Dret Natural, Propietat i Revolta: Locke vs. Hobbes

Dret Natural i Govern Civil

1- Del dret natural a aplicar individualment la justícia al govern civil

El dret natural no necessita el consentiment de ningú i inclou el dret a castigar i que s'acceptin les conseqüències per a les persones que no respectin les lleis. També existeix el dret artificial, però aquest necessita el consentiment d'altres.

La població forma part d'un estat civil quan considera que l'estat natural és inestable. Un dels drets de l'estat de naturalesa és que tothom té dret a ser jutge de les seves causes, però la parcialitat és injusta i poc equilibrada, com les condemnes. La institució del govern civil serveix per a la violència i el desordre.

2- Del dret natural a la propietat privada al govern civil

Apareix el treball i es provoca un canvi en la manipulació dels recursos naturals. La conclusió és que tot el que una persona faci (manualment parlant) per si mateixa li pertany, ja que s'ha esforçat per crear-ho i té el dret de ser-ne el propietari. L'estat neix de la necessitat de donar seguretat als propietaris. El poder de l'estat és l'únic amb capacitat de donar lleis. Després es creen els diners, que van portar a la propietat il·limitada de béns, que era limitada en l'estat natural.

3- El dret a la revolta

El dret a la revolta es basa en: "quan el legislatiu o el monarca actuen oposadament a la tasca que els han donat, el poble té dret a alliberar-se de l'opressió i evitar-la". Quan un govern pren mesures polítiques contra els drets del poble, és com si declarés l'estat de guerra al poble. Es tracta d'un govern il·legítim. El poble decideix no obeir l'autoritat d'aquest govern i resistir-se.

Absolutisme vs. Parlamentarisme

1- Absolutisme vs. Parlamentarisme (Filmer vs. Locke)

L'absolutisme tracta d'un poder absolut que una persona té sobre els altres i que normalment era escollit per la gràcia de Déu. El parlamentarisme defensa un parlament on el poble decideix les lleis executives, legislatives i judicials sense estar relacionat amb la monarquia. Filmer creia que l'autoritat dels reis era com l'autoritat dels pares als fills. Ell deia que la societat era com una gran família sota l'autoritat del pare. En canvi, Locke pensa que el poder paternal i el poder polític tenen fonaments i funcions diferents, ja que el poder recauria en una sola persona i significaria tornar a l'absolutisme. Locke deia que un cop passada la minoria d'edat, els fills adquireixen suficient coneixement i l'única funció paternal és preparar futurs ciutadans i que aquest poder sobre els fills s'ha d'acabar a la majoria d'edat.

2- Estat de naturalesa entre Hobbes i Locke

L'estat de naturalesa és l'estat que ve abans de l'estat d'una societat civil. L'estat de naturalesa, segons Locke, és un estat de justícia. Les lleis naturals i la raó que les justifiquen defineixen el que està bé i el que està mal. Locke afirmava que no feia falta una autoritat comuna per determinar aquestes nocions, ja que cada persona ja les coneix. Si no se segueixen aquests drets, s'entra en un estat de guerra. En canvi, Hobbes creia que l'estat de naturalesa no es converteix necessàriament en un estat de guerra. L'essencial de l'estat de naturalesa és la manca d'una autoritat en comú. Hi ha llibertat absoluta, vol dir que no existeix la justícia ni la injustícia.