L'Estat de Dret i Democràtic: Principis i Garanties

L'Estat de Dret

Principis de l'Estat de Dret

Propugnava la subjecció del poder públic al dret.

Pressupòsits:

1. Supremacia de la llei (entesa com a expressió de la voluntat popular).
2. Proclamació i garantia d'uns drets i llibertats reconeguts a tots els homes per igual.
3. Separació de poders com a principi d'organització de l'Estat.

La subjecció dels poders públics al Dret: el principi de juridicitat

Criteri definidor de l'Estat de Dret: la subjecció dels poders públics al Dret. Es concreta en l'anomenament Principi de juridicitat.

Aquest principi es desplega en 2 continguts:

• Principi de constitucionalitat: subjecció de tots els poders públics (legislatiu, executiu, judicial), a la Constitució en tant que norma suprema (art.9.1).
• Principi de legalitat: vinculació dels poders públics de l'Estat a la llei (en tant que norma general aprovada pel Parlament). Regulat a l'art.9.3. Preàmbul de la CE: imperi de la llei com a expressió de la voluntat general.

Principi de legalitat: s'ha d'entendre com a vinculació positiva dels poders públics a la llei, que es manifesta en 3 vessants:

• La primacia de la llei: a l'OJ la llei és una norma jeràrquicament superior a d'altres normes jurídiques. Ocupa una posició de centralitat.
• La reserva de la llei: la CE preveu que determinades matèries sols podran regular-se per llei, excloent la possibilitat que es regulin per d'altres normes (Art.81).
• L'imperi de la llei: la CE conté diverses referències a la subjecció dels poders a la Llei. Art.97 → Govern Art.103.1 → Admin. Pública Art.117.1 → Poder Judicial

La separació de poders

A la CE de 1878: l'Estat de Dret es desplega també amb el principi de separació de poders entès com un esquema d'organització i limitació racional dels poders adreçat a garantir la llibertat.

Antecedent del principi: John Locke (pare del liberalisme britànic). Distingia entre poder legislatiu, poder executiu i poder federatiu; mantenir relacions exteriors.

Gènesi de la formulació actual: S.XIII Montesquieu: distingeix 3 funcions: poder legislatiu (burgesia i aristocràcia), executiu (Rei) i judicial (no el considera poder). Poders separats però vinculats per un sistema de correctius i vetor que donen una certa independència.

CE 1978: conté diverses manifestacions del principi de separació de poders, encara que no consigna una declaració expressa del principi. Ex:

• Art.1.1 → Estat de dret.
• Art.66 → Corts Generals, potestat legislativa.
• Art.97 → Govern, funció executiva.
• Art.117.3 → Jutges I magistrats, funció jurisdiccional.

Garantia de Drets i Llibertats

Objectiu de l'Estat de Dret: garantir drets i llibertats als ciutadans, en tant que expressió de la dignitat de la persona.

Evolució històrica:

• Originàriament, amb l'Estat liberal, catàleg de drets reduïts, concebut per preservar una esfera de llibertat de l'individu.
• Amb la democratització de l'Estat liberal: extensió del catàleg de drets. Drets polítics.
• S.XX, extensió de l'Estat social: ampliació del catàleg, per garantir necessitats bàsiques de l'home i fer efectiva la igualtat real (drets econòmica, socials i culturals).

4. ESTAT DEMOCRÀTIC

Concepte:

L'opció constitucional per la democràcia representativa.

Constitucions incorporen la definició democràtica de l'Estat a principis del S.XX, quan s'estenen els drets polítics a amplis sectors de la població.

A partir de la segona Guerra Mundial: la clàusula d l'Estat democràtic es generalitza a les Constitucions que es promulguen.

Constitució Española de 1931: art.1 qualifica a la república com a democràtica.

CE de 1978: Art.1.1. Estat Social i Democràtic de dret. Art.1.2: la sobirania nacional resideix en el POBLE espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat. Legitimitat democràtica del poder, que justifica la seva existència en la voluntat social.

La participació representativa i la participació directa. El pluralisme polític: els partits polítics.

Els principi democràtic exigeix que les decisions que s'adopten en l'àmbit públic s'adoptin a través de la participació dels ciutadans en la presa de decisions públiques.

El principi democràtic: exigeix que les decisions públiques s'adoptin a través de la participació dels ciutadans en el procés polític.

2 manifestacions històriques del principi democràtic: 2 models de democràcia:

1. Democràcia Directa.
2. Democràcia Representativa.

1. Democràcia Directa

Gènesi Rousseau: defensava que la voluntat general sobirana, expressada a través de la llei, és indivisible i inalienable i radica en cada ciutadà.

Conclusió: l'única democràcia possible és aquella en què tots els ciutadans participen DIRECTAMENT en l'aprovació de la llei.

Problema: durant la complexitat de l'Estat modern, Rousseau havia admès la necessitat que els ciutadans exercissin el poder 3