Drets dels Infants: Principis Fonamentals, Protecció Legal i Evolució Històrica

Principis i Drets Fonamentals dels Infants

Els drets dels infants són un conjunt de normes i principis destinats a garantir el seu benestar, la seva dignitat i el seu desenvolupament integral. Aquests drets han de ser respectats per la família, la societat i, especialment, per l’Estat.

1. Principis Generals dels Drets de l’Infant

Els principis generals constitueixen la base sobre la qual s’han d’interpretar i aplicar tots els drets dels infants.

Principi de No-discriminació

Tots els infants tenen dret a la mateixa protecció i a les mateixes oportunitats, sense cap tipus de discriminació. Aquest principi garanteix que cap infant pugui ser exclòs o tractat de manera desigual per motius de raça, gènere, religió, estatus social o econòmic. Això implica que tots els infants han de rebre un tracte just i equitatiu en qualsevol àmbit de la seva vida.

Interès Superior de l'Infant

En totes les decisions que afectin els infants, ja siguin familiars, educatives, socials o legals, s’ha de prioritzar sempre el seu benestar i el seu desenvolupament integral. Aquest principi estableix que els drets i les necessitats de l’infant han d’estar per sobre de qualsevol altra consideració.

Obligacions de l'Estat

Els governs tenen l’obligació legal d'implementar els drets dels infants mitjançant lleis adequades i aplicar polítiques públiques que garanteixin la seva protecció efectiva.

A més, s’estableix que sempre ha de prevaldre la disposició més favorable, és a dir, aquella que asseguri la màxima protecció dels drets fonamentals i de la dignitat de cada infant.

2. Drets a la Supervivència i al Desenvolupament

Aquests drets garanteixen les condicions bàsiques necessàries perquè els infants puguin viure i desenvolupar-se de manera saludable.

• Dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament saludable: Tot infant té dret a viure i a créixer en condicions que afavoreixin el seu desenvolupament físic, mental, emocional i social.
• Dret a l’atenció sanitària: Els infants han de tenir accés a serveis mèdics de qualitat, atenció sanitària adequada, prevenció i tractament de malalmes.
• Protecció mitjançant la seguretat social: L’Estat ha de garantir la protecció social dels infants davant situacions de pobresa o exclusió, assegurant que les seves necessitats bàsiques estiguin cobertes.
• Dret a un nivell de vida adequat: Els infants tenen dret a un nivell de vida que garanteixi una nutrició apropiada, condicions de vida dignes i els recursos necessaris per al seu benestar general.

3. Drets a l’Educació, la Recreació i l’Habitatge

• Dret a l’educació: L’educació ha de ser gratuïta i obligatòria, orientada al desenvolupament ple de la personalitat de l’infant. Aquesta educació ha de potenciar els talents, les habilitats i les capacitats individuals de cada infant, permetent que assoleixi el màxim del seu potencial.
• Dret a la recreació i a la cultura: Els infants tenen dret a jugar, participar en activitats d’oci i accedir a la vida cultural i artística adequada a la seva edat. Aquestes activitats són fonamentals per al desenvolupament emocional, social i creatiu.
• Dret a un habitatge adequat: Un habitatge digne ha de garantir seguretat i protecció, accés a aigua neta, aliments nutritius, roba adequada i condicions de descans apropiades.

4. Drets a la Identitat i a l’Entorn Familiar

• Dret a la identitat des del naixement: Tot infant té dret, des del moment del seu naixement, a un nom, una nacionalitat i un registre oficial immediat. Aquests elements són essencials per al reconeixement legal i social de l’infant.
• Dret a la unitat familiar: Els infants han de viure amb els seus pares, excepte quan la separació sigui necessària pel seu interès superior. Sempre s’ha de prioritzar la reunificació familiar quan sigui possible.
• Protecció contra la separació il·legal: S’han d’aplicar mesures estrictes per protegir els infants contra trasllats il·legals, retencions injustificades i segrestos, especialment en contextos transfronterers.
• Cura alternativa: Quan un infant es veu privat del seu entorn familiar, té dret a serveis d’acolliment familiar o adopció. Aquests serveis han de garantir la continuïtat cultural, social i afectiva de l’infant.
• Protecció especial de determinats col·lectius: La protecció especial s’estén a infants refugiats, infants amb diversitat funcional i infants d’altres comunitats culturals. En tots els casos, s’ha de preservar la seva identitat cultural, la seva llengua i les seves pràctiques religioses.

5. Drets de Participació

• Dret a la veu i a l’opinió: Els infants tenen dret a expressar les seves opinions sobre les qüestions que els afecten, i aquestes opinions han de ser escoltades i preses seriosament, tenint en compte la seva edat i maduresa.
• Llibertat d’expressió: Els infants tenen llibertat per cercar informació, rebre-la i compartir idees, opinions i creences a través de qualsevol mitjà de la seva elecció.
• Dret d’associació i reunió: Els infants poden unir-se a grups, formar associacions i participar en reunions i assemblees pacífiques.
• Accés a informació adequada: Els infants tenen dret a accedir a informació apropiada per a la seva edat a través de diversos mitjans, sempre equilibrant aquest dret amb la protecció de la seva privacitat, la vida familiar i la correspondència personal.

6. Drets de Protecció

• Protecció contra la violència i l’abús: Els infants han d’estar protegits contra totes les formes de dany físic, psicològic i sexual. Això inclou la violència domèstica i l’abús institucional.
• Prevenció de l’explotació: S’han d’establir mesures de protecció contra el treball infantil, l’ús i el tràfic de drogues, l’explotació sexual, la tortura i qualsevol tracte cruel o degradant.
• Protecció en conflictes armats: Està prohibit el reclutament militar d’infants menors de 15 anys. Els infants víctimes de conflictes armats tenen dret a una rehabilitació especial i suport per a la seva recuperació física i emocional.
• Justícia juvenil: Els infants en conflicte amb la llei tenen dret a procediments legals justos, assistència jurídica i alternatives a la detenció. En cap cas es pot aplicar la pena de mort ni la cadena perpètua.
• Recuperació i reintegració social: Han d’existir programes de recuperació i reintegració social per a tots els infants víctimes d'abusos, explotació o conflictes armats. Aquests programes han de garantir la restauració de la seva dignitat i autoestima.

Evolució Històrica dels Drets de la Infància

L’evolució dels drets de la infància reflecteix el procés pel qual la societat ha anat transformant la seva visió sobre els infants. Al llarg del temps, s’ha passat de considerar-los propietat dels adults o mà d’obra barata a reconèixer-los com a subjectes de dret amb protecció jurídica pròpia.

1. Antiguitat i Edat Mitjana

Època Romana i Grega

A les societats romana i grega, els infants no eren considerats persones amb drets propis. Estaven sotmesos a la pàtria potestat absoluta del pare, que tenia control total sobre les seves vides. Els infants eren vistos com una propietat familiar i no gaudien de cap protecció específica.

Edat Mitjana (Segles V-XV)

Durant l’Edat Mitjana, la infància no es diferenciava clarament de l’edat adulta. La mortalitat infantil era molt elevada a causa d’epidèmies i malalties. Els nens i nenes començaven a treballar des de molt joves i, en alguns casos, participaven en guerres. La infància no era considerada una etapa pròpia del desenvolupament humà.

2. La Il·lustració: Primers Canvis (Segle XVIII)

La Il·lustració va marcar un punt d’inflexió en la concepció de la infància. Autors com Jean-Jacques Rousseau, a través de la seva obra L’Émile, van començar a defensar que l’infant és un ésser amb necessitats educatives pròpies. Sorgeix així una idea revolucionària: els infants necessiten una educació adaptada a la seva edat, i la infància es comença a entendre com una etapa diferenciada.

3. Revolució Industrial: Explotació Massiva

Amb la Revolució Industrial, molts infants van ser explotats com a mà d’obra. Treballaven entre 12 i 14 hores diàries en fàbriques i mines, sovint en condicions molt dures i perilloses.

• 1833: Factory Act (Regne Unit), primera llei que limita el treball infantil.
• 1900: Espanya, aprovació de la primera Llei del Treball que regula el treball dels menors.

Aquest període posa de manifest la necessitat de protegir els infants davant l’explotació laboral.

4. Guerres Mundials: Despertar Humanitari

• Primera Guerra Mundial (1914-1918): El conflicte va provocar milers d’infants orfes i desplaçats. Davant aquesta situació, es crea l’organització Save the Children l’any 1919.
• 1924 – Declaració de Ginebra: Primer reconeixement dels drets de l’infant per part de la Societat de Nacions.
• Segona Guerra Mundial (1939-1945): Durant aquest conflicte, els infants van ser víctimes de bombardejos, deportacions i violència extrema. Com a resposta, es crea UNICEF l’any 1946, amb l’objectiu de protegir la infància arreu del món.

5. Consolidació dels Drets (1948-1989)

Aquest període suposa la consolidació jurídica dels drets infantils a nivell internacional:

• 1948: Declaració Universal dels Drets Humans, que reconeix la necessitat d’una protecció especial per a la infància.
• 1959: Declaració dels Drets de l’Infant (ONU), document específic dedicat als drets dels infants.
• 1978: Constitució Espanyola, l’article 39 protegeix la família i la infància.
• 1989: Convenció sobre els Drets de l’Infant (ONU), primer tractat internacional vinculant que reconeix els infants com a subjectes de dret.

6. Espanya: Transformació del Sistema de Protecció

• 1990: Espanya ratifica la Convenció sobre els Drets de l’Infant i inicia la transformació del sistema de protecció.
• Llei Orgànica 1/1996: Llei de Protecció Jurídica del Menor, que estableix el marc legal fonamental.
• Reformes de 2015: Les lleis 8/2015 i 26/2015 reforcen el sistema de protecció de la infància.

7. Catalunya: Lideratge en Protecció Infantil

• Llei 14/2010 (LDOIA): Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència a Catalunya.
• Protocols Marc (2017 i 2022): Protocols contra el maltractament infantil i adolescent.

Catalunya es posiciona com un referent en la protecció integral dels drets dels infants.

8. Segle XXI: Nous Reptes de la Infància

En l’actualitat, la infància s’enfronta a nous desafiaments:

• Pobresa infantil: Nous riscos socials i econòmics.
• Abús digital: Necessitat de protegir els infants davant els perills d’internet i les xarxes socials.
• Salut mental: Major conscienciació sobre el benestar psicològic infantil.
• Participació: Reconeixement del dret dels infants a ser escoltats.

Destaca la Llei 8/2021 (LOPIVI), que estableix un nou paradigma de protecció integral contra la violència infantil.

9. Síntesi: De Propietat a Subjectes de Dret

Per què sorgeixen els canvis? Les guerres, les epidèmies i l’explotació laboral van evidenciar la vulnerabilitat dels infants. Els moviments socials i els organismes internacionals van impulsar la necessitat de protegir-los.

Com es desenvolupa aquest procés? S’ha passat d’una visió dels infants com a «petits adults» o mà d’obra barata a considerar-los subjectes de drets reconeguts universalment.

Legislació actual: La legislació vigent garanteix el dret a l’educació, la salut i la participació, protegeix contra la violència i la negligència, i obliga els professionals a comunicar situacions de risc.

La Infància: Marc Legal i Mesures de Protecció

1. Marc Cronològic i Definició de la Infància

Evolució Històrica de la Protecció (Dates Clau)

• 1841 (França): Creació de les primeres lleis que comencen a protegir els infants en l’àmbit laboral.
• 1881 (França): Es garanteix el dret dels infants a l’educació.
• 1924: La Lliga de les Nacions aprova el primer tractat internacional sobre els drets dels infants, conegut com la Declaració dels Drets del Nen o Declaració de Ginebra.
• 1989: L’Organització de les Nacions Unides aprova la Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI), formada per 54 articles que reconeixen els drets econòmics, socials i culturals. Aquesta convenció ha estat signada per 190 estats.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989)

Es considera infant tota persona menor de 18 anys, i tots els infants del món estan protegits pels Drets de l’Infant.

Els principis fonamentals de la Convenció són:

• No-discriminació.
• Interès superior de l’infant.
• Dret a la vida, a la supervivència i al desenvolupament.
• Dret a la participació.

L’ONU és l’organisme internacional principal encarregat de la protecció de la infància.

2. Protecció de la Infància en l’Àmbit Internacional

La Unió Europea: Estratègies i Marc Normatiu

• 1986: Carta Europea dels Infants Hospitalitzats.
• 1992: Carta Europea sobre els Drets de l’Infant.
• 2000: Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.
• 2004: Establiment d’un marc normatiu comú per abordar qüestions com la tipificació penal, sancions, circumstàncies agreujants, la tracta d’éssers humans, l’explotació sexual i la pornografia infantil.
• 2006: La Comissió Europea proposa una estratègia de protecció dels drets de l’infant dins les polítiques internes i externes de la UE.
• 2011: La UE presenta onze noves mesures detallades en una nova comunicació de la Comissió.

Programes i Iniciatives Comunitàries

• Programa Daphne III (2007-2013): Prevenció i lluita contra totes les formes de violència envers infants, joves i dones.
• Pla d’Acció sobre els Menors No Acompanyats (2010-2014): Enfocament comú per abordar l’arribada de menors sense adults responsables.
• Programa Safer Internet Plus: Protecció dels infants davant l’explotació sexual a internet i els riscos de les noves tecnologies.
• Programa Invertir en les Persones: Suport a l’organització i contingut dels sistemes educatius i de formació dels estats membres.

El Consell d’Europa

El seu objectiu principal és la defensa de la democràcia, l’Estat de dret i els drets humans, especialment els drets civils i polítics.

Principals Normes del Consell d'Europa

• 1961: Carta Social Europea.
• 1996: Carta Social Europea revisada.
• 1996: Convenció Europea sobre l’Exercici dels Drets dels Infants.
• 2005: Convenció del Consell d’Europa contra la tracta d’éssers humans.
• 2005: Recomanació sobre els drets dels infants que viuen en institucions.
• 2007: Convenció per a la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals.
• 2011: Convenció sobre la Cibercriminalitat.
• 2012: Recomanació sobre estratègies nacionals integrals de protecció dels infants contra la violència.

3. Mesures de Protecció del Menor

Tutela, Curatela i Guarda Protectora

La guarda protectora és una mesura que poden sol·licitar les persones progenitores a la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència quan existeixen circumstàncies greus, alienes a la seva voluntat, que els impedeixen complir temporalment les funcions de guarda.

Els menors no emancipats són aquells que no estan sota la potestat parental per:

• Majoritat d’edat.
• Matrimoni del menor (amb consentiment judicial).
• Concessió de qui exerceix la pàtria potestat.
• Concessió judicial.

Quan hi ha una incapacitació judicial, la sentència pot establir la curatela en lloc de la tutela. El curador complementa la capacitat de la persona en àmbits concrets.

Acolliment i Adopció

Tipus d’acolliment familiar:

• Acolliment d’urgència i diagnòstic: Mentre s’estudia la situació de l’infant i la família d’origen.
• Acolliment simple: Amb l’objectiu de retorn familiar abans de dos anys.
• Acolliment permanent: Quan es preveu desemparament definitiu o fins als 18 anys.
• Acolliment en unitat convivencial d’acció educativa: Per a infants amb necessitats educatives especials, malalties cròniques, trastorns de conducta o grups de germans.
• Acolliment de caps de setmana i vacances: Per a infants majors de nou anys que viuen en centres residencials.

L’acolliment institucional té com a finalitat garantir l’atenció i educació de l’infant mentre dura la situació que ha motivat la mesura, i si és possible, afavorir el retorn a la família biològica.

L’adopció és un procés legal, psicològic i social d’integració plena i definitiva de l’infant en una família en la qual no ha nascut. Crea una relació paternofilial amb els mateixos drets i deures que la filiació biològica, desapareixent els vincles jurídics amb la família d’origen, sempre en benefici de l’infant.

4. Legislació sobre la Infància a Espanya

Legislació Estatal

• Constitució Espanyola (1978): Reconeix la consideració jurídica del menor.
• Codi Civil: Norma bàsica en matèria de protecció de menors.
• Llei Orgànica 1/1996: Regula els drets dels menors reconeguts a la Constitució i a la CDI.

Plans d’Acció

• Pla Estratègic Nacional de la Infància i l’Adolescència: Basat en l’interès superior del menor, la no-discriminació, el dret a la vida, al desenvolupament, a l’educació i a la participació.
• Pla d’Acció contra l’Explotació Sexual de la Infància i l’Adolescència.

Legislació Autonòmica (Catalunya)

• Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (LDOIA).
• Observatoris i serveis especialitzats d’atenció a la infància, adolescència i joventut.

5. La Família i el Desenvolupament Infantil

La importància de la família en el desenvolupament infantil:

La família és el primer nucli social i la unitat bàsica de l’experiència humana. Actua com a microcosmos que prepara l’infant per a la societat (macrocosmos).

Funcions Bàsiques de la Família

• Reproductiva: Garanteix la continuïtat de l’espècie.
• Nutritiva: Satisfà les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, vestimenta, etc.).
• Sociocultural: Transmet normes, valors, coneixements i habilitats socials.

Característiques Familiars

Psicològiques

• Teoria general de sistemes (Bertalanffy).
• Teoria ecològica (Bronfenbrenner).
• Teoria sociocultural de Vygotski.

Socioculturals

• Disminució de matrimonis.
• Retard en l’edat de tenir fills.
• Augment de separacions i famílies monoparentals.
• Increment de l’esperança de vida.
• Incorporació de la dona al món laboral.

Tipus de Famílies

• Segons origen: Biològica, adoptiva, d’acollida.
• Segons estructura: Nuclear biparental, monoparental, extensa, reconstituïda, troncal, sense progenitors.
• Segons estil educatiu: Sobreprotector, assertiu, autoritari, negligent.

Cicle Vital Familiar

Consta de tres fases: emparellament, expansió i contracció, amb etapes, reptes i crisis pròpies.

6. Factors de Risc Social i Intervenció

Conceptes Clau

El risc és qualsevol factor que dificulta el desenvolupament normal de l’infant i pot provocar situacions de marginació, inadaptació o desemparament.

La situació de desemparament es produeix quan no es compleixen adequadament els deures de protecció establerts per la llei (Llei Orgànica 1/1996).

Les necessitats de la infància (físiques i biològiques, cognitives, emocionals i socials) han de ser satisfetes. La manca de satisfacció d’aquestes necessitats està directament relacionada amb els factors de risc.

Procediment d’Intervenció en Situacions de Risc

1. Detecció i comunicació als serveis socials.
2. Estudi i valoració del cas.
3. Informe tècnic.
4. Declaració de risc.
5. Comunicació a la família.
6. Elaboració del projecte d’intervenció familiar.
7. Aplicació, seguiment i avaluació.
8. Cessament o pròrroga.

Projecte d’Intervenció Familiar

Conjunt d’activitats coordinades per promoure canvis positius en la família. Inclou:

• Identificació i diagnòstic.
• Objectius generals i específics.
• Metodologia.
• Recursos.
• Temporalització.
• Coordinació i avaluació.

Factors de Risc

• Genètics i constitucionals.
• De personalitat: Discapacitat, trastorns mentals, TDAH, baixa tolerància a la frustració, agressivitat, depressió, TEP, etc.
• Conductuals: Dèficits en habilitats socials, conductes agressives.
• Cognitius i emocionals: Fracàs escolar, baixa autoestima, dificultats d’aprenentatge, dèficits en el raonament moral.

Factors de Protecció

• Empatia, flexibilitat i autoestima adequada.
• Apego segur i estil educatiu equilibrat.
• Estabilitat socioeconòmica.
• Bona integració escolar i social.
• Relacions positives amb adults i institucions.