Dret financer
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,08 KB
Octaví al 29 a.C. Torna com a vencedor i és elegit cònsol
. Al 27 aC va tornar els seus poders al Senat i al cap de 3 dies, el Senat li atorga el títol d’August.
Mai va establir una monarquia, però va acaparar tots els poders amb un sistema de govern anomenat “principat”.
En un primer moment, ell va restaurar els òrgans de govern republicans, però ell s’anomena cap de les tropes i la tribuna potestas (ell tenia dret a convocar i legislar el Senat), ell també tenia el dret de vet (podria vetar qualsevol decisió del Senat o magistrats). El Senat tenia els mateixos poders, però les decisions estaven sota la supervisió d’August.
La societat romana va acceptar August i el règim, perquè estava cansada de guerres civils.
Octaví August va:
Pacificar els províncies
Construir grans obres públiques
Protegir les arts i les lletres amb Hecenes
Segle d’or de la literatura llatina
A causa d’això, van anomenar aquest període com a Pax Augusta (període de Pau).
Dinastia julioclàudia (14-68 d.C.)
Tiberi (14-37 d.C.)
Hi ha una manca de conflictes exteriors i una importància del prefecte del pretori.
La guàrdia pretoriana eren la seguretat interior de la ciutat i personal de l’emperador. A més va anar augmentant el seu poder fins a l’extrem d’intervenir en assumptes de l’Estat i en problemes de successió.
Calígula (37-41 d.C.)
Era excèntric i cruel, un grup de la guàrdia pretoriana el va assassinar.
Claudi (41-54 d.C.)
La guàrdia pretoriana va imposar Claudi.
Era molt eficaç, també molt bon administrador, gestor de les finances de l’Imperi i va sanejar la moneda, perquè es poguessin fer negocis, no siguent en negre, tothom tenia accés.
A part, va dur a terme algunes de els conquestes planificades per Calígula. Va ser enverinat per la seva dona, Agripina la Jove.
Neró (55-68 d.C.)
1r període-> Època daurada
Tenia bones relacions amb el Senat i un bon estat de les finances i l’administració.
2n període (58 d.C.)
Octàvia, filla de Claudi i dona de Neró, va ser assassinada, i es diu que ell va demanar que la matessin, perquè estava enamorat d’una patrícia molt atractiva.
La seva mare va morir després, i també va ser assassinat un dels seus principals assessors, Sèneca, que va ser acusat de conspiració, i per això es diu que és obligat a suïcidar-se, pel fet de que no pot més i no té altre cap sortida (fals).