Dret Internacional: Espai Ultraterrestre, Medi Ambient i Cooperació

Espai Ultraterrestre: Principis i Regulació

L'espai ultraterrestre es regeix pel principi de no apropiació, lliure explotació i utilització. Les teories especialistes divideixen l'espai segons l'altitud. Les potències espacials estableixen la reglamentació segons la naturalesa i les funcions dels objectes espacials. Els principis han de respectar el Dret Internacional (DI), el dret ultraterrestre (activitats humanes desenvolupades en espais ultraterrestres), les normes i principis del DI de bona fe, i les normes imposades per científics i tècnics.

La resolució 1721 estableix la llibertat d'explotació, utilització, no apropiació i aplicació del DI. La Lluna i altres cossos celestes no són objecte d'apropiació i es consideren patrimoni de la humanitat. L'òrbita estacionària està situada sobre el pla equatorial.

Estacions Espacials i Propietat Intel·lectual

Les estacions espacials són instal·lacions modulars. La propietat intel·lectual d'una activitat dins d'un mòdul pertany a l'estat que ha registrat aquest mòdul.

Responsabilitat per Activitats Espacials

El Tractat de l'Espai estableix que els estats són responsables de les activitats espacials, ja siguin dutes a terme per organismes governamentals o no. Si una Organització Internacional (OI) duu a terme l'activitat, ella n'és responsable. La responsabilitat pot ser absoluta o per risc, o per culpa (en cas de xoc).

Medi Ambient Marí: Instruments i Protecció

Els instruments generals inclouen la Declaració d'Estocolm, que insta els estats a prendre mesures per prevenir la contaminació marítima. Pel que fa a les diferents fonts de contaminació, no hi ha cap disposició que reguli les emissions potencialment contaminants de fonts terrestres.

Instruments Específics de Prevenció i Resposta

Existeixen convenis internacionals per prevenir la contaminació d'aigües pels hidrocarburs. En resposta a accidents contaminants, els estats han d'adoptar mesures per eliminar la contaminació. La responsabilitat civil per danys està regulada pel conveni internacional sobre la responsabilitat causada per danys deguts a la contaminació.

Protecció de Cursos d'Aigua i Llacs Internacionals

La Carta Europea de l'Aigua (1968), la recomanació 51a55 del Pla d'Acció d'Estocolm i l'Agenda 21 són instruments rellevants. La resolució IDI 1979 estableix que els estats han d'assegurar que les seves activitats no causin contaminació més enllà de les seves fronteres.

Protecció de la Diversitat Biològica

Diversos convenis protegeixen la diversitat biològica, incloent:

• Conveni de Ramsar (1971): Protecció d'aigües aquàtiques que depenen d'aiguamolls.
• Conveni de París (1972): Patrimoni mundial, cultural.
• Conveni de Washington (1974): Comerç internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora.
• Conveni de Bonn (1979): Conservació de les espècies migratòries amenaçades.
• Conveni Marc sobre la Diversitat Biològica (1992): 196 estats. Primer acord universal integrat per tractar aspectes de diversitat, recursos, espècies i ecosistemes.

A nivell regional, destaquen el Conveni de Berna, sobre la protecció dels Alps i la protecció del paisatge.

Cooperació Internacional per a Països en Vies de Desenvolupament

No hi ha una planificació prèvia del sistema. Els antecedents inclouen la identificació a nivell internacional dels problemes i causes del subdesenvolupament, i la institucionalització de la cooperació internacional.

Pràctica de les Nacions Unides: Operacions de Manteniment de la Pau (OMP)

Les OMP tenen com a objectiu fer front a situacions que puguin amenaçar la pau i respectar el compromís polític. Les activitats operacionals de les OMP no es fonamenten en el consentiment de les parts enfrontades. Són creades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), l'Assemblea General de les Nacions Unides (AGN) o el Secretari General. Són un òrgan subsidiari de les NU, sota el comandament i control de l'organització. Les seves característiques inclouen el manteniment de la pau i activitat no coercitiva, la no necessitat de consentiment de l'estat, l'acció imparcial a les parts del conflicte i la no utilització de la força.

Les OMP multinacionals autoritzades per les NU no són OMP de les NU i no són un òrgan subsidiari.

Solució de Controvèrsies Internacionals

Els subjectes de la controvèrsia poden ser estats membres de l'OI o no membres, i també poden ser multilaterals, entre 3 o més estats. L'objecte de la controvèrsia i la cobertura del règim de solució dependran de l'abast de les funcions i competències de l'organització. Existeixen diverses clàusules, incloent clàusules pròpies de la NU i de les organitzacions regionals de cooperació general (clàusules genèriques de diferències). Aquestes clàusules no tenen pacificador ni mecanismes d'ajuda del règim de cooperació.

L'Organització Mundial del Comerç (OMC) té un sistema únic de solució per a tots els litigis, basat en l'enteniment relatiu a les normes i procediments que regeixen la solució de controvèrsies.