Dret financer
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,16 KB
Estratificació ???? L’esclavitud, la casta, l’estament i la classe. Habermas: La societat actual es diversa i plural, i les polítiques socials no son les mes adequades, ni tenen la capacitat de cobrir totes les necessitats. Classe social: classisme. Edat: edisme. Gènere: sexisme. Origen ètnic: racisme. Discriminació per l’orientació sexual. Multiculturalitat: existència de vàries cultures en un mateix territori. Interculturalitat: una forma d’intervenir en aquesta realitat que posa èmfasi en la relació entre cultures que estan convivint. Pluriculturalitat: una altra forma d’intervenció que posa èmfasi en el manteniment de les identitats culturals de cada grup.La gestió de l’espai i les normes en comú. Podem viure junts i juntes? Com ho farem? Educar, reeducar i difondre. Unitat en la diversitat. Representar la ciutadania ???? Les identitats sense renuncies culturals i accés igualitari a drets beneficien a tots i totes. Inclusió: Integració recíproca, identitats múltiples i societat més cohesionada. Aquesta es possible mitjançant el diàleg i el consens per resoldre i prevenir conflictes. L’evolució del racisme. Sistema d’idees que recull prejudicis i estereotips de la vida quotidiana. No és estàtic, és a dir, aquets son variants segons el context, i el moment. Per exemple: Religiós (fins la il·lustració). Biològic (amb la modernitat. Fins l’holocaust). Cultural (actual). Racisme modern ???? Hi ha cultures inferiors i superiors, les seves característiques li impedeixen gaudir d’igualtat de drets i oportunitats, mai podrà ser igual que la majoritària. Tipus: Etnocentrisme: La nostra ètnia/grup es superior. Universalitat occidental: Occident es millor que la de poblacions del món. Assimilació: La immigració es tolera, però aquesta s’ha d’adaptar a la cultura del territori. Multiculturalitat i pluriculturalitat.
Racisme postmodern ???? Atribuir com a trets culturals situacions de desigualtat. Distancies culturals: Cada persona te dret a mantenir la seva identitat cultural. Amaga estructures de domini, discriminació, desigualtat i explotació. La barreja és negativa, és una pèrdua. De la desigualtat a la diferencia. -El racisme amaga intencionalitat (aparença de tolerància amb l’altre). -Pretensió de fer creïbles estereotips sobre col·lectius i falses percepcions de la realitat. Rebutja la idea d’una ètnia superior a l’altra i la idea d’igualtat. Incideix en la diferència per a justificar la no igualtat. Exclusió – Segregació.Igualtat de diferències. L’objectiu es la igualtat que inclou l’igual dret a les diferencies. Es defensa el dret a tothom a poder aprendre el que necessiti o desitgi. Aquest principi de diàleg igualitari suposa el rebuig del etnocentrisme que no respecte les diferencies com el relativisme que nega la equitat. -Transformacions que ens porten als principis d’igualtat i llibertat. -La diferencia es part de la igualtat. -Dret igualitari que té tothom de viure de forma diferent. La lluita contra las discriminacions, només es possible amb la unitat de la diversitat. La qüestió no esta en com gestionar la igualtat, sinó en com gestionar la diferencia per garantí la igualtat entre les persones. Diàleg. -El principi d’igualtat de diferències parteix de la igualtat com a base per a la inclusió de les diferents opcions culturals. -No existeix respecte a la diferencia sense la recerca de la igualtat. -Posar l’èmfasi de la intervenció en la diferència o en la igualtat té conseqüències molt diferents: l’única manera de respectar la diferència és posar la igualtat en un primer pla en la pràctica. No es suficient eliminar les mesures obertament discriminatòries cap a un col·lectiu, ni tampoc el pas següent que ha estat la consideració de la discriminació com a delicte denunciable i condemnable. =>Acció afirmativa. Per exemple: El poble gitano.1.Més accés a la universitat, més cohesió social. S’estableix una relació directe entre l’accés a l’educació i una major inclusió i de més qualitat al mercat laboral i a altres aspectes com la salut, habitatge i participació social i política, entre d’altres.2.Una societat més eficient i rentable. Investigacions que també han indicat com aquets beneficis van molt és enllà del grup que en surt beneficiar millorant el seu accés directe a l’educació superior, sinó també la resta de la societat. Les dades mostren com és molt més car per a la societat sufragar els costos del fracàs escolar i la conseqüència exclusió, que invertir en l’accés a l’educació d’aquets col·lectius. Càlculs similars han estat elaborats des del Banc Mundial respecte la situació d’exclusió social que pateix el poble gitano. Els costos d’aquesta exclusió suposen unes pèrdues econòmiques. D’aquesta manera, els beneficis fiscals anuals que comportaria reduir la bretxa d’ocupació són molt més grans que el cost total de la inversió en l’educació pública per a tots els nens i nenes gitanos.3.Un sistema universitari més excel·lent. Hi ha evidències de com aquells sistemes d’educació superior que tendeixen a garantir un accés plural i democràtic que representi la diversitat existent en la pròpia societat són més excel·lents. A la vegada, les recerques demostren com aprendre en interacció en grups heterogenis i això a interaccionar amb iguals diversos (en un sentit ampli) incrementa l’excel·lència educativa.
Racisme postmodern ???? Atribuir com a trets culturals situacions de desigualtat. Distancies culturals: Cada persona te dret a mantenir la seva identitat cultural. Amaga estructures de domini, discriminació, desigualtat i explotació. La barreja és negativa, és una pèrdua. De la desigualtat a la diferencia. -El racisme amaga intencionalitat (aparença de tolerància amb l’altre). -Pretensió de fer creïbles estereotips sobre col·lectius i falses percepcions de la realitat. Rebutja la idea d’una ètnia superior a l’altra i la idea d’igualtat. Incideix en la diferència per a justificar la no igualtat. Exclusió – Segregació.Igualtat de diferències. L’objectiu es la igualtat que inclou l’igual dret a les diferencies. Es defensa el dret a tothom a poder aprendre el que necessiti o desitgi. Aquest principi de diàleg igualitari suposa el rebuig del etnocentrisme que no respecte les diferencies com el relativisme que nega la equitat. -Transformacions que ens porten als principis d’igualtat i llibertat. -La diferencia es part de la igualtat. -Dret igualitari que té tothom de viure de forma diferent. La lluita contra las discriminacions, només es possible amb la unitat de la diversitat. La qüestió no esta en com gestionar la igualtat, sinó en com gestionar la diferencia per garantí la igualtat entre les persones. Diàleg. -El principi d’igualtat de diferències parteix de la igualtat com a base per a la inclusió de les diferents opcions culturals. -No existeix respecte a la diferencia sense la recerca de la igualtat. -Posar l’èmfasi de la intervenció en la diferència o en la igualtat té conseqüències molt diferents: l’única manera de respectar la diferència és posar la igualtat en un primer pla en la pràctica. No es suficient eliminar les mesures obertament discriminatòries cap a un col·lectiu, ni tampoc el pas següent que ha estat la consideració de la discriminació com a delicte denunciable i condemnable. =>Acció afirmativa. Per exemple: El poble gitano.1.Més accés a la universitat, més cohesió social. S’estableix una relació directe entre l’accés a l’educació i una major inclusió i de més qualitat al mercat laboral i a altres aspectes com la salut, habitatge i participació social i política, entre d’altres.2.Una societat més eficient i rentable. Investigacions que també han indicat com aquets beneficis van molt és enllà del grup que en surt beneficiar millorant el seu accés directe a l’educació superior, sinó també la resta de la societat. Les dades mostren com és molt més car per a la societat sufragar els costos del fracàs escolar i la conseqüència exclusió, que invertir en l’accés a l’educació d’aquets col·lectius. Càlculs similars han estat elaborats des del Banc Mundial respecte la situació d’exclusió social que pateix el poble gitano. Els costos d’aquesta exclusió suposen unes pèrdues econòmiques. D’aquesta manera, els beneficis fiscals anuals que comportaria reduir la bretxa d’ocupació són molt més grans que el cost total de la inversió en l’educació pública per a tots els nens i nenes gitanos.3.Un sistema universitari més excel·lent. Hi ha evidències de com aquells sistemes d’educació superior que tendeixen a garantir un accés plural i democràtic que representi la diversitat existent en la pròpia societat són més excel·lents. A la vegada, les recerques demostren com aprendre en interacció en grups heterogenis i això a interaccionar amb iguals diversos (en un sentit ampli) incrementa l’excel·lència educativa.