Titularitat del Dret a l'Honor

El dret a l'honor té caràcter personalíssim, protegit per persones físiques, sigui quina sigui la seva nacionalitat. També pot protegir el prestigi de persones jurídiques, però amb menys extensió.

No Inclou Institucions Públiques

El TC ha descartat el dret a l'honor per a institucions públiques, ja que es considera que aquestes no poden ser titulars del mateix.

Persones Col·lectives

El dret a l'honor també es reconeix per a grups o pobles ofesos en la seva col·lectivitat.

Límits del Dret a l'Honor

No es considera intromissió il·legítima quan la informació està autoritzada per llei. Es requereixen expressions directes d'insult, insinuació o vexació per ser una limitació. Predominen els límits legals en casos amb interès històric, científic o cultural.

Relació amb Altres Drets

El dret a l'honor topa amb les llibertats d'expressió i informació (art. 20 CE). S'estableixen límits en casos de col·lisió, però cal fer una ponderació entre els drets. No absolut: Cap dret, inclòs l'honor, és absolut; sempre hi ha límits respecte als drets dels altres.

Dret a la Intimitat (Art. 18.1 CE)

Titularitat del Dret a la Intimitat

El dret a la intimitat només és titular de persones físiques. El TC ha negat la protecció a persones jurídiques i persones mortes. La protecció es basa en el caràcter personalíssim del dret.

Contingut del Dret a la Intimitat

Inclou el control sobre informació personal i familiar. Protegeix l'espai privat, evitant l'entrada o difusió sense consentiment. El consentiment ha de ser exprés, revocable en qualsevol moment, i es poden exigir indemnitzacions si cal.

Límits del Dret a la Intimitat

No es poden considerar com a privats certs tipus d'informació si així ho estableix la llei. Els càrrecs públics han de fer públics els seus béns, ja que no és informació privada, sinó necessària per a la transparència.

Relació amb Altres Drets

Els límits del dret a la intimitat han de complir amb la legalitat i la proporcionalitat (necessitat, idoneïtat i proporcionalitat). Les restriccions poden estar justificades per llei, una finalitat legítima i autoritat judicial o administrativa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també inclou activitats com la salut, la identitat sexual i la defensa familiar.

Protecció del Cos i la Vida Personal

El dret a la intimitat inclou el control sobre el propi cos, com inspeccions o intervencions corporals. Protegeix la intimitat sexual i la defensa contra l'assetjament. Els poders públics poden establir límits justificats, especialment en activitats econòmiques.

Límits Legals

La informació econòmica no pot vulnerar la intimitat. Els límits inclouen la necessitat de transparència en dades públiques dels càrrecs públics, sempre segons la llei.

Dret a la Pròpia Imatge (Art. 18.1 CE)

Només les persones físiques poden protegir la seva imatge física i veu.

Contingut del Dret

Els titulars poden decidir sobre la captació i reproducció de la seva imatge. El consentiment és clau: si hi ha consentiment, no hi ha vulneració.

Límits del Dret

Es permet la publicació d'imatges públiques o en actes oberts al públic. Queda exclosa la difusió en moments privats o amb fins comercials sense consentiment.

Intromissions Il·legítimes

Captació o ús no consentit d'imatge, veu o nom en contextos privats o publicitaris.

Proteccions

• Dret de rectificació: Correcció d'informacions inexactes.
• Protecció civil: Cessament de la intromissió i indemnització dels danys.
• Protecció penal: Sanció per atemptats greus contra l'honor o la intimitat.

Límits Legals

Es permet la publicació d'imatges públiques amb límits respecte als drets fonamentals.

Dret a la Llibertat d'Expressió i Informació (Art. 20 CE)

Titularitat

La titularitat del dret a l'expressió i a la informació recau en tots els individus, ciutadans o estrangers, incloses les persones jurídiques (com empreses de comunicació), sense condició personal prèvia. Aquesta titularitat es matisa segons qui exerceixi cada dret: professionals de la informació, funcionaris, militars, etc., tenen límits específics.

Contingut

• Llibertat d'expressió: Protegeix l'expressió i difusió de pensaments, opinions i crítiques, excepte expressions indubtablement injurioses.
• Llibertat d'informació: Suposa el dret a comunicar-se i rebre informació veraç mitjançant qualsevol mitjà, basada en la veracitat dels fets.

Límits

Els drets a l'honor, la intimitat i la pròpia imatge són límits als drets d'expressió i informació. Però aquests drets no prevalen sempre, ja que es requereix una ponderació adequada. Els fets que es comuniquen han de tenir transcendència pública, i la veracitat és fonamental, encara que pot admetre certa informació errònia si està basada en una diligència professional. L'exercici del dret no pot afectar conductes privades sense interès públic ni difondre's si no és necessari.

Garanties

• Prohibició de censura prèvia: No es permeten mesures restrictives abans de la difusió.
• Clàusula de consciència: Els periodistes poden negar-se a actuar en contra de les seves conviccions sense sanció.
• Secret professional: Els periodistes poden protegir la identitat de fonts, fonamental per a una opinió pública lliure.
• Accés als mitjans: Garantit per llei per als grups socials i polítics significatius, sense dret a la creació de mitjans.

Dret a un Habitatge Digne i Adequat (Art. 47 CE)

Reconeixement Internacional i Configuració Constitucional

• La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida adequat, que inclou l'habitatge.
• El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) inclou l'habitatge com a condició per assegurar un nivell de vida adequat.
• La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea reconeix el dret a una ajuda per a l'habitatge, assegurant una existència digna als que no tenen recursos suficients.
• L'article 47 de la Constitució Espanyola reconeix el dret de tots els espanyols a un habitatge digne i adequat, imposant als poders públics la necessitat de promoure i regular l'ús del sòl per evitar l'especulació.
• Aquest dret es configura com un dret social, orientat a aconseguir la igualtat material en l'accés a l'habitatge, i es concreta mitjançant normatives estatals, autonòmiques i la legislació que regula el mercat immobiliari.

Titularitat, Contingut i Límits

Tenen dret a l'habitatge tots els espanyols, sense exclusió per manca de recursos, segons l'article 47 de la CE. Els estrangers només tenen dret a la igualtat de tracte respecte als espanyols per accedir a ajudes públiques d'habitatge. El dret a l'habitatge correspon als poders públics, que han de realitzar les actuacions necessàries per garantir-lo, com estableix l'article 47 de la CE. Aquest dret no implica que l'Estat estigui obligat a proporcionar habitatges, sinó que els ciutadans han de gaudir de condicions d'accés i de vida dignes.

Dret a un Habitatge Adequat (Art. 11 del PIDESC)

El Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) reconeix el dret a un habitatge adequat, considerant-lo essencial per al gaudiment de tots els drets econòmics, socials i culturals. L'article 11 estableix que els Estats Part han de garantir un habitatge adequat que asseguri seguretat, comoditat, disponibilitat de serveis i facilitats, costos suportables, habitabilitat, localització adequada, adequació cultural i no discriminació. Les despeses d'habitatge no han de comprometre el gaudiment de necessitats bàsiques, i s'han de protegir els drets dels inquilins. El Comitè del Pacte considera que qualsevol desnonament forçós ha de complir amb els principis internacionals i només és justificable en circumstàncies excepcionals.

Elements del Dret a l'Habitatge Adequat

• Seguretat jurídica de la tinença: Els Estats Part han de garantir protecció legal contra desnonaments, amenaces o fustigacions.
• Disponibilitat de serveis: Accés a aigua potable, energia, instal·lacions sanitàries i serveis d'emergència.
• Despeses suportables: Els costos d'habitatge han de ser raonables, sense comprometre necessitats bàsiques.
• Habitabilitat: El dret exigeix un espai adequat que protegeixi els ocupants del fred, la humitat o altres amenaces.
• Assequibilitat: Els grups desafavorits han de tenir un accés prioritari a l'habitatge.
• Lloc: L'habitatge ha d'estar ubicat a prop dels llocs de treball, serveis sanitaris, escoles, etc.
• Adequació cultural: Els habitatges han de respectar la diversitat cultural i identitat.

Cooperació Internacional

L'article 11 conclou amb la necessitat de la cooperació internacional fonamentada en el lliure consentiment. Els Estats han de garantir que una part substancial dels recursos financers es destini a crear condicions que permetin l'accés a l'habitatge adequat. Les institucions financeres internacionals han de vetllar perquè les mesures econòmiques no afectin el dret a l'habitatge.

Inviolabilitat del Domicili (Art. 18.2 CE)

Titularitat del Domicili

La inviolabilitat recau sobre les persones físiques. Per a les empreses i persones jurídiques, només es protegeixen aquells espais que estan vetats a l'accés del públic en general.

Àmbit de Protecció

La Constitució no concreta directament els supòsits, però el Tribunal Constitucional (TC) ha definit que es vulnerarà la inviolabilitat quan es trobi la seu en llocs tancats, documents secrets, etc. No es considera vulneració quan s'entra en altres immobles de l'empresa. L'entrada s'haurà d'avaluar cas per cas.

Concepte de Domicili

Ampli per a les persones físiques, on realitzen les seves activitats per al desenvolupament de la seva vida. El TC ha ampliat que és irrellevant el títol o dret que es tingui sobre l'immoble (arrendatari, propietari, etc.). Fins i tot ha arribat a considerar el cas de no poder ni entrar en una casa ocupada.

Excepcions per a l'Entrada en el Domicili

• Consentiment del titular: El consentiment pot ser revocable i es considera que qui entra només pot accedir als llocs comuns.
• Delicte flagrant: Es pot entrar quan hi ha evidència directa que s'està cometent un delicte per evitar la consumació o la fugida.
• Autorització judicial: Es necessita un fi constitucionalment legítim, causes que ho justifiquin (investigació d'un delicte) i una motivació en la resolució judicial.
• Estat de necessitat (LO 1/92): Es vol evitar la vulneració d'un dret major que el de la intimitat o domicili, com el dret a la vida.

Proves i Vulneració

Qualsevol prova obtinguda vulnerant la inviolabilitat del domicili no serà vàlida en judici.

Dret d'Associació (Art. 22 CE)

Reconeixement del Dret d'Associació

• L'article 22 de la Constitució Espanyola (CE) reconeix el dret d'associació.
• La Llei Orgànica 1/2002 regula el desenvolupament d'aquest dret.

Condicions de les Associacions

• Són il·legals les associacions que persegueixin fins o utilitzin mitjans tipificats com a delicte.
• Les associacions s'han de registrar només als efectes de publicitat.

Suspensió o Dissolució

• Les associacions només poden ser suspeses o dissoltes mitjançant resolució judicial motivada.
• Estan prohibides les associacions secretes i les d'estil paramilitar.

Regulació Addicional

• La LO 1/2002 no regula entitats com sindicats, esglésies o associacions de consumidors, ja que aquestes ja tenen la seva pròpia regulació.
• El TC ha ampliat aquest dret als estrangers, independentment de la seva situació administrativa.

Tipus de Dret d'Associació

• Dret a associar-se: Si hi ha una associació existent.
• Dret a no associar-se: Ningú està obligat a formar part d'una associació.
• Dret a fundar una associació.

Excepció en els Col·legis Professionals

Hi ha professions que per exercir-les requereixen ser membre d'un col·legi professional per poder ser controlades per l'Administració.

Creació de l'Associació

No està prevista a la CE, però es requereix la inscripció del seu acord de constitució i els estatuts en el registre d'associacions. La responsabilitat en la creació recau en els membres, no en l'associació si no està inscrita. La creació es considera a partir del moment de l'inici de les activitats.

Estatuts i Funcionament

• Els estatuts regulen el funcionament de l'associació.
• L'associació ha de ser democràtica.

Suspensió o Dissolució

La suspensió o dissolució requereix una resolució judicial motivada.

Associacions Il·legals

Són aquelles que utilitzen fins o mitjans delictius, associacions secretes i paramilitars.

Dret de Reunió i Manifestació (Art. 21 CE)

Reconeixement del Dret de Reunió

• El dret de reunió pacífica i sense armes està regulat per l'article 21 de la Constitució Espanyola (CE) i per la LO 9/1983.
• L'exercici d'aquest dret no necessita autorització prèvia.

Comunicació Prèvia a l'Autoritat

En el cas de reunions en llocs de trànsit públic o manifestacions, s'ha de donar comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà prohibir-les si hi ha raons fundades d'alteració de l'ordre públic, amb perill per a les persones o béns.

Titularitat del Dret

Igual que el dret d'associació, també es reconeix tant a persones físiques com jurídiques.

Contingut del Dret

• Reunió: Agrupació temporal de més de 20 persones en llocs de trànsit públic o locals tancats, de manera concentrada i amb un fi determinat.
• Manifestació: Igual que la reunió, però amb desplaçament a través d'un recorregut en llocs de trànsit públic.

Exclusions de la LO 9/1983

• No s'inclouen proteccions per a reunions en domicilis particulars o locals per raons familiars o d'amistat.
• No s'inclouen reunions de partits, sindicats, associacions, fundacions, dirigides als seus membres.
• Tampoc per a reunions professionals amb clients en locals tancats.

Condicions d'Execució

• Les reunions i manifestacions han de ser pacífiques i sense armes.
• No és necessari demanar autorització prèvia, però sí comunicar a l'administració la intenció de fer una reunió o manifestació en llocs públics.
• L'administració ha d'assegurar-se que no hi ha perjudicis a tercers abans de donar resposta.

Procediment

• Comunicació amb una antelació entre 10 i 30 dies, o 24 hores en cas d'urgència.
• S'han de registrar detalls com la data, lloc, finalitat, durada, etc.

Decisions de l'Autoritat

• L'autoritat governativa pot:
  • Donar conformitat.
  • Prohibir per perill per a l'ordre públic o drets dels ciutadans.
  • Modificar alguns detalls (data, hora, recorregut, durada).
• Si els convocants no estan d'acord amb la prohibició o modificació, poden presentar recurs contenciós-administratiu en les següents 48 hores.

Suspensió o Dissolució per l'Administració

La convocatòria pot ser suspesa o dissolta per resolució judicial motivada si:

• Són penalment il·legals.
• Posen en perill l'ordre públic o drets de tercers.
• Utilitzen uniformes paramilitars.

Drets de Participació (Art. 23 CE)

Dret a Participar en els Assumptes Públics

• Els ciutadans tenen el dret a participar directament o mitjançant representants lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
• Els ciutadans tenen dret a accedir en igualtat de condicions a les funcions i càrrecs públics, amb els requisits establerts per les lleis.

Dret de Participació en els Assumptes Públics (Art. 23.1 CE)

• Democràcia representativa: Sufragi actiu (LOREG 7/1985).
• Democràcia directa: Dret a votar en un referèndum (LO 2/1980) i a reunions obertes (LBRL 7/1985).

La titularitat del dret afecta als espanyols majors d'edat amb plena possessió de drets polítics. En eleccions al Parlament Europeu, poden votar també residents de la UE a Espanya. En eleccions locals, ciutadans de la UE residents a Espanya o altres països si hi ha reciprocitat.

Dret d'Accés als Càrrecs Públics (Art. 23.2 CE)

• Sufragi passiu: Els requisits són similars als del sufragi actiu, però també s'ha d'evitar estar incursos en causes d'inelegibilitat o incompatibilitat (diputats, senadors, etc.).
• En eleccions al Parlament Europeu, també poden participar ciutadans de la UE residents a Espanya.
• En eleccions locals, també poden accedir ciutadans de la UE residents a Espanya, així com ciutadans d'altres països amb reciprocitat.
• El càrrec (escó, per exemple) pertany al candidat electe, no al partit.
• El dret a accedir als càrrecs públics implica mantenir-se en ells, excepte per causes establertes per les lleis.
• Alguns càrrecs parlamentaris gaudeixen de prerrogatives (immunitat, inviolabilitat, etc.) per protegir el seu exercici.

Accés a la Funció Pública (Art. 23.2 CE)

• L'accés a la funció pública no es refereix als càrrecs representatius, sinó al treball com a funcionari a través d'oposicions.
• S'ha de fer en condicions d'igualtat, segons els requisits establerts per la llei.
• La relació laboral/contractual no forma part d'aquest dret.
• Titularitat: Espanyols majors d'edat i també ciutadans de la UE, a excepció de llocs vinculats a la defensa d'interessos estatals o poder públic.
• Els ciutadans extracomunitaris només poden accedir a la funció pública mitjançant contracte.
• L'accés a la funció pública ha de complir els principis de mèrit i capacitat, segons l'article 103.2 de la CE.
• Les diferències d'accés han de ser motivades i proporcionades, com per exemple, el coneixement de les llengües pròpies.

Principis de la Funció Pública (Art. 103.2 CE)

Els principis de l'acció pública són objectivitat, eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, sempre sota el ple respecte a la llei i al dret. Es regula l'estatut dels funcionaris, les condicions d'accés, els principis de mèrit i capacitat, així com els règims d'incompatibilitats i les garanties per mantenir la imparcialitat en l'exercici de les seves funcions.

Dret a l'Educació (Art. 27 CE)

Dret a l'Educació (Art. 27.1 CE)

• Tots tenen el dret a l'educació, amb reconeixement de la llibertat d'ensenyament.

Objectiu de l'Educació

La finalitat de l'educació és el desenvolupament íntegre de la personalitat humana, respectant els principis democràtics de convivència i els drets fonamentals.

Dret dels Pares

Els poders públics garanteixen als pares el dret que els seus fills rebin una formació religiosa i moral d'acord amb les seves pròpies conviccions.

Ensenyament Bàsic

És obligatori i gratuït.

Programació Educativa

Els poders públics garanteixen l'educació per mitjà d'una programació general amb la participació efectiva de tots els sectors afectats.

Llibertat de Creació de Centres Docents

Es reconeix la llibertat a persones físiques i jurídiques per a la creació de centres docents, sempre dins del respecte als principis constitucionals.

Participació en la Gestió de Centres Públics

Professors, pares i, si escau, alumnes participen en el control i gestió dels centres públics, segons el que estableixi la llei.

Inspecció i Homologació

Els poders públics inspeccionen i homologuen el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis.

Ajuda Pública als Centres Docents

Els poders públics proporcionen ajuda als centres docents que compleixin els requisits establerts per la llei.

Autonomia Universitària

Es reconeix l'autonomia de les universitats, segons el que determini la llei.

Història Normativa

Diferents Lleis Orgàniques han desenvolupat aquest dret, com la LOGSE, LOE, i s'espera l'aplicació de la propera LOMCE.

Llibertat de Pensament i Ideologia

La llibertat d'ensenyament inclou la llibertat ideològica i religiosa, així com la llibertat d'expressar i difondre lliurement pensaments, idees o opinions dins dels centres educatius.

Dret a l'Educació com a Deure

És un dret-deure, ja que l'educació no és opcional, sinó un deure que l'Estat ha d'assegurar mitjançant serveis públics.

Llibertat d'Ensenyament vs. Dret a l'Educació

La llibertat d'ensenyament és un dret de llibertat, mentre que el dret a l'educació és un deure prestacional per part de l'Estat.

Fracàs Escolar i Competències

Hi ha un problema estructural en el repartiment de competències, ja que les CCAA amb més autonomia tenen taxes més altes de fracàs escolar.

Llibertat d'Elecció d'Ensenyament

Cap persona pot ser obligada a exercir aquest dret en centres privats o concertats, ja que no es pot imposar l'ensenyament privat.

Autonomia Universitària

És un dret fonamental que es relaciona amb la llibertat acadèmica, garantint la seva autonomia dins el currículum universitari.

Aquest dret a l'educació garanteix el desenvolupament personal i permet l'exercici efectiu d'altres drets fonamentals mitjançant el seu caràcter prestacional. També s'assegura la llibertat d'ensenyament, que és essencial per a la formació i desenvolupament de la societat democràtica.

Dret a la Llibertat Sindical (Art. 28.1 CE)

Article 7 de la CE

Els sindicats contribueixen a la defensa dels interessos econòmics i socials propis, amb llibertat absoluta respecte a la Constitució i l'Ordenament Jurídic.

Doble Vessant del Dret Sindical

• Relació individual del treballador amb l'organització.
• Representació col·lectiva d'interessos dels treballadors.

Dret a la Lliure Sindicalització

Els treballadors tenen el dret a fundar sindicats sense necessitat d'autorització prèvia, així com a suspendre'ls o extingir-los seguint procediments democràtics.

Dret Sindical Individual

• Els treballadors tenen el dret a no afiliar-se a un sindicat (llibertat sindical negativa) o afiliar-se al sindicat de la seva elecció, observant els estatuts.
• El dret dels treballadors a exercir la llibertat sindical tant dins com fora de l'empresa.

Dret Sindical Col·lectiu

• Els sindicats tenen el dret a formar confederacions i a afiliar-se a organitzacions internacionals.
• Els sindicats poden federar-se entre ells o confederar-se per exercir accions conjuntes.

Drets dels Sindicats (LO 11/85)

• Autoorganització: Els sindicats tenen dret a organitzar-se lliurement.
• Federació: Els sindicats poden federar-se o confederar-se per exercir acció sindical conjunta.
• Igualtat de tracte: No poden ser discriminats pels poders públics.
• Llibertat d'exercir l'activitat sindical: Sense ingerència per part de l'Administració.
• No suspensió ni dissolució: Només es poden suspendre o dissoldre mitjançant resolució judicial per incompliment greu de les lleis.

Limitacions del Dret Sindical

• No s'aplica a les forces armades o cossos militars.
• Les forces policials autonòmiques no estan limitades.
• Els funcionaris públics (com jutges, fiscals) també poden associar-se, però amb límits d'actuació i dret a vaga.

Aquest dret inclou tant la llibertat sindical individual com col·lectiva, reconeixent la capacitat de creació i funcionament dels sindicats d'acord amb la CE i les lleis pertinents.

Dret a Vaga (Art. 28.2 CE)

Article 28.2 de la CE

• La Constitució Espanyola reconeix el dret de vaga com un dret col·lectiu.
• És un dret dels treballadors per compte d'altri, destinat a la defensa col·lectiva dels interessos laborals.
• La convocatòria d'una vaga correspon als sindicats, ja que és un exercici col·lectiu.

Titularitat i Exercici del Dret de Vaga

• El dret a la vaga és individual, però s'exerceix de manera concertada.
• No es pot fer de manera individual (STC 11/81 FJ 11).
• Ningú pot ser obligat a exercir el dret a la vaga, ja que implicaria incomplir el contracte de treball.

Consideració de Servei Essencial

• Els serveis essencials són aquells que proveeixen béns o serveis necessaris per a la vida de la comunitat, protegint drets fonamentals i llibertats públiques (STC 51/1986 FJ 2, STC 26/1981 FJ 10).
• No es pot suprimir el dret de vaga en els serveis essencials.
• En aquests casos, cal establir mesures per garantir els serveis mínims sense vulnerar altres drets fonamentals (STC 27/1989).

Deure dels Poders Públics

• L'autoritat competent pot determinar els serveis essencials, ponderant les necessitats del servei, els drets o béns protegits i les circumstàncies concretes (art. 28.3 CE).
• Aquesta decisió s'ha de motivar adequadament, explicant les raons de mantenir els serveis mínims.

Garanties per a la Vaga

• La llei ha d'establir les garanties per assegurar el manteniment dels serveis essencials durant la vaga (art. 28.3 CE).
• El legislador ha de desenvolupar aquesta norma mitjançant una Llei Orgànica (STC 11/81 FJ 5).

Principis Rectors de la CE

• La CE inclou una sèrie de directrius en matèria social i econòmica que obliguen els poders públics, com ara la política familiar (art. 39 CE), la política laboral (art. 40 CE), la política cultural i científica (art. 44 CE), i el règim públic de la Seguretat Social (art. 41 CE).
• Aquests principis estan transferits a les Comunitats Autònomes.

Política Social i Econòmica

• La CE fixa un marc per a la política laboral, enfocada a la plena ocupació i la redistribució més equitativa de la renda (art. 40 CE).
• També inclou directrius sobre la protecció de la família, la salut, els recursos naturals, així com la promoció de la cultura, l'educació i la ciència.

Els Drets Socials

Els Drets Socials com a Drets

• Són normes programàtiques amb valor simbòlic o polític, no sempre plenament justiciables.
• Es diferencien dels drets civils per requerir obligacions positives de l'Estat (prestacions com salut o educació), però també impliquen abstencions (per exemple, no interferir en drets com el de vaga).

El Problema de l'Exigibilitat dels Drets Socials

Tot i el reconeixement constitucional, sovint són difícils d'exigir judicialment per:

• Necessitat de disposar de recursos públics.
• Manca d'accions clares i mecanismes processals adequats.

Obstacles a l'Exigibilitat Judicial

• Manca d'especificació: Els drets no tenen sempre un contingut clar i concret.
• Autorestricció del Poder Judicial: Evita intervenir en assumptes considerats polítics o tècnics.
• Mecanismes tradicionals inadequats: Dificultat per adaptar processos legals als drets socials.
• Escassa tradició judicial: Poc ús de mecanismes judicials per protegir aquests drets.