Dret Administratiu: Reglaments i Administracions Públiques

Relació entre el Dret Administratiu i els Reglaments

El Dret Administratiu és la branca del dret públic que regula l’organització, el funcionament i l’activitat de les administracions públiques, així com les seves relacions amb els ciutadans. Dins aquest marc jurídic, el reglament és una de les fonts pròpies del dret administratiu. És l’instrument normatiu que les administracions públiques utilitzen per aplicar i desenvolupar la llei.

Funcions Clau dels Reglaments en el Dret Administratiu

• Executar i desenvolupar les lleis aprovades pel poder legislatiu.
• Regular matèries concretes dins l’àmbit de les competències administratives.
• Dotar d’efectivitat el principi de legalitat, ja que tota actuació administrativa ha d’estar fonamentada en una norma.

Els reglaments són, per tant, una expressió del poder normatiu del poder executiu, també anomenat potestat reglamentària.

Què és un Reglament? Definició i Característiques

Un reglament és una norma jurídica de caràcter general, dictada per una administració pública en l’exercici de la potestat reglamentària, amb rang jeràrquicament inferior a la llei, però d’obligat compliment.

Característiques Essencials dels Reglaments

• Té vigència indefinida, llevat que sigui derogat.
• És d’aplicació general (no individual com un acte administratiu).
• No pot vulnerar la llei (principi de jerarquia normativa).
• Està subjecte a control judicial (contenciós administratiu).

Classificació dels Reglaments Administratius

Tipus de Reglaments segons l'Òrgan Emissor

• Estatals: reials decrets, ordres ministerials, etc.
• Autonòmics: decrets, ordres del govern autonòmic, etc.
• Locals: ordenances i reglaments municipals.

Tipus de Reglaments segons la seva Relació amb la Llei

• Reglaments executius: desenvolupen una norma legal.
• Reglaments independents: regulen matèries sense llei prèvia, dins de la competència administrativa.
• Reglaments de necessitat: s’adopten en casos urgents (semblants a decrets llei, però dins l’àmbit executiu).

Tipus de Reglaments segons el seu Àmbit d'Aplicació

• Ad intra: destinats a regular el funcionament intern de l’administració.
• Ad extra: regulen les relacions amb tercers (ciutadans, empreses, etc.).

El Procés d'Elaboració dels Reglaments Administratius

El procediment està regulat a la Llei 39/2015 i inclou les fases següents:

1. Pla normatiu anual (art. 132).
2. Consultes públiques prèvies i estudis d’impacte.
3. Redacció de la norma amb informe d’anàlisi normatiu.
4. Informes preceptius (legalitat, impacte econòmic, etc.).
5. Tràmit d’audiència pública.
6. Informe del Consell d’Estat o òrgan consultiu autonòmic.
7. Aprovació per l’òrgan competent.
8. Publicació oficial i entrada en vigor (vacatio legis de 20 dies, habitualment).

Les Administracions Públiques: Territorials i No Territorials

Les administracions públiques són organitzacions institucionals del poder executiu que tenen com a finalitat satisfer l’interès general. Exerceixen potestats públiques i tenen personalitat jurídica pròpia.

Administracions de Base Territorial

Són aquelles que exerceixen les seves competències dins d’un territori determinat.

Administració General de l'Estat (AGE)

• Central: Ministeris i Consell de Ministres (Madrid).
• Perifèrica: Delegacions i subdelegacions del govern a CCAA i províncies.
• Exterior: ambaixades i representacions davant d’organismes internacionals.

Administracions de les Comunitats Autònomes

• Govern autonòmic i departaments.
• Delegacions territorials (ex: vegueries a Catalunya).
• Funcions segons l’Estatut d’Autonomia.
• Exerceixen competències exclusives, compartides i executives.

Administració Local

• Municipis: ajuntaments i òrgans de govern local.
• Províncies: diputacions provincials.
• Comarques (Catalunya), illes (Consells insulars).
• Altres: mancomunitats, consorcis, entitats metropolitanes.

Notes importants per a examen:

• Les administracions locals tenen autonomia política i financera.
• Exerceixen funcions essencials de proximitat (aigua, neteja, mobilitat, etc.).
• L’Estatut i la llei de règim local regulen les seves competències.

Administracions No Territorials

No tenen un àmbit territorial propi, sinó que exerceixen funcions específiques assignades per llei.

Administració Institucional o Sector Públic Institucional

Ens amb personalitat jurídica pròpia, creats per una administració pública, que desenvolupen serveis públics o activitats administratives concretes.

Tipologies:

• Organismes autònoms: gestió de serveis públics.
• Entitats públiques empresarials: serveis pels quals es paga (ex: RENFE).
• Agències estatals: gestió eficient orientada a resultats.

Administracions Corporatives o Atípiques

• Col·legis professionals: obligatori col·legiar-se per exercir (advocats, metges).
• Universitats públiques: amb règim legal propi.
• Altres entitats independents: com l’Agència Tributària, organismes reguladors, etc.