Dret de la Unió Europea: Fonts, Procediments i Relació amb Estats Membres

Fonts i Procediments del Dret de la Unió Europea

El Dret de la Unió Europea es configura a través de diversos procediments legislatius (el procediment ordinari i els especials) i un conjunt de fonts jeràrquiques. Aquestes fonts han donat lloc a un ordenament jurídic propi i autònom de la UE, que s'integra i forma part dels ordenaments jurídics nacionals dels seus estats membres.

Les principals fonts del Dret de la Unió Europea, per ordre jeràrquic, són:

1. Els Tractats o Dret originari.
2. Els principis generals del Dret.
3. Els acords internacionals celebrats per la UE.
4. El Dret derivat o secundari (actes legislatius i no legislatius).
5. Altres normes.

És important destacar que els Tractats no estableixen un catàleg exhaustiu de totes les fonts del Dret de la Unió ni en defineixen les característiques de manera completa. Només parcialment, l'article 288 del TFUE és vàlid per a certes categories del Dret derivat. Aquesta situació pot generar diversos tipus de problemes, ja que coexisteixen actes aprovats per les pròpies institucions de la UE (subjectes a les regles del Dret originari) amb altres aprovats pels estats membres (regits en gran mesura pel Dret internacional públic). A més, alguns són vinculants i d'altres no, tot i que de vegades reben denominacions idèntiques, i es pot confondre certs actes de la Unió amb altres que a nivell nacional reben la mateixa denominació.

Relació entre el Dret de la UE i els Ordenaments Nacionals

Les relacions entre el Dret de la Unió Europea i els ordenaments jurídics dels seus estats membres són un aspecte fonamental. En aquest sentit, també s'analitzen les particularitats d'Espanya, on l'existència de les comunitats autònomes planteja especificitats en aquestes relacions, així com els principis que les articulen.

És crucial entendre que els criteris de legalitat i de jerarquia són essencials en el Dret de la UE, particularment respecte a la creació del Dret derivat i a la celebració d'acords internacionals per la UE. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha posat de relleu el control d'ambdós criteris en la seva abundant jurisprudència.

Per aquest motiu, cal tenir present els principis i regles que guien les relacions entre el Dret de la UE i els drets dels estats membres. A través dels principis de:

• Primacia
• Aplicabilitat directa
• Efecte directe

es garanteix que les normes de la UE produeixin els efectes jurídics desitjats en els estats membres i siguin aplicades tant als estats com als seus particulars.

La Política de Medi Ambient a la Unió Europea

La política de medi ambient no estava inicialment prevista en els Tractats originaris de les Comunitats Europees (1957). No obstant això, els estats membres es van adonar aviat que les qüestions ambientals tenien una relació directa amb el bon funcionament i desenvolupament del mercat comú (mercat interior).

D'aquesta manera, el Consell va començar a adoptar, per unanimitat, directives per harmonitzar les legislacions ambientals dels estats membres. L'última reforma introduïda pel Tractat de Lisboa estableix unes bases competencials més clares (tot i que encara hi pot haver conflictes competencials) i fa predominar el procediment legislatiu ordinari, basat en la majoria qualificada, per a l'adopció d'actes normatius en matèria de medi ambient (art. 192.1 TFUE). Tot i això, encara es conserven àmbits en què les decisions s'han d'adoptar per unanimitat (art. 192.2 TFUE).

A més, la percepció del desenvolupament sostenible com un valor essencial de la comunitat internacional ha fet que la formulació de les polítiques de la Unió (mercat interior, transports, cooperació internacional, etc.) l'hagin integrat en les seves activitats (art. 11 TFUE).