Dret Internacional: Responsabilitat i Economia Global

Responsabilitat Internacional dels Estats i OI

Circumstàncies Excloents de Responsabilitat

Cal destacar que la presència d’una d’aquestes circumstàncies excloents no sols impedeix la responsabilitat de l’Estat o de l’OI, sinó que elimina directament la il·licitud del comportament:

• Consentiment de l’Estat afectat
• Legítima defensa → excepció a la prohibició de l’ús de la força
• Les contramesures
• La força major → impossibilitat material del compliment d’una obligació (no pot ser provocada)
• El perill extrem → causa d’incompliment justificada per raons superiors
• L’estat de necessitat → causa d’incompliment justificada per raons superiors

Conseqüències del Fet Il·lícit: La Reparació

Tot fet internacionalment il·lícit d’un Estat o d’una OI genera una nova relació jurídica integrada per una sèrie de conseqüències per a l’autor, per a l’Estat o OI lesionades i, fins i tot, per a subjectes no lesionats. La principal conseqüència de la comissió d’un acte il·lícit internacional és l’obligació de l’Estat o de l’OI responsable de reparar els perjudicis ocasionats pel fet internacionalment il·lícit.

La reparació pot adoptar diverses formes, sent les més habituals la restitució íntegra, la indemnització per equivalència i/o la satisfacció, que poden també combinar-se entre si. La reparació ha d’esborrar, en la mesura del possible, totes les conseqüències de l’acte il·lícit i restablir la situació que hagués existit versemblantment si aquest acte no s’hagués comès.

• Restitució íntegra: constitueix la forma prioritària de reparació.
• Indemnització: en la mesura en què el dany no pugui ser degudament reparat per la restitució íntegra, el responsable estarà obligat a reparar-lo mitjançant una indemnització per equivalència.

Obligació de Reparar per Actes Lícits

La responsabilitat internacional dels Estats per actes no prohibits pel Dret Internacional (DI) però perilloses, té el seu fonament no en la noció d’acte il·lícit sinó en la necessitat o conveniència de reparar els danys resultants d’algunes activitats particularment perilloses. Normalment es parla de responsabilitat objectiva o responsabilitat per risc per fer referència a la responsabilitat resultant de la realització d’activitats que, en principi, no estan prohibides però que són potencialment generadores de danys. A diferència dels actes il·lícits que, en principi, sempre comporten una obligació de reparar, un acte no prohibit només implicarà aquesta obligació si provoca un perjudici o dany.

Característiques de la Responsabilitat Objectiva

Aquest tipus de responsabilitat es caracteritza perquè:

• El dany resultant ha de tenir un abast transfronterer, és a dir, ha de tractar-se d’un dany a altres Estats o a zones fora de la jurisdicció dels Estats.
• Ha d’existir una relació de causalitat demostrable entre les activitats realitzades per l’Estat o sota el seu control i el dany transfronterer resultant.
• Exclou tenir en compte eventuals causes d’exoneració de la responsabilitat, com el dol o la culpa.

Aquestes activitats són generalment realitzades per entitats privades en el marc d’activitats industrials o comercials i poden tenir efectes transfronterers catastròfics, particularment per als éssers vius i per al medi ambient en general. Aquest èmfasi en el risc ha portat la CDI a destacar la idea de prevenció, afirmant que l’Estat d’origen “adoptarà totes les mesures necessàries per prevenir un dany transfronterer sensible o, en tot cas, minimitzar el risc de causar-lo”.

Relacions Econòmiques Internacionals

Relacions Financeres Internacionals: L'FMI

Les relacions financeres internacionals estan principalment gestionades pel Fons Monetari Internacional (FMI), que compta amb 190 estats membres, incloent el Principat d’Andorra, que es va unir el 2020. La seu de l’FMI es troba a l’estat amb la quota més elevada.

Estructura del Fons Monetari Internacional

1. Junta de Governadors: Instància suprema amb representació de tots els estats membres, responsable de les decisions més importants.
2. Junta de Directors Executius: Composta per 24 membres, gestiona diàriament l’FMI i exerceix les facultats delegades per la Junta de Governadors i el Conveni Constitutiu.
3. Director Gerent: Elegit pels Directors Executius, no pot ser ni Governador ni Director Executiu. Actua com a Cap de personal del Fons i presideix les reunions de la Junta de Directors Executius.
4. Oficina d’Avaluació Independent: Creada el 2001 per avaluar de manera independent i objectiva les polítiques i activitats de l’FMI.
5. Consell d’Estabilitat Financera: Creat per millorar el funcionament dels mercats financers i reduir el risc sistèmic mitjançant un millor intercanvi d’informació i cooperació internacional.
6. Clubs d’Acreedors: Inclouen els clubs de París i Londres, cadascun amb funcions i personalitats diferents.

Presa de Decisions a l'FMI

Les grans potències tenen una influència significativa a l’FMI gràcies a diversos factors com l’atribució de vots, les majories necessàries per a l’adopció de decisions i el gran poder dels EUA en aquest procés. Això permet a les potències imposar la seva voluntat de manera relativament fàcil.

Relacions Comercials Internacionals: GATT i OMC

La no ratificació de la Carta de l'Havana pels Estats Units va crear un buit jurídic, solucionat amb la preparació de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). Aquest acord, promogut per l'ECOSOC a iniciativa dels Estats Units, modificava i completava el Capítol IV de la Carta de l'Havana, relatiu a la política comercial, per facilitar la reducció d'aranzels duaners i eliminar preferències comercials entre els principals estats comercials. El GATT va assumir parcialment les funcions de l'Organització Internacional de Comerç (OIC) i es va convertir en el tractat multilateral més important de caràcter econòmic, malgrat ser concebut com un mecanisme provisional. Amb el fracàs de la creació de l'OIC, el GATT va haver d'adaptar-se per esdevenir el principal marc jurídic del comerç internacional. El 15 d'abril de 1994, els membres del GATT van adoptar l'Acta Final de la Ronda Uruguai, establint l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que des de l'1 de gener de 1995 és la principal institució responsable d'aplicar les normes del comerç mundial.

Diferències Clau entre GATT i OMC

1. Composició: L'OMC té una composició més universal (165 membres) en comparació amb el GATT (120 membres).
2. Abast: L'OMC té un abast més ampli que el GATT, incloent l'administració de l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS).
3. Estatut: El GATT era un tractat provisional que es va convertir de facto en una organització internacional, mentre que l'OMC és una organització internacional de iure amb tots els atributs.
4. Unitat del sistema: L'OMC administra un conjunt unificat d'acords ratificats per tots els membres, mentre que el GATT permetia acords col·laterals importants en els quals només participaven alguns estats.

La Cooperació per al Desenvolupament

El desenvolupament es defineix com un procés global econòmic, social, cultural i polític, que busca la millora constant del benestar de tota la població i dels individus.

Actors Principals en la Cooperació

1. Estats: La Resolució 1803 proclama la sobirania permanent sobre els recursos naturals per al desenvolupament nacional i la igualtat entre els estats.
2. Organitzacions Internacionals (OI): Particularment, les que formen part del sistema de les Nacions Unides.
3. Organitzacions No Governamentals (ONG): Realitzen accions a favor del desenvolupament i actuen com a mecanismes de control en l'aplicació del Dret Internacional del Desenvolupament (DID).

Mecanismes de Cooperació per al Desenvolupament

1. Transmissió de Coneixements:
   • Assistència Tècnica: Facilita la formació de tècnics, administratius i executius en països menys desenvolupats (PMP) mitjançant la col·laboració d'especialistes, beques, seminaris i centres-pilot.
   • Transferència de Tecnologia.

   L'assistència tècnica, en particular, s'enfoca en una cooperació de formació per als PMP.

2. Transferència de Capitals:
   • Mecanismes Multilaterals:
     • Institucions d'àmbit universal: FMI, Grup Banc Mundial.
     • Institucions d'àmbit regional: Bancs regionals de desenvolupament, organitzacions regionals com la UE.
   • Mecanismes Bilaterals:
     • Aportacions del Sector Privat:
       • Persones físiques.
       • Persones jurídiques: inversions privades, préstecs bancaris comercials, accions ONG, etc.
3. Mecanismes Comercials: Dirigits a afavorir el desenvolupament.