Dret del Treball a Espanya: Fonts, Aplicació i Institucions

Què és el Dret del Treball?

El Dret del Treball és el conjunt de normes que regulen el treball humà, sempre que aquest sigui:

• Voluntari: el treballador presta els seus serveis voluntàriament a l'empresari.
• Dependent: el treball es realitza sota el poder de direcció de l'empresari.
• Aliè: el treballador lliura els fruits de la seva feina a l'empresari.

Fonts del Dret del Treball

Les fonts del Dret del Treball provenen de diferents àmbits:

Normes Internacionals

• Tractats internacionals.
• Convenis de l'Organització Internacional del Treball (OIT).
• Normativa comunitària de la Unió Europea (UE).

Normes Nacionals

La normativa laboral a Espanya es compon de:

• La Constitució Espanyola.
• Disposicions legals i reglamentàries.
• Convenis col·lectius.
• Usos i costums legals.

La Constitució Espanyola de 1978

És la norma fonamental de l'ordenament jurídic espanyol, la llei de les lleis.

• Títol Primer de la Constitució:
  • Capítol II, Secció Primera: Drets fonamentals i llibertats públiques. Règim de protecció màxim.
  • Capítol II, Secció Segona: Drets i deures dels ciutadans. Règim de protecció: mitjà.
  • Capítol III: Principis rectors de la política social i econòmica. Règim de protecció: minimitzat.

Disposicions Legals i Reglamentàries

• Lleis Orgàniques: Regulen qüestions importants, com els drets fonamentals i les llibertats públiques. Requereixen majoria absoluta al Congrés.
• Lleis Ordinàries: Regulen matèries no reservades a lleis orgàniques. Requereixen majoria simple.
• Reglaments: Normes amb rang inferior a la llei. El Govern desenvolupa el que estableixen les lleis. Tipus: Reial Decret, Ordre Ministerial, Resolució.

Convenis Col·lectius

Acord entre els representants dels treballadors i l'empresari. Regulen les condicions laborals. Mitjançant el conveni col·lectiu, es poden millorar els mínims legals, mai empitjorar-los. Té eficàcia normativa i laboral.

El Contracte de Treball

Acord de voluntats entre treballador i empresari.

Usos i Costums Legals

Norma de conducta nascuda per la reiterada pràctica social i considerada obligatòria per la comunitat.

Influència de Normes Internacionals

Prové dels tractats internacionals vàlidament celebrats per Espanya, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i la Unió Europea (UE).

Tractats Internacionals

Acords entre dos o més estats. Finalitat: protecció dels treballadors emigrants.

Convenis de l'Organització Internacional del Treball (OIT)

Organisme especialitzat de l'ONU amb plena capacitat jurídica i autònoma. Finalitat: millora de les condicions de vida i laborals dels treballadors. Representació de governs, treballadors i empresaris. Convenis ratificats per Espanya inclouen temes com la jornada de treball, la llibertat sindical o la seguretat i salut en el treball.

Normativa Comunitària de la UE

Objectius laborals de la UE:

• Elevar el nivell de vida dels treballadors.
• Lliure circulació de treballadors per la UE.
• Protecció en seguretat social.
• Garantir l'ocupació.
• Harmonització legislativa dels diferents estats membres.

Les Directives són la norma més utilitzada: fixen uns resultats que s'han d'assolir obligatòriament en un termini determinat.

L'Estatut dels Treballadors

És la norma laboral més important a Espanya. Regula els drets i obligacions laborals bàsics.

Aplicació de les Normes Laborals

Les normes de rang inferior no poden contravenir allò que disposen altres de rang superior.

Jerarquia Normativa

1. Disposicions del Dret Comunitari.
2. Constitució Espanyola.
3. Tractats i convenis internacionals.
4. Normes amb rang de llei (Lleis Orgàniques, Lleis Ordinàries, Decrets Llei, Decrets Legislatius).
5. Reglaments.
6. Convenis col·lectius.
7. Contractes de treball.
8. Usos i costums.

Principis d'Aplicació

• Principi de la norma més favorable: En cas de conflicte entre dues o més normes laborals, s'aplicarà la més favorable al treballador.
• Principi pro operario: Entre diverses interpretacions possibles d'una norma, s'ha d'aplicar la més favorable al treballador.
• Irrenunciabilitat de drets: Els treballadors no poden renunciar als drets que tinguin reconeguts per disposicions legals de dret necessari.
• Condició més beneficiosa: Els drets adquirits pels treballadors individualment es mantenen, encara que una norma posterior estableixi condicions inferiors.

Institucions del Dret del Treball

Administració Laboral

Conjunt d'organismes de l'Administració pública espanyola que desenvolupen la política laboral dels poders públics i vetllen pel compliment de la normativa laboral.

• Administració de l'Estat: Ministeri de Treball i Economia Social.
• Administració Autonòmica: Conselleries de Treball de les comunitats autònomes.
• Altres òrgans:
  • FOGASA (Fons de Garantia Salarial).
  • SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal).
  • CES (Consell Econòmic i Social).
  • CNSST (Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball).

Inspecció de Treball i Seguretat Social

Servei públic destinat a garantir el compliment de les normes laborals.

• Vigilància i exigència del compliment de les normes laborals.
• Assistència tècnica a treballadors i empresaris.
• Conciliació, mediació i arbitratge en conflictes laborals.

Jurisdicció Social

Composta pels òrgans judicials per a conflictes laborals i de Seguretat Social.

• Jutjats Socials

  Àmbit: provincial. Competència: conflictes individuals i col·lectius.

• Sales Socials dels TSJ (Tribunals Superiors de Justícia)

  Àmbit: comunitat autònoma. Competència: conflictes col·lectius en primera o única instància quan el seu àmbit excedeix d'un jutjat social i no supera el de la comunitat autònoma. Recursos contra sentències dels Jutjats Socials.

• Sala Social de l'Audiència Nacional

  Àmbit: estatal (seu a Madrid). Competència: processos que afecten la llibertat sindical, conflictes i convenis col·lectius d'àmbit superior a una comunitat autònoma.

• Sala Social del Tribunal Suprem

  Àmbit: estatal (seu a Madrid). Competència: recursos contra sentències de les Sales Socials dels TSJ i de l'Audiència Nacional.