Dret: Fonts, Jerarquia Normativa i Organització de l'Estat

Dret: Concepte i Fonts

El dret és el conjunt de normes, estrictes o no, que regulen la convivència.

Fonts del Dret

Les fonts del dret constitueixen l'origen i la manifestació del dret. Són les següents:

• Llei: Norma dictada per l'autoritat competent amb les formalitats degudes, de caràcter comú, justa, estable i promulgada amb suficiència.
• Costum: Norma sorgida de la pràctica social reiterada i considerada obligatòria per a la comunitat.
• Principis generals del dret: Fonaments no escrits que inspiren l'elaboració de lleis.
• Jurisprudència: Doctrina que el Tribunal Suprem manifesta de manera reiterada en les seves sentències.
• Tractats internacionals: Acords que Espanya celebra amb altres estats i amb organismes internacionals.

Jerarquia Normativa

Es basa en el principi que una norma de rang inferior no pot anar en contra d'allò que disposa una altra de rang superior.

La Constitució Espanyola de 1978

És la norma que ocupa una posició suprema en el nostre ordenament jurídic. La Constitució conté el conjunt de regles relatives a l'organització i les institucions de l'Estat, inclou una declaració de drets i llibertats individuals i col·lectius, a més dels principis d'organització política de l'Estat i aquells que han de regir l'actuació dels poders públics. La Constitució preval per damunt de la resta de lleis. Les altres normes i lleis s'han de desenvolupar a partir de la Constitució i a ella se subjecten els ciutadans i els poders públics.

Tractats Internacionals

Els tractats internacionals que Espanya celebra amb validesa passen a formar part de l'ordenament jurídic espanyol després de ser aprovats i publicats al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Els tractats només són vàlids i se subjecten a allò que disposa la Constitució.

Lleis Orgàniques

Són aquelles lleis que regulen el desenvolupament dels drets i les llibertats, les que aproven el règim electoral general i les previstes per la Constitució. Per ser aprovades, modificades o derogades, és imprescindible la majoria absoluta del Congrés, s'exigeixen 176 vots afirmatius.

Lleis Ordinàries

Són totes les que, sense ser orgàniques, són aprovades per les Corts per majoria simple.

Reials Decrets-Lleis

Normes dictades pel Govern en cas de necessitat extraordinària i urgent.

Decrets Legislatius

Els dicta el Govern, prèvia autorització de les Corts. Poden ser textos articulats o refosos.

Reglaments

Són normes de rang inferior que dicten els òrgans de l'Estat i les entitats locals.

Normes de les Comunitats Autònomes

Tenen la mateixa jerarquia que l'Estat.

Publicitat de les normes: Les normes entren en vigor al cap de vint dies de la seva publicació completa al BOE. Aquest termini es pot escurçar (eficàcia immediata) o diferir.

Organització de l'Estat

La Corona

La forma política de l'Estat espanyol és la monarquia parlamentària. El cap d'Estat és un rei que exerceix el seu càrrec hereditari i vitalici: regna però no governa.

Corts Generals

El poble espanyol les elegeix per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Està format pel:

Congrés de Diputats

Es compon de 350 diputats elegits cada 4 anys per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. Les seves funcions són l'elaboració i aprovació de lleis, vot d'investidura del president del Govern, moció de censura i qüestió de confiança, i control executiu.

Senat

És la cambra de representació territorial. Està format per 259 senadors elegits per 4 anys.

Poder Executiu

L'exerceix el Govern, que dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar, i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les lleis.

Poder Judicial

La justícia s'administra en nom del Rei. Els jutges i magistrats integren el poder judicial i són independents, inamovibles, responsables i estan sotmesos únicament a l'imperi de la llei.

Consell General del Poder Judicial

És l'òrgan d'autogovern del poder judicial. S'encarrega de nomenar, ascendir, inspeccionar i aplicar el règim disciplinari als jutges i magistrats.

Ministre Fiscal

Promou l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic, alhora que vetlla per la independència dels tribunals. L'encapçala el Fiscal General de l'Estat, nomenat pel Rei a proposta del Govern.

Tribunal Constitucional

És un tribunal que està al marge de l'administració de justícia i que estén la seva jurisdicció a tot el territori nacional. És l'òrgan que vetlla pel correcte compliment de la Constitució i s'encarrega d'exercir la justícia constitucional.

Principals Funcions

• Recursos i qüestions d'inconstitucionalitat perquè es pronunciï respecte si una llei és contrària o no a allò que disposa la Constitució.
• Resoldre recursos d'empara quan els poders públics hagin violat els drets i les llibertats constitucionals.
• Resoldre conflictes de competència de l'Estat amb les Comunitats Autònomes o de les CA entre si.