Dret del Treball: Normativa, Sindicats i Contractes Laborals

Dret del Treball

El Dret del Treball és una especialitat del Dret que regula la prestació de serveis per compte d'altri: relacions laborals individuals i col·lectives.

Normes de regulació del Dret del Treball:

• Estat: Constitució i Estatut dels Treballadors
• Negociació col·lectiva: Conveni col·lectiu i Pacte d’empresa
• Pacte individual: Contracte de treball

Relacions laborals col·lectives. Negociació col·lectiva. Conveni Col·lectiu. Pacte d’Empresa:

• Empresari / representants dels treballadors: pacte d’empresa.
• Associacions empresarials / sindicats: conveni col·lectiu.

Entre aquestes dues parts s’estableix una negociació col·lectiva que es materialitza en el conveni col·lectiu o pacte d’empresa.

Sindicats

Associació de treballadors per a la defensa i millora dels drets, condicions de treball i interessos dels treballadors a través de la negociació col·lectiva i la participació dels treballadors en l’empresa. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.

Els sindicats solen associar els seus afiliats per branques de producció o sectors d’activitat; exemple: UGT, CCOO, CGT de la construcció, metall, comerç, sanitat o ensenyament.

Atenent a l’àmbit territorial, els sindicats poden ser d’implantació internacional, estatal, autonòmic o local.

El dret a la llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats, el dret a la lliure sindicació, el dret a l’acció sindical i el dret a la participació dels treballadors a l’empresa: presentació de candidats per a l’elecció de representants dels treballadors.

Associacions Empresarials

Associació d’empresaris que contribueixen a la defensa i promoció dels seus interessos econòmics. La seva estructura interna i funcionament hauran de ser democràtics.

Conveni col·lectiu

L’acord adoptat per escrit entre els representants dels treballadors i dels empresaris amb legitimitat per a negociar les condicions de treball col·lectives dins d’un determinat àmbit d’aplicació.

1. Àmbit d’aplicació sectorial o funcional:

Els convenis col·lectius regulen les relacions laborals col·lectives en els diferents sectors econòmics: banca, construcció, tèxtil, comerç, metall, indústries químiques, oficines i despatxos, enginyeries i oficines tècniques, informàtica, grans magatzems, sanitat, ensenyament, etc.

2. Àmbit d’aplicació territorial:

Estatal, autonòmic, local.

3. Àmbit d’aplicació temporal:

Vigència o període determinat de temps. Les parts poden pactar períodes diferents de vigència per un mateix conveni. Per exemple: pactar la duració de quatre anys, però amb una revisió salarial anual.

Nota: Quan un conveni arribava a la data prevista per a la seva finalització, si no hi havia denúncia, es prorrogava anualment. Aquesta pròrroga automàtica dels convenis col·lectius ha estat suprimida.

La signatura d'un nou conveni deroga a l'anterior, a excepció dels aspectes que les parts acordin expressament que es mantinguin.

Pacte d’Empresa

Acord entre l’empresa i els representants dels treballadors d’una empresa. Limita els seus efectes a l’àmbit de l’empresa que ha assolit l’acord. Així succeeix amb diferents condicions laborals, com és el sistema de classificació professional per mitjà de categories o grups professionals, la possible distribució irregular de la jornada al llarg de l’any, la possibilitat de realitzar més de 9 hores diàries de treball, el model de rebut dels salaris o la clàusula de desvinculació salarial. Aquests acords són sempre subsidiaris dels convenis col·lectius.

Relacions laborals individuals. Prestació de serveis per compte d’altri. Contracte de treball:

1. Empresari: persona física / persona jurídica.
2. Treballador per compte d'altri: persona física.

La relació laboral suposa una situació d’alta en la Seguretat Social amb el règim general de treballadors per compte d'altri.

Contracte d’adhesió

El contracte de treball regula el pacte individual entre el treballador i l’empresari en les relacions de treball, però entre aquestes dues parts existeix una desigualtat de poder.

A la negociació col·lectiva: conveni col·lectiu o pacte d'empresa, podem considerar que es dona el principi d’igualtat entre les parts. En el contracte de treball, un tipus de contracte d’adhesió, no es dona el principi d’igualtat entre les parts.

El dret del treball i la negociació col·lectiva sorgeixen històricament per a protegir a la part més feble: el treballador, és a dir, per a compensar les desigualtats de poder existents entre les parts, treballador i empresari, en el moment de negociar i signar el contracte de treball.

Alienitat:

1. El treballador no és propietari del producte resultant del seu treball.
2. Remuneració salarial: El treballador percep pel seu treball una retribució salarial base.
3. La retribució salarial es documenta mitjançant el full salarial.

Prestació de serveis per compte pròpia. Contracte mercantil:

1. Empresa – Empresa.
2. Empresa – Autònom.
3. Autònom – Autònom.

La relació mercantil suposa una situació d’alta en la Seguretat Social amb el règim especial de treballadors per compte pròpia.

Característiques de la relació mercantil:

1. El treballador és propietari del producte resultant del seu treball.
2. El treballador percep una retribució en funció dels resultats empresarials.
3. La retribució es documenta mitjançant la factura.

Fals autònom:

Quan una relació laboral es formalitza o documenta com si fos una relació mercantil ens trobem davant d’una relació laboral encoberta. Es tractaria dels anomenats falsos autònoms.