Dret, Justícia i Llibertat: Anàlisi de Teories Polítiques i Filosòfiques

Dret, Justícia i Llibertat

A través del dret positiu, l'Estat intenta establir un ordre social. Cal distingir entre:

• La llei positiva: És un precepte de dret extern a la persona. El seu incompliment dona lloc a una sanció.
• La norma moral: És un precepte privat i personal (les exigències i normes que nosaltres ens imposem). El seu incompliment dona lloc al remordiment.

Cal distingir entre moralitat i il·legalitat, ja que en la il·legalitat hi ha diferents fonamentacions del dret.

Fonamentacions del Dret

1. El Iusnaturalisme

Segons aquesta teoria, hi hauria un dret natural fonamentat en la pròpia naturalesa humana. Hi ha lleis universals i necessàries que constitueixen el dret natural o moral natural, el qual està per sobre del dret positiu. Intenta fonamentar les lleis i la moral en la raó i Déu.

2. El Realisme Jurídic

El dret, en aquest cas, és una creació de la societat i dels interessos socials; per tant, el dret seria una plasmació de la realitat. Les lleis serien així molt més directes.

Tipus de Justícia

• Justícia reparadora: Està relacionada amb aquelles situacions en què la persona ha patit una ofensa i exigeix la reparació o el correctiu corresponent.
• Justícia distributiva: Quan discriminen, apliquem la justícia distributiva valorant cadascú segons els seus mèrits.

Aristòtil diu que un estat de dret mor si no aconsegueix materialitzar la llibertat i felicitat de l'individu.

Principals Teories Polítiques

Les teories polítiques actuals en realitat van arrencar al segle XVII-XVIII (el liberalisme) i al segle XIX (el marxisme i l'anarquisme). Algunes volen la desaparició de l'Estat, altres volen un Estat mínim o protector.

Teories Liberals

Afirmen que l'Estat hauria d'intervenir el mínim possible per mantenir l'ordre social i els drets bàsics (la propietat, per exemple). L'Estat, en aquestes teories, no haurà d'intervenir en la intimitat de les persones (volen llibertat econòmica i tolerància).

Teoria Anarquista

Diu que els éssers humans serien més humans i més lliures sense l'Estat, ja que pensen que l'Estat oprimeix i que és una font d'explotació. A la societat anarquista no hi hauria propietat privada i els mitjans de producció pertanyerien a la comunitat (tot és de tots).

Teoria Socialdemòcrata

Està a favor que l'Estat intervingui, però només en les màximes funcions socials possibles. Parlen de la societat del benestar, que és aquella en què creuen que l'Estat ha de garantir uns béns bàsics (educació, seguretat, justícia). També hi ha hagut teories de règims totalitaris, que estaven a favor de l'absolutisme (es neguen els drets individuals).

Desenvolupament de les Ideologies

Liberalisme

Neix amb John Locke, relacionat amb una revolució que va establir una monarquia parlamentària. En "Carta sobre la tolerància" ell explica les bases d'aquesta teoria. Aquesta teoria està lligada amb la burgesia, que està en contra de l'absolutisme monàrquic. Els humans decideixen crear l'Estat. Adam Smith més tard crea el liberalisme econòmic. Aquesta regulació que sorgeix sola l'anomena la mà invisible.

Marxisme

Proposen una societat sense classes a partir de la dictadura del proletariat, que suposarà la lluita de classes. Aquest procés consta de 3 fases:

1. Presa del poder polític: La burgesia perdrà els privilegis de classe, així doncs el poble es fa amb els mitjans de producció.
2. Socialisme: El proletariat exerceix la seva dictadura. Desapareixen les classes i hi ha una socialització de l'economia.
3. Comunisme: S'estableix la dictadura i s'espera la desaparició de l'Estat.

El fi del comunisme seria la desaparició de l'Estat, i després tindríem: 1-una presa de poder, 2-un moment econòmic, 3-una societat lliure.

Anarquisme

El fundador és Proudhon, que afirma que la societat és un robatori. La societat civil, per a ell, és una societat de lladres on mana l'explotació i l'interès sobre el poble. Pretén recuperar la solidaritat a través de l'evolució de l'Estat. Bakunin, un altre anarquista, proposarà l'acció directa en contra l'Estat, i això el va enfrontar amb Marx. Es van enfrontar a la I Internacional el 1889.