L'Estat de Dret i Democràtic a la Constitució Espanyola

L'Estat de Dret: Fonaments i Principis

El concepte d'Estat de Dret és fonamental en l'ordenament jurídic espanyol, tal com es desprèn de la Constitució.

Preàmbul de la CE: Imperi de la Llei

• El Preàmbul de la Constitució Espanyola (CE) fa referència a l'“imperi de la llei com a expressió de la voluntat general”.

Principi de Legalitat: Vinculació dels Poders Públics

El principi de legalitat s'ha d'entendre com la vinculació positiva dels poders públics a la llei, manifestada en tres vessants:

1. Primacia de la Llei

   En l'ordenament jurídic, la llei és una norma jeràrquicament superior a altres normes jurídiques. Ocupa una posició de centralitat.

2. La Reserva de Llei

   La CE preveu que determinades matèries només podran regular-se per llei, excloent la possibilitat que es regulin per altres normes (ex. Art. 81 CE).

3. L'Imperi de la Llei

   La CE conté diverses referències a la subjecció dels poders a la Llei. Per exemple: Art. 97 CE (Govern); Art. 103.1 CE (Administració pública); Art. 117.1 CE (Poder Judicial).

La Separació de Poders: Organització i Limitació

A la CE de 1978, l'Estat de Dret es desplega també amb el principi de separació de poders, entès com un esquema d'organització i limitació racional dels poders adreçat a garantir la llibertat.

Antecedents del Principi: John Locke

• John Locke, considerat el pare del liberalisme britànic, distingia entre:
  • Poder legislatiu: fer lleis i jutjar.
  • Poder executiu: execució de la llei recolzat per la força.
  • Poder federatiu: mantenir relacions exteriors.

Gènesi de la Formulació Actual: Montesquieu

• Montesquieu, a la seva obra De l'esperit de les lleis (1748), distingeix tres funcions:
  • Poder legislatiu: exercit per la burgesia i l'aristocràcia.
  • Poder executiu: exercit pel Rei.
  • Poder judicial: Montesquieu no el considera un poder en el sentit estricte, sinó una funció.
• Els poders estan separats, però vinculats per un sistema de correctius i vetos que els donen una certa interdependència.

La Separació de Poders a la CE de 1978

• La CE de 1978 conté diverses manifestacions del principi de separació de poders, encara que no consigna una declaració expressa del principi.
• Exemples: Art. 1.1 CE (Estat de Dret); Art. 66 CE (Corts Generals, potestat legislativa).

Garantia dels Drets i Llibertats: Pilar de l'Estat de Dret

L'objectiu principal de l'Estat de Dret és garantir els drets i llibertats als ciutadans, en tant que expressió de la dignitat de la persona.

Evolució Històrica dels Drets

• Originalment, amb l'Estat liberal: El catàleg de drets era reduït, concebut per preservar una esfera de llibertat de l'individu.
• Amb la democratització de l'Estat liberal: Es va produir una extensió del catàleg de drets, incloent-hi els drets polítics.
• Al segle XX, amb l'extensió de l'Estat social: Es va amplificar el catàleg de drets per garantir les necessitats bàsiques de l'home i fer efectiva la seva igualtat real (drets econòmics, socials i culturals).

L'Estat Democràtic: Sobirania Popular i Legitimació

Concepte: L'Opció per la Democràcia Representativa

L'Estat democràtic es fonamenta en l'opció constitucional per la democràcia representativa.

La Definició Democràtica de l'Estat en les Constitucions

• Les constitucions incorporen la definició democràtica de l'Estat a principis del segle XX, quan s'estenen els drets polítics a amplis sectors de la població.
• A partir de la Segona Guerra Mundial, la clàusula de l'Estat democràtic es generalitza a les constitucions que es promulguen.

La Constitució Espanyola de 1931

• La Constitució espanyola de 1931, en el seu Art. X, qualificava la República com a “democràtica”.

L'Estat Democràtic a la CE de 1978

• L'Art. 1.1 de la CE de 1978 estableix que Espanya és un "Estat social i Democràtic de Dret".
• L'Art. 1.2 afegeix que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat".
• Això legitima democràticament el poder, justificant la seva exigència en la voluntat social.