Dret i Política Romana: De la República a l'Imperi i Mitologia Clàssica

Política i Dret Romans

Tornant als inicis de Roma, en el moment de la seva unió, es va crear la política (del grec polis → ciutat).

La comunitat ha de posar ordre a la convivència i ha de resoldre els conflictes.

Però la política no sorgeix del tot fins al desenvolupament de la ciutat grega i la romana.

La Política a Grècia: Atenes

La ciutat més important del món grec va ser Atenes, on es van posar a pràctica diversos sistemes de govern:

• Oligarquia: Govern d’uns quants; les decisions les prenia un grup reduït, entre els més poderosos.
• Monarquia: Govern d’un sol home, però aquest home té un grup assessor que l’orienta a l’hora de prendre decisions. (Grup assessor: SENAT; format per les famílies més importants).
• Tirania: Poder absolut d’una sola persona. No demana consell a ningú.
• Democràcia: Govern del poble; el poder i les decisions les fa el poble.

La Democràcia Atenenca

Va ser inventada al segle V a.C. per designar un sistema de govern en què les decisions les prenia l'assemblea de ciutadans, sense rei ni emperador.

No tots els habitants d’Atenes eren considerats ciutadans (amb dret a vot).

Les dones, els infants, els esclaus i els estrangers no podien participar en les assemblees populars. A causa de la societat esclavista, aquests membres no podien votar.

Va durar fins al segle IV a.C.

Es distingeixen dos tipus de democràcia:

• Democràcia directa: Els ciutadans es representen a ells mateixos, voten directament.
• Democràcia representativa: Els votants elegeixen els seus representants, que seran els qui decidiran sobre els assumptes polítics.

Política a Roma

La història comença amb la Monarquia (el rei i el Senat), fins al 509 a.C., quan sorgeix la República. Aquesta dura fins al final del segle I (27 d.C.), quan desapareix i s’instaura l’Imperi, que dura fins al 476 d.C.

La República Romana

Estructura de tres eixos:

El Senat

Derivat del terme 'sennex' (vell), eren els savis de les famílies originàries de Roma. Ja existia en la Monarquia, però a la República esdevé la màxima autoritat i el màxim òrgan de representació.

Hi havia 600 senadors que tenien el càrrec de forma vitalícia (per sempre). Els mateixos senadors escollien els seus successors; ningú els hi podia treure el càrrec. S'encarregaven d'assessorar els magistrats, discutir lleis, controlar el govern de províncies, controlar les finances públiques i declarar guerra i pau.

Avui dia el Senat continua existint, però amb grans diferències; el càrrec de Senador no és vitalici.

Estat Espanyol: Cambra de representació territorial.

Corts Generals Espanyoles: Congrés (300-400 diputats) i Senat (265 membres, format per senadors de diferents comunitats autònomes).

Les Assemblees

Reunions de ciutadans. Els ciutadans podien intervenir en els òrgans polítics amb les assemblees. El dret de ciutadania era d’una minoria d’homes adults lliures de naixement.

• Eren per elaborar i aprovar lleis.
• Indispensable per poder votar, escollint els magistrats amb vot personal i intransferible.

Les Magistratures

Càrrecs públics ocupats per qualsevol ciutadà. Normalment hi havia dos magistrats i dos cònsols. Eren per evitar que ningú acaparés molt de poder.

• Escollides per les assemblees.
• Temps limitat: 1 any.
• Més d’un membre a cada magistratura.
• Per presentar-se a una altra magistratura havien de passar 3 anys. Si volia repetir la mateixa, eren 5 anys.
• No cobraven sou. Normalment es presentaven els que tenien diners.

Principals Magistratures

• Cònsol (2): Convocava i presidia el Senat i les assemblees; cap de l’exèrcit.
• Pretors (2): Administradors de justícia (execucions, etc.).
• Edils (2): Vida municipal (mercats, espectacles, policia, multes, etc.).
• Qüestors (2): Administraven finances i economia.
• Tribuns de la plebs (?): Defensaven els plebeus contra els abusos de cònsols i pretors.
• Censor (?): Elaborava el cens.

Les Eleccions

Els ciutadans podien participar amb les assemblees o comicis. Aquestes reunien una minoria de població, controlades i dominades per polítics. Les reunions eren convocades per un alt magistrat.

El Candidat

Actualment, tot ciutadà pot presentar-se a les eleccions amb algun requisit (edat, no tenir causes judicials pendents, etc.). Es poden presentar diverses vegades.

A Roma hi havia molts més requisits:

• Limitació d’edat.
• Residir a la ciutat.
• Acreditar solvència econòmica; no es podia estar inhabilitat.
• No podien tenir feines amb poca honra: enterramorts, actors, organitzadors d'espectacles de circ, relacionades amb la prostitució, etc.

Les persones inhabilitades ho estaven per un càrrec públic per perjuri, endeutament, calúmnies, o per rebre diners a canvi de favors.

Si es volia repetir el càrrec s’havia d’esperar 5 anys.

Candida = blanca (la toga més blanca de totes).

Campanya Electoral

L'assemblea era convocada per un cònsol 24 dies abans, on s’anunciaven els candidats. La campanya acabava en el moment de les votacions, sense tenir cap dia de reflexió. Els candidats es posaven la toga candida i es donaven a conèixer.

La Votació

El magistrat consultava els auspicis; si eren favorables, es reunien al Campus Martius (Camp de Mart), a les afores de Roma. Els votants passaven per una passarel·la per dipositar el vot en una cistella. Acreditaven la seva identitat i escrivien el nom del candidat en una tauleta de cera.

Dret Romà

Conjunt de principis de dret que han regit la societat romana en les diverses èpoques.

Al principi aquestes lleis, no escrites, es buscaven en el costum (mos maiorum) → tribunals de justícia en mans dels patricis.

Davant la lluita dels plebeus (classe popular) → Llei de les XII Taules (primer recull escrit de les lleis romanes) → Corpus Iuris Civilis (cos de justícia civil) (base del dret a tot l’occident).

Mitologia

Perseu i Andròmeda

Acrisi, rei d’Argos, no va tenir fills, només va tenir una filla (Dànae) i no sabia qui seria el pròxim rei. Va anar a parlar amb els oracles, els quals li van dir que tindria un nét però que aquest el mataria. Acrisi va tancar la seva filla en una torre de marbre. Llavors, Júpiter s’enamora d’ella i, per tenir-la, es transformarà en pluja d’or. Va travessar la petita esquerda, va tenir relacions amb Dànae i van tenir un fill (Perseu).

Acrisi va tancar Perseu i Dànae en un cofre i els va llençar al mar perquè morissin. Finalment, arriben a Sèrifos, ja que Júpiter es compadeix d’ells i vol que se salvino.

A Sèrifos, es troben amb Dictis (germà del rei de Sèrifos) i se’ls emporta a l’illa. Polidectes (rei de Sèrifos) s’enamora de Dànae i es vol casar amb ella, però ella el rebutja. A Perseu tampoc li agrada Polidectes; ell s’enfada però no ho deixa veure. Finalment, li diu a Perseu que si li porta el cap de Medusa, deixarà en pau la seva mare, però sinó es casarà amb ella.

Medusa era una de les tres gòrgones (cos de dona i cabells de serps). Medusa era mortal, però quan et mirava et transformaves en pedra.

Perseu accepta el tracte i els déus l’ajuden. Mercuri li dona sandàlies que volen i una espasa. Minerva li dona un escut i Plutó li dona un casc que el pot tornar invisible. Perseu agafa l’espasa i utilitza l’escut per mirar el seu reflex i així mata Medusa. De la sang de Medusa neix Pegàs. Arriben les altres gòrgones i intenten matar-lo, però fuig amb les sandàlies i el casc.

Perseu, mentre vola, veu una dona lligada a una roca i un monstre que s’està apropant. Quan la veu s’enamora i baixa. Quan baixa, veu un home i un poble plorant a la costa.

Cassiopea, la mare d’Andròmeda, havia dit que elles eren més guapes que les Nereides. Les Nereides s’enfaden i parlen amb Posidó. Posidó diu que portarà un monstre marí al poble per atacar-lo. Cefeu li demana compassió i Posidó li diu que ha de sacrificar el que més estima, i ell sacrifica la seva filla.

Perseu ofereix salvar Andròmeda a canvi de la mà d’ella. Mata el monstre, aconsegueix salvar-la i es casen.

Els Raptes a la Mitologia

El Rapte de Ganímedes

Júpiter es va enamorar de Ganímedes, un noi molt jove i molt guapo. Júpiter es va transformar en àguila, va anar al Mont Ida i el va raptar per portar-lo a l’Olimp. Perquè Juno no sospités, va fer que Ganímedes es convertís en el seu copero, que li servia nèctar i ambrosia.

El Rapte de Prosèrpina

Prosèrpina era filla de Ceres i Júpiter. Un dia, ella estava recol·lectant narcisos amb altres nimfes, i Plutó la va veure i se’n va enamorar. Plutó va obrir la terra i la va raptar, emportant-se-la a l’infern. Ceres la busca de manera desesperada fins que el déu del sol (Apol·lo) li explica que és amb Plutó. Ceres, enfadada, deixa la terra infèrtil. Júpiter decideix que una meitat de l’any Prosèrpina estigui a la terra (primavera i estiu) i l’altra meitat que estigui a l’infern (tardor i hivern).

Rapte d’Europa

Júpiter va veure una ninfa que estava a la costa de Creta amb les altres i s’enamora d’Europa, una d’elles. Envia Mercuri perquè enviï un grup de bous. Júpiter es transforma en un bou de color blanc i es dispersa entre els altres. La noia s’apropa, ja que és molt maco, i hi puja a sobre. Ell a poc a poc s’endinsa a l’aigua i fan un viatge fins arribar a una illa. Aquest viatge marca el territori d’Europa. Tindran tres fills.

Rapte d’Amfitrite

Amfitrite era una de les nereides, filla de Nereu, antic déu del mar. Neptú va trigar molt a ser déu del mar; ja era molt gran. Aleshores era un déu fort i atlètic, però tenia molt mal caràcter i cap dona volia estar amb ell. S’enamora d’Amfitrite i la rapta, i es convertirà en la seva parella. Tindran un fill, Tritó, que tenia una petxina que anunciava que Neptú venia darrere.