Dret: Definició, Classes, Fonts i Estructura de l'Estat Espanyol

Definició i Classes de Dret

Des del punt de vista de les relacions humanes, el dret es pot definir com un conjunt de principis i normes que serveixen per regular la convivència en una societat.

Classes de Dret

• Dret Públic: Regula les relacions en què participa l'Administració exercint funcions públiques.
• Dret Privat: Regula les relacions entre particulars, incloent-hi situacions on l'Administració actua com un particular.

Fonts del Dret

Les fonts del dret són:

• La Llei: Norma emanada del poder legislatiu, d'abast general i compliment obligatori, seguint un procediment establert.
• El Costum: Forma habitual d'obrar o procedir establerta per tradició o repetició d'actes.
• Els Principis Generals del Dret: Normes no escrites que interpreten el dret i s'apliquen en defecte de llei i costum.
• La Jurisprudència: Criteri reiterat del Tribunal Suprem en interpretar i aplicar normes per resoldre conflictes.

La Constitució

La Constitució és la norma suprema, democràtica, rígida i escrita que estableix els principis bàsics de l'organització de l'Estat i les seves institucions.

• Norma Suprema: Cap altra norma la pot contradir.
• Norma Democràtica: Ratificada mitjançant referèndum el 6 de desembre de 1978.
• Norma Rígida: Només s'ha modificat una vegada des de la seva aprovació.
• Norma Escrita i Extensa: Consta de 169 articles dividits en deu títols.

Les Lleis

Tipus de Lleis

• Lleis Orgàniques: Tracten temes d'especial importància com drets fonamentals, llibertats públiques, règim electoral o estatuts d'autonomia.
• Llei Ordinària: Qualsevol altra llei que no tracti assumptes reservats a la llei orgànica i que requereix majoria simple per a la seva aprovació o modificació.

Normes amb Rang de Llei

• Reials Decrets-Llei: S'aproven en casos d'urgent i extraordinària necessitat acreditada.
• Reials Decrets Legislatius: Autoritzacions del Parlament al Govern per elaborar textos articulats (basats en lleis de bases) o textos refosos (unificació de textos legals).

La Separació de Poders

La separació de poders es fonamenta en:

• La sobirania popular.
• El reconeixement dels drets fonamentals dels ciutadans.
• El principi de legalitat.
• La divisió de poders en legislatiu, executiu i judicial.

El Poder Legislatiu

Correspon a les Corts Generals, integrades per dues cambres:

• Congrés dels Diputats: Cambra baixa, amb un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats.
• Senat: Cambra de representació territorial, amb 262 senadors elegits per circumscripció provincial i per comunitats autònomes.

El Poder Executiu

El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'Administració civil i militar, i la defensa de l'Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària.

• Membres del Govern: President, vicepresident i ministres.

El Poder Judicial

La justícia emana del poble i s'administra en nom del Rei per jutges i magistrats.

Nivell Municipal

• Jutjats de Pau: Resolen conflictes de poca importància entre veïns.

Nivell de Partit Judicial

• Jutjats de Primera Instància o Instrucció: Competents en matèria civil (primers) i penal (segons).
• Jutjats de Violència contra la Dona: Competents en matèria civil i penal sobre assumptes específics.

Nivell Provincial

• Jutjat Penal, Contenciós Administratiu, Social, de Menors, de Vigilància Penitenciària i Mercantil: Amb competència provincial en les seves respectives matèries.
• Audiències Provincials: Amb seu a la capital provincial, tenen jurisdicció civil i penal en tot el territori.

Nivell Autonòmic

• Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes: Amb seu a la capital autonòmica, es divideixen en sales penal, civil, contenciós administratiu i social.

Nivell Nacional

• Jutjat Central Penal, Contenciós Administratiu, d'Instrucció i de Menors: Amb seu a Madrid i competència nacional.
• Audiència Nacional: Enjudicia assumptes d'àmbit nacional i especial gravetat (terrorisme, drogues, delictes contra alts organismes).
• Tribunal Suprem: Màxim òrgan judicial en tots els ordres, excepte garanties constitucionals, amb competència nacional.

Administració Central: Principis d'Actuació

L'Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d'acord amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.

Tipus d'Administració

• General de l'Estat
• Autonòmica
• Local

Administració General de l'Estat

• Òrgans Centrals: Consell de Ministres, Comissions Delegades del Govern i Ministeris.
• Òrgans Territorials: Delegats del Govern a les Comunitats Autònomes, Subdelegats del Govern a les Províncies.
• Administració General de l'Estat a l'Exterior: Ambaixadors, Representants Permanents davant Organitzacions Internacionals.
• Organismes Públics: Organismes Autònoms, Entitats Públiques Empresarials i Agències Estatals.

Organització dels Ministeris

• Ministres: Dirigeixen els sectors d'activitat administrativa.
• Secretaris d'Estat: Dirigeixen i coordinen les Direccions Generals.
• Subsecretaris: Dirigeixen els serveis comuns del Ministeri.
• Secretaris Generals: Caràcter excepcional.
• Secretaris Generals Tècnics: Funcions relatives a producció normativa.
• Directors Generals: Gestió d'àrees funcionalment homogènies.
• Subdirectors Generals: Execució de projectes.

Vies d'Accés a l'Autonomia

• Via Especial: Seguit per Andalusia i les comunitats històriques (Galícia, Catalunya, País Basc).
• Via Comuna: Seguit per la resta de regions, amb possibilitat d'ampliar competències successivament.

Estatut d'Autonomia

Ha de contenir:

• La denominació de la comunitat que millor correspongui a la seva identitat.
• La delimitació del seu territori.
• La denominació, organització i seu de les institucions autònomes.
• Les competències assumides dins del marc constitucional.

Repartiment de Competències

Les competències impliquen facultats sobre una matèria determinada:

• Legislativa: Regular la matèria mitjançant lleis.
• Reglamentària: Dictar reglaments relatius a la matèria.
• Executiva: Fer complir les normes jurídiques.

Organització Autonòmica

• Assemblea Legislativa o Parlament Autonòmic: Elegit per sufragi universal amb representació proporcional.
• Consell de Govern: Funcions executives i administratives, amb un president elegit per l'Assemblea.
• Tribunal Superior de Justícia: Sense perjudici de la jurisdicció del Tribunal Suprem.