Dret Constitucional: Guia Completa amb Conceptes Clau

Dret Constitucional: Guia Completa

Recursos d'Inconstitucionalitat

Expulsa la norma declarada inconstitucional de l'ordenament jurídic. No afecta a les sentències ja fermes, excepte en l'àmbit penal i sancionador. No s'inicia d'ofici.

Qui pot iniciar-lo?

• President del Govern estatal
• Govern autonòmic
• Parlaments autonòmics
• 50 diputats o 50 senadors
• Defensor del Poble

Termini: 3 mesos a partir de la publicació al BOE.

Dret a la Inviolabilitat del Domicili (Art. 18.2 CE)

El domicili és inviolable. No s'hi podrà entrar ni fer cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.

Titulars: Totes les persones físiques i jurídiques.

Supòsits d'entrada legítima en un domicili:

• Consentiment del titular: qui hi viu.
• Autorització judicial: en supòsits d'investigació criminal quan sigui necessari l'escorcoll.
• Delicte flagrant: quan hi hagi una percepció evident i directa.
• Estat de necessitat: quan s'entra al domicili per evitar un mal major. Hi ha d'haver una situació d'extrema i urgent necessitat (ex: rescat).

Normativa de la UE

Dret Originari

Els tractats constitutius i els que conformen la normativa bàsica de la UE.

Dret Derivat

El que creen les institucions europees:

• Reglaments: Disposicions de caràcter general, afecten a tots els estats membres i la ciutadania, obligatoris i directament aplicables.
• Directives: Disposicions que obliguen els estats membres a aconseguir determinats resultats en un termini determinat.
• Decisions: Com els reglaments, normes obligatòries i tenen un destinatari (un o més estats, però no tots).

Investidura

1. Proposta: El Rei, prèvia consulta als diputats, i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a president.
2. Vot d'investidura: El candidat exposa el seu programa i necessita majoria absoluta en una primera votació, o majoria simple en una segona votació. Si passen dos mesos des de la primera votació sense que hi hagi majoria simple, el Rei dissol les cambres i es convoquen eleccions generals.
3. Nomenament: Obtingut el vot d'investidura, el Rei el nomena.

Garanties Parlamentàries

• Inviolabilitat: No poden ser jutjats pel que votin o opinin en l'exercici del seu càrrec.
• Immunitat: Pels delictes comesos a Catalunya només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant.
• Fur especial (o aforament): Els jutja el TSJC pels delictes comesos a Catalunya i el Tribunal Suprem pels comesos a la resta d'Espanya (no es necessita suplicatori).

Generalitat

Parlament, Presidència de la Generalitat, Govern, Consell de Garanties Estatutàries, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Constitució

És la norma jurídica que crea i ordena un estat. Crea un ordre polític que limita i divideix el poder (de manera que pugui ser controlat). L'estat s'organitza de la manera que estableix la Constitució.

La Constitució és dret, amb força vinculant i aplicabilitat. Obliga a tots els poders polítics i a la ciutadania. És la norma jurídica suprema jeràrquicament superior a la resta de normes de l'ordenament jurídic, les quals no la poden contradir.

Estructura en tres eixos o pilars:

• La forma d'estat: estat social i democràtic de dret.
• La forma de govern: monarquia parlamentària.
• L'organització territorial: estat autonòmic.

Suspensió de la Generalitat

• Estat d'alarma: El Govern, donant-ne compte al Congrés. 15 dies prorrogables amb autorització del Congrés.
• Estat d'excepció: El Govern, prèvia autorització del Congrés. Mitjançant Decret del Consell de Ministres. Un període màxim de 30 dies, prorrogables al igual que el primer període amb un màxim de 30 dies.
• Estat de setge: Si corre perill el marc constitucional (cop d'estat). El Congrés dels Diputats per majoria absoluta a proposta prèvia del govern. No hi ha límit temporal ni pròrroga, la que assenyali el Congrés en cada cas.

Llei Orgànica

Poder Legislatiu: Majoria absoluta al Congrés, majoria simple al Senat. (Les que regulen les llibertats i drets fonamentals, aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes a la CE).

Llei Ordinària

Majoria simple al Congrés i al Senat.

Reial Decret Llei

Norma amb rang de llei, dictada pel govern en cas d'urgència (màxim 30 dies).

Reial Decret Legislatiu

Norma amb rang de llei, dictada pel govern a petició del Poder Legislatiu (Corts Generals o Parlament).

Decrets

Govern de la comunitat.

Ordres

Consellers.

Iniciativa Legislativa

• Projecte de llei: Govern (prioritat).
• Proposició de llei: Diputats; Poble (Corts 500.000, Parlament 50.000).

Dret de reunió i manifestació (Art. 21 CE)

El dret de reunió pacífica i sense armes. Per exercir aquest dret no cal l'autorització prèvia. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l'autoritat, la qual només podrà prohibir quan hi hagi motius fonamentats d'alteració de l'ordre públic, amb perill per a persones o béns.

Titularitat del dret: Totes les persones físiques, encara que l'organitzador o promotor pot ser persona jurídica. Magistrats i fiscals no poden participar com a tals, com igual als membres de les forces armades.

Contingut del dret: La concurrència concertada i temporal de més de 20 persones amb una finalitat determinada. En cas de manifestació (moviment) en llocs de trànsit públic, s'haurà de comunicar prèviament (de 10 a 30 dies, cas extrem 24h). Recurs contenciós si no, recurs d'empara.

Sistemes de Govern

Sistema Presidencialista

Es basa en el principi de separació rígida de poders, segons el qual Govern i Parlament realitzen les tasques constitucionals encomanades de manera diferenciada i independent (Nord-amèrica).

Sistema Parlamentari

Govern i Parlament mantenen unes permanents relacions entre ells que els condueixen a dependre l'un de l'altre.

Monarquia Parlamentària

La Constitució estableix que la forma de govern és la monarquia parlamentària.

• "Monarquia" expressa que el Cap de l'Estat és un Rei.
• "Parlamentària" indica que tots els òrgans de l'Estat, inclòs el Rei, són òrgans constitucionals, i per tant, estan sotmesos a la Constitució.
• El Rei reina però no governa. No exerceix cap dels poders de l'Estat (legislatiu, executiu o judicial).
• Hi ha una coordinació entre Govern i Parlament.

La Corona

La Constitució estableix que la prefectura de l'Estat recau en la Corona, és vitalícia i es transmet per herència.

Funcions del Rei

• Simbòlica: Cap d'Estat, és el símbol de la unitat i permanència de l'Estat. Les seves competències són de caràcter simbòlic, en les quals la seva voluntat no compta. El monarca es limita a formalitzar la decisió prèviament adoptada per un altre òrgan estatal:
  1. Convoca i dissol les Corts Generals i convoca eleccions (només formalment).
  2. Sanciona i promulga les lleis aprovades per les Corts Generals (formalment).
  3. Expedeix els Reials Decrets, aprovats pel Govern.
  4. Nomena els titulars dels principals càrrecs polítics.
  5. Ostenta el comandament de les Forces Armades (formalment).
  6. Exerceix el dret de gràcia (indults) d'acord amb la llei.
• Representativa: La més alta representació de l'Estat en les relacions internacionals.
• Moderadora: Arbitra i modera el funcionament regular de les institucions.

Referèndum

La Constitució declara que és inviolable (suposa la impossibilitat de ser jutjat d'acord amb les lleis penals) i no està subjecte a responsabilitat (no es pot demanar compte pels actes polítics realitzats). Tots els actes del Rei han d'anar signats per ell i per la persona que refrenda, que avala i que se'n fa responsable. El referendament correspon al President del Govern, al Ministre competent o al President del Congrés.

Funcions de control del Govern

• Moció de censura: Per enderrocar el President del Govern. Ha de ser presentada per 1/10 part dels diputats i cal que presentin un candidat. Es necessita majoria absoluta.
• Qüestió de confiança: El President del Govern ho planteja per saber si els diputats el segueixen recolzant. Es necessita majoria simple.
• Preguntes i interpel·lacions al Govern: Sobre la seva acció per part dels diputats o grups parlamentaris.
• Mocions: Propostes presentades a la cambra que es converteixen, si s'aproven, en resolucions que donen una pauta al Govern sobre algun assumpte concret.
• Comissions d'investigació: Es creen per investigar qualsevol afer d'interès públic.

Llei Orgànica (Art. 81 CE)

Regula matèries més específiques, aprovades únicament pel Congrés dels Diputats amb majoria absoluta. Són les que regulen les llibertats i els drets fonamentals, les que aproven els Estatuts d'Autonomia i el règim electoral general i les previstes a la CE. Els Estatuts d'Autonomia són llei orgànica i seran la norma institucional bàsica de cada comunitat autònoma.

Llei Ordinària (Art. 82 CE)

Tracten totes les altres matèries no recollides a l'Art. 81 CE, poden ser estatals o autonòmiques. Aquestes només necessiten majoria simple (majoria dels presents a la cambra) del Congrés dels Diputats o dels Parlaments Autonòmics.

Junta Local de Seguretat

Els municipis que tenen policia local obligatòriament han de tenir una junta local de seguretat, segons la Llei 4/2003.

Missió: Establir les formes i els procediments de col·laboració entre els membres de les forces i cossos de seguretat.

Composició:

• Alcalde
• Vocals permanents (té dret a vot, a adoptar decisions i a proposar coses):
  • Delegat territorial del Govern
  • Regidor en matèria de seguretat ciutadana
  • Cap de la comissaria de la PGME
  • Cap de la Policia Local
• També poden ser vocals, però només en l'àmbit de la seva matèria:
  • Cap de la Guàrdia Civil
  • Cap del CNP
• Amb veu però sense vot quan els assumptes ho requereixin:
  • Representants de la judicatura i la fiscalia
• Poden ser convidats a participar amb veu però sense vot:
  • Associacions, entitats veïnals i ciutadans del municipi
• El president o els vocals poden anar acompanyats de professionals.