Dret a l'Educació: Llibertat, Igualtat i Pluralisme en el Sistema Educatiu
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,13 KB
El Dret a l'Educació
La Constitució estableix els principis bàsics del dret a l'educació:
- Reconeixement del dret i deures fonamentals (Art. 27).
- Competències de l'Estat i les Comunitats Autònomes (Art. 148.9.3).
- Relació amb altres drets, tot i no ser estrictament educatius.
Les principals característiques constitucionals d'aquests tractats:
- Llibertat d'ensenyament: tant a rebre com a crear establiments.
- Dret dels pares: a escollir un centre diferent als estatals, d'acord amb les seves creences.
- Llibertat d'oportunitats: dret a l'educació sense discriminació, accessible per a tothom.
- Dret a l'ensenyament primari gratuït.
- Dret a la participació: de tots els membres de la comunitat educativa en la gestió.
Malgrat aquests drets, existeixen problemes de discriminació per sexe i ètnia, i la gratuïtat total és complexa per el cost dels llibres i les desigualtats educatives territorials.
La LODE (Llei Orgànica del Dret a l'Educació)
La LODE (1985) va substituir la Llei Orgànica d'Estatut de Centres Docents (1980) de la transició. Els socialistes van crear la LODE per adaptar-se al pacte educatiu i reduir el poder dels titulars dels centres.
La LODE estableix més drets i llibertats, legisla la participació de la comunitat escolar i la regulació i finançament dels centres, desenvolupant l'article 27 de la Constitució. Es basa en tres principis constitucionals: llibertat, igualtat i pluralitat, per superar les desigualtats i democratitzar l'ensenyament. Fou aprovada el 4 de juliol de 1985.
Els principis de la LODE són:
- Model de participació de la comunitat educativa.
- Tipus de centres escolars (privats autofinançats).
- Model de finançament públic de centres privats i concertats.
La LODE desenvolupa:
- Drets i finalitats de l'educació.
- Drets integrats de les Comunitats Autònomes.
- Drets dels centres públics i concertats.
- Organització i finançament per garantir el dret a l'educació gratuïta.
Òrgans de participació que estipula la LODE:
- Consell Escolar de l'Estat.
- Conferència de Consellers Titulars d'Educació.
- Consells Escolars Autònòmics i Locals.
- Consells Escolars Territorials i Municipals.
- Consells Escolars de Centre.
El Dret a la Creació de Centres
La llibertat de creació de centres s'havia entès com a llibertat de càtedra. L'Estat no tenia el monopoli educatiu ni havia d'imposar un currículum oficial. Aquests drets es contraposen al monopoli estatal i inclouen la llibertat dels pares per escollir centre i la formació religiosa i moral dels seus fills.
L'Estat va crear mecanismes de subsidiarietat per no poder assumir tota l'educació. Les tendències conservadores defensaven la llibertat de creació, mentre que les d'esquerres van tenir més dificultats per defensar la llibertat d'ensenyament i de càtedra, tot i combatre la creació de centres.
Avui dia, la llibertat d'ensenyament és reconeguda a quasi tots els països europeus. La reducció de la xarxa educativa privada afavoreix el sistema de concerts i la intervenció de l'Estat en la creació de centres, amb dues postures:
- Defensa de l'ensenyament públic i millora dels centres públics en lloc d'intervenir en els privats.
- Defensa del finançament de l'educació privada amb fons públics.
La Llibertat d'Educació i d'Elecció de Centres
El discurs ideològic de la llibertat d'elecció de centres es basa en el neoliberalisme, que s'ha convertit en un pensament únic. Aquest model dogmàtic es basa en la diversificació de l'oferta educativa i la competència entre centres, argumentant que això millora la qualitat.
El neoliberalisme defensa l'eficàcia educativa i la competència, deixant de banda l'equitat i la igualtat. Utilitza un llenguatge economicista i mercantil que defensa la privatització del sector.
La llibertat d'elecció de centre, reconeguda per la legislació, encara no ha assolit el seu significat neoliberalista per la novetat d'aquest corrent i l'antiguitat de la constitució.
L'educació funciona com un mercat on competeixen empreses educatives, i els pares tenen el poder d'elecció. Tot i així, aquesta llibertat pot vulnerar altres drets, ja que sovint són els centres qui trien els alumnes.
L'objectiu de la llibertat d'elecció és garantir la llibertat de l'educand, però la realitat és que els centres trien els alumnes, vulnerant el dret a l'educació.
Aquesta llibertat està vinculada a la llibertat d'educació, que sempre ha tingut una càrrega ideològica i religiosa, i ha estructurat el sistema educatiu amb garantia institucional i constitucional.
Llibertat d'Ensenyament
El principal problema de la llibertat d'ensenyament és la seva articulació amb el pluralisme social. Es centra en la sistematització de la transmissió de coneixements i es projecta sobre tots els agents educatius i els seus drets.
Està lligada al dret a l'educació, garantit per les societats actuals mitjançant l'estructuració del sistema educatiu, però no garanteix l'accés a tothom.
La Llibertat de Càtedra
La llibertat de càtedra és la llibertat d'expressió o de ciència dels docents, que poden investigar i ensenyar allò que investiguen, sense vulnerar els drets dels alumnes.
És un dret reclamat en l'educació, considerat irrenunciable per l'esquerra ideològica. Defensa que l'Estat no ha de dictar què s'ensenya, sempre que no es vulnerin drets.
Condorcet (1792) va ser el primer defensor d'aquest dret, reconegut a les constitucions europees al segle XIX, inicialment només a nivell universitari.
És un dret controvertit que xoca amb altres agents educatius. La jurisprudència espanyola el situa en tots els nivells educatius, contraposant-lo a la llibertat de l'alumne, que preval si és menor d'edat.
En contraposició amb l'ideari dels centres, preval la llibertat de càtedra. Aquests casos es resolen en tribunals ordinaris, i en casos extrems, al Tribunal Constitucional.
La llibertat de càtedra no és un dret individual ni només educatiu, sinó un dret d'expressió amb garantia institucional i constitucional. Defineix l'estructura del procés educatiu i la posició del docent, amb autonomia personal i professional per triar programació, tema, metodologia i exposició de continguts.
És un principi organitzatiu, principalment en l'ensenyament públic i concertat, que implica un sistema educatiu plural.
El Dret de Participació
Tant a nivell europeu com estatal, hi ha reticència a la participació social, motivada per forces polítiques conservadores i per la ignorància i passivitat de la població.
L'Estat ha d'educar els ciutadans en valors participatius, però els aprenentatges polítics no tenen prou importància. Cal ampliar el concepte de participació, més enllà del vot cada 4 anys, implicant-se políticament i socialment.
La demanda de participació sorgeix en una conjuntura paradoxal: es demana educar els ciutadans quan no els interessa participar i no creuen en la democràcia. El sistema s'ha viciat, i la participació es limita al vot cada 4 anys, creant una escletxa entre governants i governats.
La participació social apareix als anys 80, i en l'àmbit educatiu, amb la participació dins els centres. Alguns països l'han elevat a rang de llei o constitució, però falta consciència d'aquesta participació, no només per garantir el dret de l'educand, sinó per fomentar la participació social i política.
Dues perspectives de la participació educativa:
- Participació democràtica o directa: defensa la participació àmplia i la implicació col·lectiva en la creació, desenvolupament i avaluació d'un projecte educatiu comú.
- Participació representativa o liberal: proposa un model clientelar o mínim, limitat a l'elecció de centre.