Dret de la Mar i Dret Penal Internacional: Principis i Crims

Dret de la Mar

El procés de creació i desenvolupament del Dret de la Mar, des del s. XVI fins als nostres dies ha estat principalment consuetudinari. El Dret de la Mar clàssic es caracteritzava per el principi de mare liberum. Cal esperar fins l’any 1958 per codificar el Dret de la Mar que estableix 4 Convenis de Ginebra: Conveni sobre l’alta mar/ Conveni sobre la plataforma continental/ Conveni sobre el Mar territorial i la zona contigua/ Conveni sobre pesca y conservació dels recursos vius. Aquests convenis van suposar la codificació del dret consuetudinari de la mar dels darrers anys. L’any 1982 hi ha la Convenció de les NNUU sobre el Dret de la Mar (en vigor 1994), anomenada la Conv. de Montengo Bay, on s’estableix el control de l’aplicació del Dret de la Mar mitjançant el Tribunal Internacional del Dret de la Mar. La Convenció estableix que prevaldrà sobre els 4 Convenis de Ginebra de 1958. El Dret de la Mar regula les següents zones:

• Aigües interiors

  Són aquelles que tenen el seu límit des de terra ferma fins el mar territorial. Aquesta zona és competència exclusiva de l’Estat. Referent al tràfic marítim, en els temps de pau, les naus de guerra estrangeres necessiten una notificació prèvia d’entrada, igual que en els temps de guerra, aquestes naus han de necessitar sempre un permís previ. Naus mercants normalment dret de pas.

• Mar territorial

  La Conv. de 1982 va establir l’extensió geogràfica de 12 milles des de les aigües interiors. Aquesta zona és competència de l’Estat. Hi ha dues maneres de delimitar aquesta zona: per línia de base normal o per línia de base recta. Està regulat pel principi de sobirania de l’Estat, tot i que estableixen unes excepcions fonamentades pel principi de llibertat de comerç y de navegació. L’excepció més important és el Dret de pas innocent, que és vàlid sempre que no alteri a la pau, el bon ordre o la seguretat de l’Estat. La segona excepció té a veure amb l’exercici de la jurisdicció civil i penal. És a dir, en l’àmbit civil no es pot detenir ni desviar una nau estrangera que respecti el pas innocent i, en l’àmbit penal, no es pot aplicar la jurisdicció penal, tret d’algunes excepcions com violació del pas innocent.

• Zona contigua

  La Convenció de 1982 va establir l’extensió geogràfica de 24 milles, incloent el mar territorial. Es tracta de una zona residual y reivindicada per molts pocs Estats. Principalment, és una zona on s’exerceix la vigilància de la normativa duanera, fiscal y migratòria de cada Estat.

• Plataforma continental

  Primerament regulat pel Conveni de Ginebra de 1958 i posteriorment per la Convenció de Montengo Bay de 1982 on es va establir un límit de 200 milles o de 350 milles per aquells estats que tinguin una plataforma continental superior a 200 milles. Aquesta zona és competència exclusiva de l’Estat on té el drets d’exploració i explotació dels recursos vius i no vius del subsol de la mar d’aquesta zona.

• Zona econòmica exclusiva

  És una zona d’extensió fins les 200 milles que pot coincidir amb la plataforma continental. L’Estat té un conjunt de drets on fa gaudir de la seva sobirania: exploració, explotació, conservació i administració de tots els recursos naturals i jurisdicció sobre l’ús d’illes artificials o investigació científica.

• Alta Mar (aigües internacionals)

  Regulat al art. 86 de la Convenció de Montengo Bay de 1982 és la resta de l’espai marí que no forma part del conjunt d’aigües sobiranes dels Estats. S’estableixen 6 llibertats d’ús amb la condició de finalitat pacífica: Llibertat de navegació, Llibertat de sobrevol, Llibertat de estendre cables i canonades submarins, Llibertat de construir illes artificials i altres instal·lacions, Llibertat de pesca, Llibertat d’investigació científica.

• Zona internacional dels fons marins i oceànics (la Zona)

  Segons l'Assemblea General de NNUU de 1970 aquesta zona és considerada Patrimoni comú de la humanitat, és a dir, cap Estat por apropiar-se o exercir la sobirania. Qualsevol Estat pot utilitzar aquesta zona sempre que si amb una finalitat pacífica.

Estrets emprats per a la navegació internacional: han de reunir 3 condicions: Element geogràfic: separació de dos espais terrestres. Element funcional: ha de servir per a la navegació internacional. Element jurídic: aquesta zona ha de pertànyer a la mar territorial d’un o més Estats. La Conv. de Montengo Bay de 1982 estableix tres règims de pas: Dret de pas en trànsit: actuar de bona fe i de manera ininterrompuda, Dret de pas innocent: les mateixes referències que el mar territorial; no alterar l’ordre ni la pau., Estrets sotmesos a règims especial: regulats per tractats particulars.

Dret Penal Internacional

És un sistema sancionador de les violacions que es cometin amb l’objectiu de definir i establir una responsabilitat penal internacional als individus autors de conductes considerades crims de Dret Internacional.

Entenem com a crim, aquella conducta que ha violat els principis fonamentals de DDHH i DIH d’una manera inhumana i odiosa.

Hi ha 4 tipus de crims recollits a l’Art. 5 de l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional. Aquests crims són imprescriptibles.

• Art. 6 - Crim de genocidi (INTENCIONALITAT)

  Tot acte que s’hagi comès amb la intencionalitat de destruir, totalment o en part, d’un grup nacional, ètnic, racial o religiós. El principi establert de prohibició del genocidi té efectes erga omnes (per a tots). Necessitat de l’element subjectiu: intencionalitat i voluntat de destruir un grup humà determinat.

• Art. 7 - Crim contra la humanitat (TEMPS DE GUERRA I DE PAU)

  Tot acte sigui en temps de pau o de guerra que es cometi com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra una població civil i amb coneixement d’aquest atac. “Intensitat en la qual es cometen aquests actes”.

• Art. 8 - Crim de guerra (VIOLACIÓ DE LES NORMES DELS CONFLICTES ARMATS “IUS IN BELLO”)

  Tot acte contra persones o béns protegits per les disposicions del Conveni de Ginebra: homicidi, tortura, apropiació i destrucció de béns, etc. És aplicable per a conflictes armats internacionals com interns.

• Crim contra la pau o d’agressió (AGREDIR “IUS AD BELLUM”)

  Tot acte amb ús de la força per un Estat contra la sobirania, la integritat territorial o la independència política d’un altre Estat, o en qualsevol altre forma incompatible amb la Carta de les Nacions Unides. És aplicable als casos on hi hagi declaració de guerra o no.

Proposta d’un nou crim: Ecocidi. - Acte que causi un d’any generalitzat o de llarg termini al medi natural.// - 2021→ proposta de nou crim. Principis de respo. penal intern.: Respon. directa, Resp. personal, No exoneració per caràcter oficial, Jurisdicció i competència universal, Imprescriptibilitat Obligacions dels Estats en relació als crims de DI: Prevenció: obligació d’abstenir-se a cometre el crim.. Repressió: expansió del principi de competència universal., Cooperació: principi de cooperació internacional. (identificació, detenció, extradició i càstig als culpables), Obligacions envers les víctimes: investigació, sanció i reparació.