Drets, Democràcia i Estat de Dret: Conceptes Clau

Drets:

Què pot exigir l'ésser humà dels altres?

• Drets econòmics: Drets sobre les coses (propietat).
• Drets personals: Drets sobre les persones (recíprocs drets i obligacions per les dues parts).
• Drets polítics o civils: Fan referència a les relacions de poder d'una societat (vot, expressió).
• Drets humans: Referència al ple desenvolupament com a persona (educació).

La filosofia té dret a plantejar-se quin és l'origen i fonament dels nostres drets. No tots els drets tenen el mateix origen. Hi ha drets que neixen de l'esforç personal, drets que es transmeten de pares a fills (herència), drets que s'adquireixen a canvi d'una contraprestació (lloguer i pagament), i drets que s'adquireixen per delegació.

Alguns drets depenen de la societat en la qual vivim, i n'hi ha que es fonamenten en el fet de ser reconegut com a ciutadà d'un determinat estat. Els drets de cadascú són molt variables independentment d'on visqui i la posició. L'ésser humà té una sèrie de drets pel sol fet de ser persona, es diuen drets naturals i més moderadament drets humans. Tenen un sentit més ampli que el que li hem donat a la paraula drets humans.

Formes Democràtiques del Poder:

Democràcia significa poder del poble. Els ciutadans d'un estat són els únics que poden legitimar el poder. No poden governar directament, només els ciutadans podem decidir qui té dret a governar, es coneix com a sobirania popular. Les societats democràtiques no són perfectes, s'intenta manipular la població. La democràcia és l'únic sistema polític que potencia la crítica i la pluralitat d'opcions. No és un sistema perfecte, però sí un sistema susceptible de constant perfeccionament. L'enemic de la filosofia és la cultura i de la dignitat humana la manca de llibertat. La democràcia com la llibertat és quelcom que cal construir socialment. Dos conceptes fonamentals són la participació i la representativitat.

Participació:

Consisteix en el dret que tenen tots els ciutadans a participar en política, ocupar càrrecs, expressar-se i prendre part en els debats públics. La participació queda en realitat restringida a la classe política, als periodistes i grups que decideixen invertir temps en processos democràtics. Per entrar a formar part de la classe política cal posseir connexions o saber buscar-les. A la democràcia, la política esdevé una professió com qualsevol altra.

• Vot en blanc: Afavoreix a la majoria.
• Abstenció: No afavoreix a ningú.

Representativitat:

S'expressa per els vots dels individus adults (ciutadans). La sobirania és dels votants que escullen representants per a que exerceixin en nom seu. Governen els que aconsegueixen la majoria de vots amb majoria absoluta o a coalició de diversos partits. Això no implica que puguin governar només en favor dels que els han votat. Les democràcies es defineixen com a sistemes pluralistes (haver pluralitat de partits polítics): associació organitzada per aconseguir vots i obtenir representació a les institucions de govern. Cada partit té unes idees i representa a un determinat grup o classe social. En les democràcies hi han grups de pressió més o menys declarats que intenten influir sobre governs, partits o diputats per aconseguir les seves finalitats particulars. En tota democràcia hi ha grups amb interessos contraposats que competeixen per accedir a les institucions del govern. En una democràcia pluralista han d'estar disposats a negociar i pactar entre ells i els conflictes es resolen públicament i no de forma secreta.

Estat de Dret i Privilegi:

En un estat de dret, les lleis són iguals per a tots, s'han de complir necessàriament, i els drets reconeguts legalment són iguals per a tots. En un estat de privilegi, les lleis no són iguals per a tots, sinó que depenen de l'estament social al qual pertanyi. En un estat de dret no tothom té les mateixes oportunitats reals. La diferència és que les lleis no fan referència a les desigualtats i tracten a tothom igual sense tenir en compte el seu origen.

Divisió de Poders:

En un sistema absolut no hi ha divisió, el mateix que fa les lleis aplica i jutja l'incompliment, mai es jutjarà negativament a si mateix (corrupció). Els governs democràtics tenen el perill de corrupció dels membres, però la democràcia genera mecanismes per perseguir i evitar la corrupció. La divisió de poders per Montesquieu és una idea progressiva en totes les societats democràtiques. Separa el poder en tres àmbits i s'estableixen sistemes de control i de limitació:

• Legislatiu: Fer lleis (parlaments).
• Judicial: Fer complir la llei i castigar a qui no la compleix (jutges, cos fiscal).
• Executiu: Poder de governar i aplicar les lleis per el bon funcionament de l'estat.