Dret Humà: Ideal Polític-Moral, Fonaments Ètics i Llegitimitat de l'Estat

T1 Dret Humà: un ideal polític-moral

Els drets humans són un ideal polític-moral on els drets ocupen una posició més important (prius)2, amb fonaments ètics basats en aquest ideal. Prioritàriament, s'enfoquen en la llibertat individual. La legitimitat dels Estats i dels sistemes jurídics es basa en què són un instrument o mecanisme necessari per protegir la llibertat de les persones. Encara que alguns teòrics, com Hobbes ("estat de natura = guerra de tots contra tots"), consideren les idees naturals "fora de l'Estat" com a quimeres, l'ideal dels drets humans estableix que els drets normatius de les persones són fonamentals i sempre estan correlacionats amb un deure. //

A l'Alta Edat Mitjana es vinculava tenir un dret amb la idea de propietat: "ser propietari d'alguna cosa que no pot ser arrabassada sense consentiment". Guillem d'Occam 4 defensava que seguir els ensenyaments de Crist implicava una vida de pobresa radical. El Papat objectava que ser radicalment pobre o sobreviure és impossible, perquè en algun moment cal posseir alguna cosa per subsistir, i només es podria ser pobre radicalment si es despulla de tot. //

Els drets humans són drets morals3, que pertanyen a l'ordre normatiu de la moral. Afirmar un dret humà implica tenir bones raons morals perquè algú tingui el deure de respectar aquest dret, un "deure de l'Estat". Si els drets humans només existissin en ser reconeguts legalment com a "drets positius", no es podria afirmar que van ser vulnerats abans de 1945, amb la Declaració Universal dels Drets Humans. Els drets humans poden considerar-se universals en el temps. //

Els drets humans són drets subjectius 5 ("posició normativa"). Hohfeld va analitzar 4 sentits del dret per al seu millor ús: inmunitat, llibertat o privilegi, reclamació i poders o competències. // 1.

Els drets humans són fonamentals en l'àmbit jurídic ("gran pedigrí normatiu") i legitimen l'exercici del poder polític contemporani. Històricament, la legitimitat estatal es basava en criteris com el cristianisme, però avui els drets humans són el principal test de legitimitat. Políticament, avui en dia qualsevol assumpte pot ser susceptible de formar part dels drets humans. Liborio Hierro afirma que "en qualificar alguna cosa com a dret, s'evita la càrrega de demostrar la seva exigibilitat, la qual cosa simplifica el seu reconeixement i compliment".

2. Dret com a PRIUS (Els drets humans són drets morals, ja que representen justificacions o raons per a alguna cosa, i estan arrelats en un ideal de justícia. Estan vinculats a la idea que la llibertat humana és prioritària. En aquest ideal de justícia, les posicions dels drets són prèvies a les obligacions: "si hi ha deures és perquè altres han de tenir drets". La posició normativa del dret és prioritària: "drets com a prius = previs").

3. Dret humà i moral (Hi ha un vincle entre el dret humà i la moral, ja que quan algú té drets humans és que hi ha bones raons perquè se satisfaci aquest interès. Des de la perspectiva en què la moral crítica és universal, al llarg de la història han existit règims polítics que han vulnerat els drets humans malgrat que estaven recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans del segle XX, la qual cosa demostra que els drets individuals existeixen prèviament a la seva imposició per part d'òrgans polítics (inherents). Ex.: el judici de Núremberg va condemnar líders nazis basant-se en el principi de dret natural relacionat amb els drets humans. Quan aquests drets morals es positivitzen, s'incorporen a la constitució i es reconeixen com a drets fonamentals jurídics.)

4. Dret subjectiu i propietat (La idea de tenir un dret relacionat amb la idea de propietat "no privada, sinó abstracta, que ens pertany per naturalesa". Aquesta relació entre tenir un dret com a manera de protegir propietats es va originar en debats històrics, com el dels franciscans liderats per Guillem d'Occam, que sostenia la pobresa extrema com a forma de seguir fidelment els ensenyaments de Crist. Els teòlegs i el Papat argumentaven que ser radicalment pobre i sobreviure era impossible, perquè qualsevol acte de subsistència implicava la possessió ("aliments i fruits del bosc: propietat inseparable de la supervivència"). Occam va respondre que usar alguna cosa per sobreviure no implicava posseir-la; il·lustrava la diferència entre ús i propietat, i per això els historiadors veuen el vincle entre dret i propietat: "en menjar hi ha un ús, no un dret de cosa".)

5. Els drets humans són drets subjectius (Els drets són posicions normatives de l'individu. Segons Hohfeld, es presenten en 4 formes:

1. Dret com a inmunitat: implica un deure de no interferència. L'individu té dret a alguna cosa quan té inmunitat davant de tothom, sobretot davant de l'Estat, de manera que aquests han de respectar l'interès o necessitat que aquest individu té. Ex.: drets civils i polítics, com els de l'article 16 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquest deure és correlatiu de no interferir.)

2. Dret com a llibertat o privilegi: no hi ha un deure correlatiu de no interferència; es pot contrarestar amb altres llibertats. Implica un joc de mútues influències. Ex.: competir en el mercat ("l'empresari pot baixar preus però no exigir que la resta no ho faci"), llibertat i dret al suïcidi, però també el dret de l'Estat a impedir-ho. El dret al suïcidi no és un dret com a inmunitat en el qual ningú pot impedir-lo, sinó una llibertat que es pot impedir.

3. Dret com a reclamació: exercici de reivindicació o reclamació d'un dret que sorgeix per l'existència prèvia d'una relació jurídica. Ex.: una transacció o la reclamació d'una renda d'una casa.

4. Poder o competència: dret de segona generació amb deures correlatius de prestació pública, per poder modificar posicions normatives alienes. Ex.: un combat de boxa.