Dret financer

L’autor explica que els atenesos van ser els primers a establir el règim democràtic

Els  atenesos,els  primers  i  també els únics,  que enderrocaren  en  aquell  moment les oligarquies, van  establir la democràcia, ja que creien / considerant que la llibertat de tots era la major concòrdia. 

L’autor explica que Ciri el seu exèrcit van arribar a un riu, prop d’una ciutat, i allà es van proveir de queviures. 

Marxant a través d’aquella terra,arriben al riu Mascas; allà hi havia una ciutat deserta, enorme: allà mateixs’hi van estar tres dies i s’hi van avituallar.

Traduïu el text següent, on l’autor explica que a Grècia antigament anaven sempre armats a causa de la inseguretat

Grècia sencera anava armada a causa de residències no protegides i camins no segurs, i feien la seva vida habitual amb armes com els bàrbars.

Arquidam  s’adreça  als  peloponesis  i  els  diu  que  són  experts  en  la  guerra

Senyors peloponesis i aliats, els nostres pares van fer moltes campanyes militars tant al mateix Peloponès com fora, i els més vells de nosaltres mateixos no són inexperts en guerres.

L’autor parla de quan Alexandre va atènyer el Danubi i explica que aquest riu és molt gran

Després de la batalla Alexandre arriba al riu Istre, que és el més gran dels rius d’Europa i que recórre moltíssima terra.

La manca d’aigua feia difícil la vigilància de Pilós als atenesos,ja que només hi havia una font

La vigilància era penosa per als atenesos a causa de la manca de blat i d’aigua. En efecte, no hi havia sinó una sola font a l’acròpolis de Pilós i aquesta no era gran.

Asclepi i Hèracles es  barallen i Zeus els diu que parin

Asclepi, Hèracles: pareu de barallar‐vos l’un amb l’altre com humans! Ja que això és indigne i impropi del banquet dels déus.

Cir anuncia als grecs contra qui serà l’expedició i els demana que informin els soldats

I Cir després d’haver cridat els generals dels hel·lens, deia que l’expedició seria (serà) contra el gran rei, fins a Babilònia. I ordena que ells diguin aquestes coses als soldats. 

Nícies, de bon matí, es posa en marxa, però els enemics li ataquen per totes bandes

NÌcies quan es va fer de dia, guiava l’exèrcit. Els siracusans i els aliats continuaven amb la mateixa actitud disparant per tot arreu i matant amb fletxes.

Traduïu el text següent, on l’autor parla de com es va fortificar Atenes

D’aquesta manera els atenesos van fortificar la ciutat en poc temps i fins i tot ara és evident que la construcció es va fer amb pressa. 

Traduïu  el  text  següent,  on  l’autor  afirma  que  els  avantpassats  dels  morts  van  lluitar  contra molts bàrbars

Moltes gestes belles i admirables van dur a terme els avantpassats dels que jeuen aquí, perquè van exposar-se, sols contra molts milers de bàrbars, en defensa de Grècia.

LA COMÈDIA

Els festivals de tragèdia i els de comèdia es celebraven per separat. Els actors còmics estaven al mateix nivell que el cor (no portaven coturns) i el seu vestuari sovint comprenia elements obscens i grotescos, escaients a personatges de la ciutat que eren ridiculitzats i parodiats en escena. També portaven màscares, que eren grotesques com la resta del vestuari. 

Els temes, a diferència de la tragèdia, no eren mitològics:
la comèdia posava davant del públic personatges i fets de la vida de la ciutat. 

A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes: 

- Comèdia Antiga (s. V- inicis IV aC) - Aristòfanes.

- Comèdia Nova (a partir s. IV aC) - Menandre

La comèdia antiga: Aristòfanes

- D’aquesta època només s’han conservat onze obres d’Aristòfanes (445 aC- 380 aC): Lisístrata, Les granotes, Els núvols, La Pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus. 

- La representació era duta a terme per  tres actors i 24 coreutes.

- Objectiu: fer riure la gent del poble.

- L’acció se situa en el món contemporani: al·lusions a fets i personatges reals

- Tothom està exposat a la burla i a l’insult

- Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques (defensa la democràcia conservadora i la Pau amb Esparta)

- Una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat (abundants metàfores sexuals).

- Domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia, amb paraules grandiloqüents.

- Els fragments lírics en els cors atenyen un alt valor poètic.

Lisístrata

Lisístrata és una dona atenesa que, cansada de no veure el seu marit a causa de la guerra, decideix reunir un grup de dones de diferents póleis per planejar com acabar amb la guerra del Peloponnès. El seu pla consisteix en abstenir-se de tenir relacions sexuals amb els marits mentre duri el conflicte. Les dones acaben acceptant i es comprometen a excitar al màxim als marits sense practicar el sexe. Les dones prenen l’Acròpolis atenesa on es troba el tresor de la ciutat, per tal que no puguin utilitzar-lo amb fins bèl·lics, i els intents de fer-les fora fracassen. Finalment, des d’ Esparta, arriben uns ambaixadors per signar la Pau amb Atenes, perquè el desig sexual és massa fort. I així cada home pot marxar amb la seva dona felíços els dos per haver aconseguit el que volien.

Els núvols

Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del s. V aC. Els sofistes, entre els quals Aristòfanes situa Sòcrates, posaven en qüestió el sistema de valors tradicionals i promovien el relativisme moral. L’important és guanyar una causa pública, independentment que sigui justa o no. Així, el vell Estrepsíadés, perseguit pels creditors del seu fill, que l’ha Arrúïnat a causa de la seva afició als cavalls,decideix portar el noi a l’escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, perquè aprengui l’art de convèncer amb la paraula i el salvi dels seus deutes.

La comèdia nova: Menandre

- s. IV aC desaparició de la polis i la democràcia = la comèdia perd la seva càrrega política. 

- El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb cançons i danses independents del text. 

- El llenguatge és col·loquial. 

- S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en un arquetips: el vell de mal geni, l’astut esclau, el noi i la noia…

- La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions, sempre amb final felíç.

- Solament es conserva el Díscol, de l'atenès Menandre. Tanmateix, però,  la Comèdia Nova ha exercit molta influència en el teatre posterior (Plaute i Terenci).