Dret Laboral Essencial: Guia Completa per a Treballadors i Empreses

Què és el treball?

És el conjunt de tasques i d’activitats que les persones desenvolupen dins de l’empresa. Segons les normatives laborals, per tal que una activitat laboral es consideri treball ha de complir les quatre característiques següents, sense excepció:

• Voluntariat: La persona decideix si treballa, on ho fa i de quina manera.
• Per compte d’altri: Treballa per una altra persona.
• Retribució: La persona desenvolupa un treball a canvi d’un salari que li paga l’empresa.
• Subordinació: El treball de la persona està sotmès a les decisions de l’empresa.

El marc normatiu laboral

El marc normatiu laboral és la legislació laboral, o sigui, el conjunt de lleis i normes legals que determinen l’entorn del treball. Les principals normes laborals, de més a menys importants, són:

• La Constitució Espanyola: És la norma legal suprema de l’ordenament jurídic i està per sobre de qualsevol altra.
• Els Tractats Internacionals: Són normes legals que un conjunt de països s’obliguen a complir i respectar. Hi trobem el conveni de l’OIT i les normes de la UE, que tenen la finalitat de garantir un nivell de vida mínim als treballadors, així com l’equitat de les condicions de treball als diferents països membres.
• L'Estatut dels Treballadors: És la norma laboral bàsica que fonamenta tot el marc normatiu de treball, ja que desenvolupa i concreta el conjunt de drets, llibertats i obligacions que tenen els treballadors i les empreses, indicats de manera genèrica.
• Els Convenis Col·lectius: Acords pactats entre els representants dels treballadors i de les empreses d’un sector econòmic on es fixen les condicions de treball i les normes de convivència que s’aplicaran en un període determinat.
• El Contracte de Treball: És un acord normalment d’àmbit individual on la persona treballadora i l’empresa pacten les característiques de la relació laboral per compte aliè, tot respectant sempre les condicions mínimes estipulades al conveni col·lectiu corresponent al sector en qüestió.

Drets i deures laborals

L’empresa té en particular l’obligació d’observar la normativa laboral i reconèixer tots els drets laborals. Però aquests tenen uns poders:

• Poder de direcció: L’empresari organitza la producció i pren les decisions que consideri necessàries per al bon funcionament de l’activitat de l’empresa.
• Poder disciplinari: L’empresari té la potestat de sancionar els treballadors per les faltes comeses dins de l’àmbit de la relació laboral, però d’acord amb el règim disciplinari legalment determinat a la normativa laboral.

Representació de Treballadors i Empresaris

Organitzacions Sindicals

Els sindicats són organitzacions on les persones treballadores s’associen lliurement per defensar els seus drets laborals i són els seus interlocutors en els processos de negociació col·lectiva. Fonamentalment serveixen per protegir els drets laborals dels treballadors, assessorant-los en aspectes legals i permeten que puguin discutir amb l’empresa com a representants vàlids dels treballadors. Els sindicats d’àmbit nacional són:

• CCOO (Comissions Obreres)
• UGT (Unió General de Treball)
• CGT (Confederació General de Treballadors)
• USO (Unió Sindical Obrera)

Representació dels Treballadors a l'Empresa

Com a complement de l’existència de sindicats, els treballadors de totes les empreses tenen dret a disposar de representants laborals que facin la funció d’interlocutors legítims davant l’empresa. Aquesta representació pot prendre dues formes en funció de la dimensió de la plantilla de l’empresa:

• Delegats de personal: Si l’empresa té més de 10 i menys de 50 treballadors.
• Comitè d’empresa: Si l’empresa té 50 treballadors o més.

Organitzacions Empresarials (Patronals)

Igualment, les empreses també s’associen en forma d’organitzacions empresarials, les anomenades patronals, per defensar els seus interessos i per participar en la negociació col·lectiva i la resolució de conflictes. Les organitzacions més importants d’àmbit nacional són:

• CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials)
• CEPYME (Confederació Empresarial de la Petita i Mitjana Empresa)

Negociació Col·lectiva

La negociació col·lectiva és el procés que té com a finalitat assolir un acord entre treballadors i empreses sobre les condicions en què es desenvoluparà l’activitat laboral. El fruit d’aquest procés és l’acord escrit anomenat conveni col·lectiu.

El Conveni Col·lectiu

Aquests poden ser de dos tipus:

• D'empresa: Si afecten només una empresa.
• Sectorials: Si s’apliquen sobre un conjunt d’empreses que pertanyen a un mateix sector.

Els convenis col·lectius compleixen una funció molt important, ja que en ser acords entre treballadors i empreses, permeten que les relacions laborals siguin més dinàmiques, que es coneguin de manera àmplia les condicions de treball i que hi hagi un instrument per solucionar els conflictes laborals. Un dels aspectes més rellevants que es negocia en un conveni col·lectiu és el salari que han de cobrar les persones treballadores en funció de la seva categoria professional.

Contingut Mínim del Conveni

Segons l’Estatut dels Treballadors, els convenis col·lectius han de tenir un contingut mínim:

• Determinació de les parts que l’han concretat: Representants dels treballadors i de les empreses.
• Determinació de l’àmbit:
  • Personal: Si l’acord afecta tots els treballadors o només aquells que pertanyen a una professió o dedicació específica dins l’empresa.
  • Territorial: Extensió geogràfica del conveni (comarcal, provincial, autonòmic o nacional).
  • Funcional: Quina és l’activitat econòmica comuna que engloba les empreses.
  • Temporal: Període de vigència del conveni.
• Forma i condicions de la denúncia del conveni: Quan s’inicia la negociació d’un nou conveni, quan el vigent arriba a la fi de la seva vigència.
• Formació de la comissió paritària: Representada per les parts per solucionar les discrepàncies existents durant la seva vigència.
• Condicions per a la no aplicació del règim salarial: En cas que una empresa presenti dificultats econòmiques per poder complir els compromisos salarials.

Els Conflictes Laborals

Un conflicte laboral es produeix quan l’empresa i els treballadors presenten discrepàncies en algun aspecte de la relació laboral.

El Conflicte Col·lectiu de Treball

Es planteja una discrepància o desacord sobre aspectes rellevants de les relacions laborals entre empresa i treballadors. Si els treballadors no decideixen suspendre voluntàriament el treball com a mesura de protesta, s’acorda fixar un calendari de reunions per trobar una solució pactada al conflicte sorgit. Finalment, la solució d’aquest pot ser de diferents tipus:

• Acord entre les parts: De caràcter voluntari.
• Conciliació: Les parts acorden que un tercer intervingui per facilitar la negociació, però sense aportar solució.
• Mediació: Les parts acorden que un tercer intervingui en la solució oferint propostes, però sense poder de decisió.
• Arbitratge: Les parts acorden sotmetre’s a la decisió vinculant d’un tercer, que mitjançant un laude arbitral imposarà la solució al conflicte.

La Vaga

Es tracta de la interrupció de la prestació laboral per part dels treballadors amb la finalitat d’imposar certes condicions a l’empresa o manifestar una protesta. Per tal que sigui considerada legal, com a mesura de pressió envers l’empresa, la vaga s’ha de notificar per escrit a la direcció de l’empresa i a l’autoritat laboral amb cinc dies naturals d’antelació. En aquesta notificació s’han d’especificar els aspectes següents:

• Objectiu.
• Gestions realitzades amb anterioritat per solucionar el conflicte.
• Data d’inici.
• Composició del comitè de vaga: Conjunt de treballadors de l’empresa que participa en les actuacions i negociacions per a solucionar el conflicte.

Durant la vaga els treballadors participants no tenen dret al seu salari i s’ha de respectar el dret a treballar d’aquells que no s’hi afegeixen.

El Tancament Patronal

És el tancament del centre de treball per part de l’empresa, sempre que es doni alguna de les circumstàncies següents:

• Perill de violència per a les persones o danys greus per als béns físics.
• Ocupació il·legal del centre de treball o perill cert que es produeixi.
• Inassistència o irregularitat en el treball que dificulten greument el procés normal de producció.

L’empresa té l’obligació de comunicar el tancament patronal a l’autoritat laboral en un termini de dotze hores i ha de justificar les raons.

El Contracte de Treball

És un acord on es reflecteixen les voluntats d’una empresa i un treballador, el qual es compromet a prestar personalment a l’empresa el seu servei retribuït, a actuar sota la seva direcció i a cedir-li, des de l’inici, el resultat que obtingui amb la seva activitat. L’edat mínima per treballar són 16 anys i l’empresa pot ser física o jurídica. La persona treballa a canvi d’un salari.

Contingut i Característiques del Contracte

• El contingut de la prestació laboral: El tipus de treball que s’ha de realitzar.
• La durada: Pot tenir un temps indefinit o un temps determinat.
• La remuneració salarial: Salari, pagues extres i altres components salarials.
• El període de prova: Depenent de l’empresa, el període serà més llarg o més curt.
• El temps de treball: Fixar la jornada laboral.

Temps Laboral

Jornada Laboral

• Setmanal: El màxim és de 40 hores com a mitjana anual.
• Diàries: El màxim són 9 hores al dia, tret dels menors que són 8.

Descansos

• Dins de la jornada: 15 minuts si la jornada és continuada de 6 hores; els menors, 30 minuts si la jornada és continuada i de 4 hores i 30 minuts.
• Entre jornades: Ha de transcórrer com a mínim 12 hores.
• Setmanals: Un mínim d’un dia i mig ininterromput; en el cas dels menors, dos dies.

Vacances

• Un mínim de trenta dies naturals per any treballat, no substituïbles per diners.

Jornades Nocturnes

• Un mínim de 3 hores; els menors, cap.

Treball a Torns

• Quan l’empresa té un procés productiu continu i l’organitza en torns rotatius, no es pot obligar a fer el torn de nit més de 2 setmanes seguides.

Hores Extraordinàries

• Són voluntàries, no es poden fer més de 80 hores a l’any i els menors no en poden fer.
  • Normals: Les que es fan per exigència de producció de l’empresa, com acumulació de comandes, excés de demanda o absències imprevistes.
  • Per força major: Les que es fan per prevenir danys extraordinaris i urgents.

Modalitats de Contractació

• Contracte indefinit (contractes fixos): No es fixa una data de finalització. Dins d’aquest grup, la modalitat més remarcable és el contracte de foment de la contractació indefinida, l’objecte del qual és estimular la contractació indefinida de persones que pertanyen a certs col·lectius.
• Contractes temporals: Hi ha una data determinada de finalització; són modalitats de contractació que donen resposta a situacions específiques. Actualment existeixen 3 tipus: contracte d’obra, contracte eventual per circumstàncies de la producció o contracte d’interinitat.
• Contractes formatius: Tenen com a finalitat global fomentar la contractació de persones que tenen especials dificultats per ser contractades per manca d’experiència o de formació. Són el contracte en pràctiques i per a la formació.

El Salari

El salari és el conjunt de percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècies, per la prestació professional dels serveis laborals. El govern fixa anualment el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que és la remuneració mínima que pot tenir una persona que realitzi la jornada completa en qualsevol ofici. El govern revisa l’import de l’SMI cada any i hi incorpora l’increment del cost de la vida. Les Garanties de Salari són una sèrie de mesures de protecció que es manifesten de diverses formes:

• FOGASA (Fons de Garantia Salarial): Organisme públic que depèn del Ministeri de Treball i Afers Socials i que té com a funció, en cas d’insolvència, suspensió de pagaments, fallida o concurs de creditors de l’empresa i amb caràcter subsidiari, garantir als treballadors la percepció dels salaris.
• Preferència dels salaris: Els salaris no pagats per l’empresa tenen preferència sobre altres deutes de l’empresa en cas que no pugui fer front a les seves obligacions econòmiques.
• Inembargabilitat de l’SMI: En cas que el salari de la persona treballadora hagi de ser embargat, només es podrà fer en determinada proporció que excedeixi l’import de l’SMI.

Composició del Salari

El salari està format per dos components bàsics: el salari base i els complements salarials. El salari base és la remuneració principal de la persona treballadora i es fixa en funció de la seva categoria. Els complements salarials són les quantitats de diners que s’afegeixen al salari base en concepte de les característiques personals del treballador i de les del lloc de treball, pel rendiment, antiguitat, perills que comporta el treball, puntualitat, hores extres, gratificacions, etc.