Dret Històric: Fonts i Institucions de Castella i Corona d'Aragó

Monarques i Consolidació Jurídica

Alfons X el Savi

• Concedí el Liber Iudiciorum com a fur municipal (zones meridionals i llevantines).
• Objectius: Unificació i renovació dels regnes, confirmació del dret municipal i senyorial.

Ferran III i Alfons X

Imposició del dret reial sobre el dret municipal.

Obres Jurídiques d'Alfons X

Consolidació jurídica de la figura del monarca a Castella.

Joan II (Castella)

Restricció del recurs a autors anteriors: Bartolo de Saxoferrato i Joan Andreu.

Martí l'Humà

Capítol de Cort sobre les fonts del Dret Català (1409).

Grans Textos Legals i Recopilacions

Les Partides (Set Partides)

Recepció del Dret Comú a Castella.

Espéculo

Obra feta per Alfons X per unificar jurídicament el regne de Castella.

Ordenances Reials (Ordenamiento de Montalvo)

Encarregades pels Reis Catòlics. No promulgades ni publicades sense autorització règia.

Dret Municipal i Senyorial

Furs (Fueros)

• Furs municipals navarresos (dret senyorial) deriven del Fur de Jaca.
• Libros de Fuero a Aragó: Terol i Albarrasí.

Behetrías

Dret senyorial de Castella.

Fazañas

Sentències de judicis d'albir (arbitrarietat judicial).

La Corona d'Aragó: Usatges i Corts

Usatges de Barcelona

• Fonts: Usatges, Lleis Gòtiques, Arbitri del Príncep + Cúria.
• Fonament de la Teoria del Principat.

Liber Iudiciorum a Catalunya

Insuficient per a la societat catalana (1050-1150).

Dret Supletori dels Usatges

Producte de les Corts Generals, el Ius Commune del Liber Iudiciorum.

Costums de Lleida (Guillem Botet, 1228)

Permet el recurs al Dret Romà.

Comte de Barcelona

• Potestat legislativa (*Liber Iudiciorum*).
• Summa Potestas (Corts de Barcelona, 1283).

Legislació de les Corts Catalanes

Composta per: Constitucions, Capítols de Cort i Actes de Cort.

Prelació de Fonts i Dret Comú

Ordenament d'Alcalá (Prelació de Fonts)

• Estableix la prelació de fonts: Set Partides.
• Dret municipal limitat.
• Convalidació de drets municipals i senyorials.

Constitució de Jaume I (1251)

Prohibeix el Liber Iudiciorum i el Dret Comú de Bolonya. Nova prelació: Usatges, Costums, Seny Natural.

Constitució de 1599

Estableix l'ordre de prelació de fonts.

Dret Comú (Ius Commune) a Castella

Regulat per la Pragmàtica de Joan II i els Reis Catòlics.

Briviesca (1387)

Permet el recurs al Dret Comú per interpretar les Set Partides.

Corts de Pamplona (1576)

Estableixen el Dret Comú com a dret supletori.

Ordenances de Madrid (1499)

Reis Catòlics. Restricció del recurs científic a Baldo degli Ubaldi i l'Abat Anormatiano.

Península Ibèrica (S. XII)

Contra la recepció del Dret Comú al principi (oposició de nobles i pagesos).

Institucions i Control de la Legislació

Constitució de Pere II (1283)

Marca el naixement de les Corts Catalanes. Elimina el rebuig polític de les classes privilegiades.

Constitució de l'Observança (Felip II, 1599)

Allò aprovat en Corts no pot ser derogat fora d'elles.

Pragmàtica de Jaume I (1243)

Reduir l'ordenament a Usatges i Costums de lloc. Prohibeix que els advocats al·leguin el Dret Comú.

Greuges i Contrafaccions

Institucions de control de la legislació règia (Corona d'Aragó).

Reparo de Agravios (Navarra)

El rei no estava obligat a reparar-los. (Sobrecàrrega i Reparo = Mitjà de control de la legislació règia).

Frase: "Obedézcase pero que no se cumpla"

Sistema de control de la legislació règia a Castella.

Pleitos Foreros / Casos de Corte

Establerts a les Corts de Zamora (1272-1274).

Fets Històrics i Principis Jurídics

Batalla de Las Navas de Tolosa (1212)

Confirmació del dret senyorial i municipal.

Frase: "La major i més sana part convocats"

Constitució de Pere II. Les decisions de les Corts Catalanes eren qualitatives i quantitatives.

Frase: "Lleis de la Terra" (Reina Maria, 1422)

Dret propi català, tant general com particular.